1 de juliol de 2019

Ligustrum vulgare: fer tornes i fillolar

L'olivereta Ligustrum vulgare és un arbust prou conegut i comú. És una oleàcia que viu associada al Lignetum (fruticetum) submediterrani, a les bardisses, vores forestals, sots i espais forestals oberts, sempre damunt de sòls humits o frescos, capaços de retenir humitat.

FIGURA 1
Ens fixarem, en aquest breu apunt, en un aspecte prou interesant del creixent vegetatiu de l'olivereta. Avancem-ne unes paraules clau: arrels adventícies; fillols d'arrel; arrels que fan tornes (1). 

El lloc 
Riu Tort o riera de Togores. Vallès Occidental. Aigua neta, aparentment estancada, que flueix amb el nivell freàtic. En aquest lloc hi ha claps de lloreda. Tot i l'espantosa sequera que hi ha, aquesta riera (més que no pas riu) té llargs trams amb aigua neta. Senyal inequívoc de la grassesa de les terres del Vallès, entreviades de capes d'argila que es mantenen quasi sempre sadolles d'humitat.

FIGURA 1. L'AIGUA ABLANEIX
No, no la reconeixíem pas, aquesta olivereta, a la primeria. Les fulles són més amples de l'habitual; potser més membranoses però no tan enterques, i molt verdes. Les tiges són sarmentoses i procumbents. Els internodis s'allarguen. L'equipament dels teixits que fan la funció sostenidora -cutina, lignina-, en presència constant d'aigua, es redueix i s'aprima.


FIGURA 2
FIGURA 2. ARRELS ADVENTÍCIES
Arrels fines, flotants, eixint d'un cadell o fillol d'arrel procumbent, que ha quedat submergit a l'aigua, en un estil que ens evoca l'ajagut de la canya (2).

FIGURA 3
FIGURA 3. LA CRIDA I LA FUGIDA DE L'AIGUA
Les arrels solen cercar la terra més humida, però l'aigua, la immersió, la solen defugir. En els talussos o motes de rieres es pot veure molt bé: les arrels dels oms, per exemple, s'estenen en horitzontal, per sobre del nivell de l'aigua. Notem-hi, en aquest sentit (millor a la figura 2), que aquestes arreletes sobrevingudes s'estenen cap als costats, sense cercar la solera del barranc.

FIGURA 4
FIGURA 4. FER TORNES I FILLOLAR
Hem volgut fixar, en aquest esquema, el que hem vist al barranc selvàtic de Togores. Les arrels s'estenen a la recerca de la terra humida; aquestes arrels, de tipus rizomatiforme (3), lleven llucs -fillols o cadells- sarmentosos, ben estirats i només una mica foliosos als extrems. Són lleves que difícilment es consolidaran, fora que la planta mare perdés tota la vitalitat. El fillol procumbent més proper a l'aigua, hi ha caigut i ha emès les pàl·lides arreletes; arreletes flotants que aparentment no tenen ni el més mínim arrap.

FIGURA 5
FIGURA 5. FILLOLS SARMENTOSOS
Baga feta amb el fillol submergit, ben il·lustrativa de la flexibilitat d'aquests llucs. S'hi observa que a la part subaquàtica s'hi han desenvolupat una gran quantitat de gèmmules. Per facilitar-ne la transpiració? 'Flora Iberica' informa que l'olivereta s'havia utilitzat per a fer cistells.


(1) Fem sevir l'expressió 'fer tornes' aplicada a les plantes que donen de si, s'allarguen, s'estenen molt i es multipliquen.
(2) Les gemmes aèries de les canyes són latents -no adventícies- i, en cas d'immersió a l'aigua, poden arrelar.
(3) El rizoma és caulinar, no radical; per això convé aquí parlar d'arrels que s'allarguen o fan tornes.


Text, esquema i fotografies: ©  Romà Rigol