Iniciem avui una petita carrandella de cinc –per ara- converses dedicades al ricí. Sabedors que el nostre estil de tirallongues farcides té alguns efectes inhibidors i qui sap si també indigestos, enfilem aquesta rècula de notes, no del tot escrites a rajaploma, amb l’ànim d’assajar de suscitar uns efectes ben diferents, és a dir, refrescants i estimulants com ho poden ser els grans de pebre del sarpat que de vegades aboquem al morter, quan ens disposem a picar-los, amb l’ajut de l’òrgan vegetal destinat a assolir la gravidesa de la fecunditat: el pistil, o sigui la mà de morter.
 |
| Ricinus communis. Euforbiàcia al·lòctona. Les plantes cultivades que deixen d'interessar-nos no es queden pas a casa, no, és clar. Riera de Sant Simó, Mataró (Maresme). 24.12.2016. |
Quan Franz Schubert va crear el ricí degué
oblidar-se d’administrar-li cap dosi d’una qualitat que en molts éssers terrestres,
inclosos els botànics, sol ser força valuosa: la discreció.
Hi ha res en el ricí que sigui discret? En
absolut. Les pampes palmades són enormes i amb el voraviu proveït d’unes dents
tan grosses i agudes que poden evocar les dels queixos d’un llop amenaçant.
Pampa grossa vol dir nervi gran i rames gruixudes, refetones; rames que tenen,
en alguna varietat, un pujadíssim i episcopal color de vi de bordeus, com si
aquella dilatació vegetativa fos poc i calgués, encara, carregar més les tintes.
 |
| Alguns noms del ricí, per exemple figuera infernal, evidencien que és coneguda la perillositat d'algunes de les substàncies que conté. Barri de Sant Martí, Barcelona. 26.12.2016. |
Fruits i flors són igualment vistents. Els enormes raïms de fruits porten càpsules cobertes amb un abrigall sec, com el pelló d'una ametlla, tot eriçat de pues coriàcies.
De les flors no en direm pas res, no fos que perdéssim
aquelles virtuts invocades a l'inici, fora que els florons que fan són d’un barroquisme
tibat, versallesc i desmarxat. Les puntualitzarem en un altre lloc, amb detall. Aquestes converses no exclouran alguns altres articles que, més endavant, haurem de recuperar, atès que la conspicuïtat del ricí té la virtut de fer-lo ideal per il·lustrar temes de botànica.
 |
| Raïms de flors unisexuals. 26.12.2016. |
Les llavors són molt vistoses, grosses i amb uns dibuixos fenomenals. Del fruit i de les llavors en parlarem en un altre punt d’aquesta rastellera de
converses capitulades. En la propera conversa ens fixarem en el nom del ricí i també en les seves qualitats infernals.
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
