El ricí fa grans ramells de fruits espinescents. Al principi, la forma globosa del fruit no permet apreciar-hi bé els tres compartiments o carpels soldats. A mesura que s’asseca s'hi van diferenciant els solcs i aviat el pelló espinescent es contrau i s’esquinça en sis parts, dues per gallet, com s’aprecia en els dos fruits secs de la imatge. Un cop sec i ja sense l'embolcall del pelló, el fruit té forma de tres grills de mandarina enganxats.
 |
| Fruits verds, fruits secs i peduncles testimonials de la caiguda d'altres, més avançats, amb els eixos placentaris penjants. |
L'inventor de la txistera vasca
A la fotografia de baix hi veiem el fruit deslliurat del pelló coriaci i un dels tres gallets esquinçat, amb una llavor al caire de la caiguda. Creiem que, en determinades condicions ambientals de sol i aire eixut, es pot produir un retorciment sobtós per combinació de diferents esquinçades (biscidia de ruptura loculicida combinada amb septígfraga).
 |
| Fruit de ricí no petador. Si l'esquinçada és gradual, no hi ha ni pets ni esclats i la pesada llavor cau passivament al terra, on pot ser festejada per les formigues. |
Cistellets llencívols
Si la llavor queda engaltada al dedins d'una de les dues meitats que se separa sobtosament, pot ser projectada cap a l'exterior amb força. Si ens mantenim a prop d'un ricí ja petador, amb valves llencívoles, anirem sentint la petadissa de l'esclat dels fruits. Per això diem, amb un o dos punts de tolerància, que el ricí és l'inventor de la txistera de la cesta-punta.
 |
| També en les lletereses (família euforbiàcies; ordre tricoques, nom rebutjat), com en aquesta Euphorbia helioscopia, cadascun dels tres gallets es bada a tot el llarg, oferint aquestes barqueroles en forma de txistera. |
Un invent de cuita lenta
Trobem mecanismes semblants a la txistera (=cistellet) en altres plantes de l'ordre de les tricoques (nom rebutjat, ara euforbials). Són tots fruits badadissos, si no que desconeixem si en els casos d'aquestes darreres fotografies hi ha veritable propulsió de la llavor o simplement lliurament a l'ambient, més probable. La sospita és que l'invent s'estava encara coent (potser Buxus, tricoca primitiva, va iniciar aquesta recerca).
 |
| Aquí la semblança amb la txistera del joc de pilota és notable i cridanera. Són els endocarps de les càpsules del boix Buxus sempervirens (família buxàcies; ordre de les tricoques). |
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
