Si a la natura és habitual que la part sigui semblant al tot, ho prenem com a model en aquesta entrada que porta el nom del lloc que li dona acollida. Així com el pare es veu a si mateix, de cop, expressat i definit a la perfecció en un gest o mot dit pel seu fill, potser aquesta entrada d'avui podrà, a tall d'exemple, expressar el sentit del títol que encapçala aquest lloc.
 |
| Fig. 1 |
Això sí, ens haurem d'acotar una mica, per fer unes llambregades a lluc de cuc, o sigui, a vista de verm. Avancem-ho epigràficament:
- paisatges germans
- un carex selvàtic
- una floreta marcida
- unes capselles badoques
- unes flors esgarriades
- dues herbes que fan tornes
Perenniherbetum escionitròfil
Hem visitat un torrent del Moianès. Avellanosa amb boix. Reiterem la impressió del sot del Cabrerès: les avellanoses són galeries de penombra tancada, fresca, monacal, també al pic de l'estiu, quan els camps d'ordi granat són un baterell de llum encegadora i l'herba abrusada esbargeix una forta sentor de boll recuit. Galeries que acullen, quan tot just acabem de tramuntar el solstici, un estrat herbaci tendre i fresc, de melcoratges, lletugues boscanes, ortigues, herba de Sant Benet, herba de Sant Robert, violes, marcòlic, fenàs de bosc, mèlica, cerfull bord...
Aquest 'a lluc de cuc' d'avui fa perfecta parella amb el del sot de les Perxes. Els botànics europeus segueixen, majoritàriament, un sistema d'estudi de la vegetació concebut per l'eminent Josias Braun-Blanquet. Diuen que aquest autor, practicant de l'alpinisme en la joventut, es va adonar que, en diferents llocs de condicions semblants, solien aparèixer-hi les mateixes plantes. Aquell va ser el germen de la fitosociologia de l'escola SIGMA o sigmatista, de Zurich-Montpelier.
Fins i tot un afeccionat naturalista poc expert se'n pot adonar: l'avelllanosa del Cabrerès i la del Moianès són germanes, comparteixen un mateix marc ambiental -ecologia- i bona part dels components florístics. Això sí, en un cas la nitrofília és d'origen vaquí; oví en l'altre.
 |
| Fig. 2 |
Carexc sylvatica: un càrex de bosc. El feix de fulles té l'aspecte d'un brollador (fig. 2), tan típic en molts càrex. És una planta perenne cespitosa, és a dir, amb capacitat per fillolar i aglevar el sòl amb denses forres de tiges i fulles.
 |
| Fig. 3 |
És una herba de bosc d'aspecte gràcil, sobretot perquè els peduncles (P, fig. 3) portadors de les espiguelles són llargs i prims; es vinclen i les espiguelles (EF, fig. 3) pengen graciosament, com un raïm d'arracades o unes espigues d'arròs.
Abunden en la finesa i l'elegància les fulles bracteals linears (B, fig. 3), que fan joc amb els peduncles fructífers (P, fig. 3).
 |
| Fig. 4 |
L'aspecte de les espiguetes femenines (fig. 4 i EF fig. 3) no és gaire compacte. Un cop fecundades les flors, prenen l'aspecte d'una ampolla, amb un ventre que s'estreny en un coll i bec més o menys perllongat. Al capdamunt d'aquests fruits bequeruts, anomenats utricles, hi veiem, encara, els estigmes.
 |
| Fig. 5 |
Les flors dels càrex són unisexuals (monoècia) i s'agrupen en espiguelles; la distribució de les espiguelles femenines i les masculines és específica. En aquest càrex de bosc només hi veiem una espiguella masculina, al capdamunt de tot (EM, fig. 3). Aquesta espigueta porta algunes flors femenines a la base, com podem veure a la fotografia (fig. 5).
 |
| Fig. 6 |
Tenuïtat apegalosa. En aquesta imatge hi veiem fruits de l'Herba de sant Robert Geranium robertianum. Aquest fruit complex, anomenat regma en botànica, porta unes sedes finíssimes, llargues i molt tènues. Són molt enganxifoses, però no hi hem vist cap secreció d'aparença cohesiva. La presència d'algunes restes de petits insectes suggereix que potser actuen com un parany.
 |
| Fig. 7 |
Els mecanismes dels fruits de les geraniàcies són molt interessants, matèria per a un o diversos capítols. Són llargament bequeruts i han motivat el nom de la família, al·lusiu (géranos) a la grua. En aquesta imatge (fig. 7) hi veiem dos fruits ja desballestats. La deshidratació provoca l'eixida (fruit de l'esquerra) dels cinc components; després, curiosament, els sèpals tornen a aplicar-se damunt de l'eix (fruit de la dreta).
 |
| Fig. 8 |
Figura 8. Fruit de Geum urbanum. És un fruit compost (infructescència). Fixeu-vos en els dos girs dels ganxos, ben curiosos. Per als fruits agafallosos tenim, en català, diversos noms. En sabem dos: gafets i cadells. En castellà són, creiem, abrojos.
 |
| Fig. 9 |
Figura 9 i 10. El Creixen bord Apium noodiflorum és una planta d'aigua. L'exemplar d'aquestes imatges es trobava arrelant a la mateixa llera del torrent, actualment sense aigua en superfície, amb el sòl fangós però en procés de dessecació. Tants mesos sense pluges estan deixant les venes d'aigua seques.
 |
| Fig. 10 |
Figura 11. Herba que fa tornes. A la imatge de baix hi podem veure un estoló d'Apium nodiflorum, o sigui una rama estesa que arrela i dona un brot aeri. Podria ser que aquest caràcter fos el considerat pel descriptor a l'hora de posar el nom específic a aquesta herba.
 |
| Fig. 11 |
Aquest estil radicant sembla ser propi només de les branques inferiors. Potser seria més indicat, en aquest cas, parlar de tiges radicants, més que no d'estolons.
 |
| Fig. 12 |
Figura 12. Prunella vulgaris en flor. Planta coneguda per tenir qualitats útils per cicatritzar, reparar ferides i teixits malmesos.
 |
| Fig. 13 |
Fig. 13. Rizoma quasi superficial de Prunella vulgaris. Creiem que és un hemicriptòfit rizomatós (consta com a escapós en algunes fonts).
 |
| Fig. 14 |
Figura 14. Lapsana communis és una composta ligulada. No és difícil fer un assaig de possible evolució en aquestes flors: el capítol -flors reunides en un disc o plat, el receptacle- s'aconsegueix, per exemple, per contracció extrema d'una inflorescència racemosa. La lígula és una corol·la pentàmera oberta i aplanada; perd la funció reproductiva per assumir la vexil·lar -reclam. A la primeria devia afectar només a les flors perifèriques, per ser les més visibles.
 |
| Fig. 15 |
Figura 15. Fulla blana de Lapsana. Làmina de marge sinuat. Nervi alat, amb dents o lòbuls irregulars. Pecíols i tija amb pubescència de pèls fins i erectes o patents.
 |
| Fig. 16 |
Figura 16. Visió del torrent sec. Calcàries sorrenques. Avellanosa amb arç blanc i boix.
 |
| Fig. 1 |
Figura 1. Floreta marcida. El que és petit s'ordena millor. Hi ha un munt de draperies i embolcalls que són caducs, temporers: calzes, corol·les, estípules, catafil·les...s'hi afegeixen a les gemmes, flors i fruits que, sota control hormonal, es mustiguen aviat o no arriben a completar-ne la formació (→ llavor → embrió). Sembla una flor de saüquer. Observeu-hi els estams alternipètals; els filaments aplanats; els lòbuls d'extrem arrodonit; la corol·la rotàcia, com una roda.
 |
| Fig. 17 |
Figura 17. Raïmet de flors femenines de roure Quercus sp. Anem recaptant dades d'una possible contraanyada general.
 |
| Fig. 18 |
Figura 18. Capselles badoques. Càpsules de salicàcia Populus sp. Exploradores de l'exigüitat, les salicàcies fan molta llavor incapaç de produir descendència. No és, en aquest grup, cap anomalia.
 |
| Fig. 18 |
Figura 18. Camp d'ordi granat. La collitadora s'hi ha obert pas. Han crescut poquet, però són anuals. Concentren l'energia en la fructificació. En aquest altiplà les bromes d'hivern i les rosades són un segell. Sense el ferro i la dent, les rouredes...
Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol
