Vitis riparia amb fil·loxera

Apunts de morfologia de Vitis riparia, espècie americana d'empeltar, i brots atacats per la Fil·loxera Daktulosphaira vitifoliae.

En el recull d'avui hi veurem la morfologia foliar de Vitis riparia, una de les principals espècies de vinya utilitzades (1) com a patró o peu d'empeltar les varietats europees. Aquesta vinya americana es troba naturalitzada a la vegetació de ribera. Sembla que és força fàcil de distingir, a bell ull, però mantenim la reserva perquè sempre hi ha la possibilitat d'una possible ascendència que no sapiguem reconèixer. 

El report és d'una riera de l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Occidental), on l'exemplar de vinya americana hi fa un tapís continu que s'alça cap als arbres com un llençol estès. Un d'aquests tapissos mig flotants que solen formar les lianes a les bardisses, amb la particular fermesa de tot allò que cedeix a la pressió. Les lianes fan xarxa: creen trames excepcionalment poderoses a còpia d'assegurar gran quantitat de fermalls -en Vitis els lligalls són les rosques dels circells.

Tapís ascendent. Bardissa de Vitis riparia entremig de figueres i plàtans. Per a conquerir les alçades cal que els sarments siguin ascendents i contactin amb les capces dels arbres.

Gales en les fulles dels brots tendres. Destaca especialment l'afectació, a les fulles dels brots més tendres, de la fil·loxera, el petit homòpter que va esdevenir una plaga mortal de les vinyes europees a la segona meitat i darreries del segle dinou i primeres dècades del vint. D'aquest insecte només en recollim les imatges dels cecidis foliars que provoca. Per a més detalls us remetem a l'entrada 'La Fil·loxera viu a les bardisses". 

L'afectació dels pugons es concentra molt en determinades fulles, de tal manera que es deformen i cargolen sobre l'anvers. Aquest boterets pilosos són cecidis foliars provocats per la fil·loxera.

En aquest fragment de l'article de Laguna s'hi consigna la nomenclatura completa de la fil·loxera. El nom actual és Daktulosphaira vitifoliae.

Els cecidis -habitacle i font nutritiva dels pugons- són bosselles que pengen del revers de la fulla.

La jerarquia dels nervis es correlaciona directament amb la de les dents. La dent més llarga correspon al nervi central; dels cinc nervis de la palma, els dos veïns del central -marcats amb dos punts- el segueixen en la llargada i acaben en dents també força sobresortints; els nervis i les dents més externs de la palma -marcats amb tres punts- són menors (l'hemilimbe de la dreta té el marge malmès entre els dos nervis principals). Els nervis de menys recorregut acaben en dents menors. N'hem marcat tres amb puntets seguits. La làmina és tan ampla com llarga, si no més (2); fa entre 13 i 16 cm. És pilosa al marge -cilis- i als nervis, tan al dessobre com al dessota. Les dents són de base molt ampla, més o menys ogivals (triangulars si seguim la terminologia de la literatura ressenyada). Acaben en mucrons força destacats. Les dents més grosses poden ser una mica corbades -falciformes. Sinus basal obert. 

Pecíol regirat cap amunt, per tal de disposar la fulla a plena llum, un altre exemple d'articulació foliar en una liana.

Els circells d'aquesta vinya són poderosos, relativament gruixuts. En aquest cas aferra la punta d'una fulla de plàtan d'ombra. A baix, la liana, de color pàl·lid, contacta amb una branca de plàtan. El circell de l'esquerra té una rameta enroscada i l'altra mustigada.

A la fotografia de baix, la rosca afecta a bona part del circell, aferrat, en aquest cas, a una tija de figuera.

Aquesta entrada l'hem feta prenent com a referència dos articles d' Emili Laguna:
-'Sobre las formas naturalizadas de Vitis L...'.
-'Datos foliares de las especies e híbridos de vides...'.
La consulta d'aquests texts la recomanem a tots aquells que estiguin interessats en disposar de dades de morfologia de la vinya silvestre europea Vitis vinifera subsp. sylvestris i de les diferents especies americanes de vinya, utilitzades de peu d'empeltar, que es poden trobar al medi natural, més o menys naturalitzades o subespontànies. Ja vam comentar que el corpus d'informació que hi és recollida és molt complet, amb la virtut de ser una síntesi d'una temàtica que ha suscitat molta literatura una mica confusa.

Indument. Flocs densos de pèls rectes als entreforcs dels nervis, semblants als que criem, alguns, als badius del nas. N'hi ha a tot el llarg dels nervis, patents, gruixudets i visibles a ull nu, tant al dessobre com al dessota.

(1) Laguna considera que les principals espècies americanes d'empeltar són quatre: Vitis rupestris; V. riparia; V. berlandieri i V. cordifolia.
(2) Aquest tret no coincideix gaire amb la descripció de Laguna. Insistim que hi ha la possibilitat que es tracti d'un híbrid. No ens embranquem per aquests camins.

Sabadell

Textos i fotografies: © Romà Rigol