De Santiga a can Barnola i carener de can Vinyals (El Vallès Occidental). 6.5.2020.
Recollim quatre estampes de la primera passejada, fora vila, d'aquesta primavera. Anem al veïnat de Santiga, d'origen medieval, actualment agregat a Santa Perpètua de Mogoda (1). L'el·lipsi temporal ens ha portat els sembrats, a la impensada, ja tombats i pallosos, a punt de la sega.
Hi ha bona saó, herbes de marge a dojo i un munt de plantes acotxades entre les canyes dels sembrats. Sona la petita orquestra dels ocells cantaires, pulcrament afinada, entre les verdes capces de pollancres i lledoners; el tiro-liro enlairat de l'oriol, l'abrandat discurs del tord i l'impetuós cant del rossinyol, fresc i tibat, com lluc d'avellaner.
≡
Species and keywords. Barley field, Hordeum distichon subsp. vulgare, Hordeum murinum subsp. leporinum, Artemisia annua invasive, Veronica persica, Polygonum aviculare (achene trigonous), Carex pendula (utricle and achene), Lonicera japonica invasive, plants that make ropes, Brachypodium sylvaticum, Ficus carica, Avena sterilis subsp. ludoviciana, Polycarpion tetraphylli Rivas-Martínez, Euphorbion prostratae Rivas-Martínez, Chenopodium botrys, dentate edge lemma.
≡
El camp d'ordi ja té les espigues colltorçades, mentre les dolces passades de les orenetes dibuixen arabescos en l'aire aquietat. N'hi ha una d'aturada a la panxa del cable.
≡
L'ordi palmell o ordi de dos carrells Hordeum vulgare L. subsp. distichum [≡ Hordeum distichon subsp. vulgare (L.) Cout.] és una de les varietats tradicionals d'ordi, la més primitiva, segons Miquel Pujol Palol (2). Fa l'espiga plana, té espiguelles en dos rengs oposats i arestes molt llargues, de fins a un eixem de llarg.
Les espigues són madures, en l'estadi de gra pastós. La fructificació relativament primerenca de l'ordi fa que no estigui tan exposat als riscos associats a les secades d 'estiu.
Com l'ordi salvatge Hordeum murinum, l'ordi palmell fa tres espiguelles monoflorals a cada nus, però només la flor central, del tern, és fèrtil i grana. De les altres dues no en resta sinó unes romanalles truncades que emmarquen la central, talment la parella de guardians d'una custòdia.
≡
Artemisia annua L. és un teròfit al·lòcton (3) en ple procés expansiu. Necessita sòls frescos i més aviat grassos. D'ençà de les primeres citacions, del temps, relativament moderns, de les dilatades prospeccions de Casasayas, ha arribat a colonitzar grans extensions de riberals alterats (4).
≡
Veronica persica Poir. in Lam., planta característica dels horts i dels camps, tant de llenyoses com d'herbàcies. En primer terme hi veiem Polygonum aviculare L., planta arvense abundantíssima en aquest lloc.
≡
Aqueni trígon de Polygonum aviculare L.
≡
La riera de Santiga (El Vallès Occidental) és un braç d'aigua entreviat per les llargues cabelleres de les algues filoses. A la riba hi ha bardisses i un batibull de plantes de temperament eclèctic, saücs, lledoners, heures i algunes plantes invasives de les que no tenen brida, com ara el lligabosc japonès o la troana.
En primer terme i al mig hi veiem uns exemplars de Carex pendula Huds., planta habitual als ribatges que no acusen greus dèficits d'humitat edàfica, normalment a frec d'aigua, on el sòl és xop o sempre humit.
≡
Carex pendula Huds. Com en d'altres càrex, en el càrex màxim hi ha unes espigues masculines, superiors, i les altres, més gruixudes, són les femenines, fruitades en aquesta imatge.
≡
Boterets. Fruits en forma de gra d'ordi del càrex màxim. Estan embolcats per una bossella becuda de natura, diuen, extrafloral, anomenada utricle (=boteret), per bé que amb aquest nom es designa convencionalment el conjunt del fruit amb el seu embolcall.
≡
Dos aquenis trígons i un utricle de càrex màxim.
≡
La liana Lonicera japonica Thunb. té una extraordinària capacitat per ocupar a pressa feta espais buits de riberes i vorals forestals alterats. Entortolligant-se ella amb ella, construeix mantells densos i de gran extensió.
≡
Plantes que fan cordes i nusos. Imatges il·lustratives del comport i la volubilitat de les lianes, tipus biològic especialment típic de la vegetació de ribera, on el potencial edàfic excedeix la disponibilitat d'espai per a les plantes. És interessant observar com han seguit el límit de l'aigua.
≡
Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. és una gramínia gràcil, de tija molt fina. Anteres pengívoles, dorsifixes, versàtils; estigmes plomallosos. Trets omnipresents a la família.
≡
Sembrats abrusats i el conjunt d'edificacions de can Barnola. Hi ha camps d'ordi palmell i d'altres de renadiu amb cugula, senyal d'un aprofitament de caire una mica residual, força congruent amb la reconeguda rusticitat de l'ordi.
≡
Ficus carica L. Figues xiques, axil·lars, en el ram de l'any que s'està lignificant.
≡
Avena sterilis subsp. ludoviciana (Durieu) Guillet et Magne i Hordeum vulgare L. subsp. distichum [≡ Hordeum distichon subsp. vulgare (L.) Cout.]. Camp d'ordi palmell renadiu envaït de cugula o civada borda, reconeguda mala herba del cultiu dels sembrats de cereals d'hivern. Al fons, la mola de Sant Llorenç.
Sigui quin sigui el tractament que s'hi faci, enxamparà la cugula ja desarticulada, amb les diàspores al terra.
≡
Els trasbalsos de terra originen un floriment de plantes que ixen de llavors estimulades per la remoció. Una part important de plantes ruderals van associades a sòls remoguts. Sovint la remoció va combinada amb la compactació per trepig, com veiem en aquesta imatge, on les petites clapes verdes de primer terme són de policarp i lleterola prostrada, plantes característiques de les aliances Polycarpion tetraphylli Rivas-Martínez i Euphorbion prostratae Rivas-Martínez.
≡
Chenopodium botrys L. és un petit blet de tendència psammòfila molt característic, pels següents trets: anual, intensament aromàtic, glandulós i amb fulla de roure.
Hi ha un blet semblant que no coneixem, Ch. multifidum L.
≡
Indument dens de pèls glandulosos, boteruts, aparentment pluricel·lulars, de Chenopodium botrys L. Tota ella apegalosa, com si fos envescada de mel, és d'aquelles plantes que es veuen empolsades de les més variades brossalles.
≡
Diàspores d' Hordeum murinum L. clavades al terra. Com que les espiguelles són ternades, cada diàspora porta tres llavors. L'autosembra o tripanospèrmia deu ser possible, suposem, mercès a les barbes del raquidi (vegeu-ne detalls a l'entrada 'Hordeetum'). Exposem-ne un supòsit: en temps humit -per exemple pel rou nocturn-, les barbes es pleguen; en període sec -sol, vent, etc.- s'eixamplen, s'estenen, tibants; si les barbes tibants contacten i topen amb una irregularitat, una pedreta, una herba, etc., la força que generen es transmet a la punta de la diàspora. És un supòsit, però tots ens hem sorprès, algun cop, en veure com s'han clavat a la roba, aquestes o altres diàspores semblants.
≡
Dents silicificades (5) d'una aresta d'Hordeum distichon. A l'hora de considerar el fenomen de la tripanospèrmia cal tenir present que les dents o bàrbules de les arestes són antrorses. En una espiga de margall bord, per exemple, podem passar sense noses el moll dels dits de baix a dalt; en canvi, si ho fem de dalt a baix, el moll no pot avançar sense que notem l'aspror causada per les dents, si és que ens ho permeten. Aquestes eminències empedreïdes faciliten l'ancoratge de la diàspora i permeten que els moviments provocats per les diferències de les condicions de l'aire es transmetin cap a la punta.
≡
Sorghum halepense (L.) Pers., la canyota, infiltrant-se en el camp, en estat vegetatiu. És difícil el control d'una planta com el sorgo, romanent testimonial d'antics cultius, amb gran capacitat per infestar. Capacitat fonamentada en la perdurabilitat i deshidratació del gra de les gramínies.
≡
Notes
(1) Resulta curiós, per dir-ho així, que un nucli històric s'agregui a un de modern.
(2) Vegeu la seva excel·lent monografia '1.Cereals. Les plantes cultivades'.
(3) N'hem vistos exemplars de més 3 m, bona talla per a un teròfit. A la pàgina 23 del número 28 de la revista de DEPANA 'L'Agró Negre' vam publicar-hi un breu text sobre aquesta planta. El podeu consultar en aquest enllaç .
(4) Tant és així que el biòleg Joan Pino, actual director del CREAF, fins i tot va descriure una associació nova, de les ribes del Llobregat i Besòs, de poblaments hipernitròfils dominats per aquesta composta asiàtica: 'Artemisio annuae-Conietum maculati'.
(5) D'un òrgan que té dentetes o pèls de tacte aspriu és diu que és escabre, escabrós.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
≡
Species and keywords. Barley field, Hordeum distichon subsp. vulgare, Hordeum murinum subsp. leporinum, Artemisia annua invasive, Veronica persica, Polygonum aviculare (achene trigonous), Carex pendula (utricle and achene), Lonicera japonica invasive, plants that make ropes, Brachypodium sylvaticum, Ficus carica, Avena sterilis subsp. ludoviciana, Polycarpion tetraphylli Rivas-Martínez, Euphorbion prostratae Rivas-Martínez, Chenopodium botrys, dentate edge lemma.
≡
≡
Les espigues són madures, en l'estadi de gra pastós. La fructificació relativament primerenca de l'ordi fa que no estigui tan exposat als riscos associats a les secades d 'estiu.
Com l'ordi salvatge Hordeum murinum, l'ordi palmell fa tres espiguelles monoflorals a cada nus, però només la flor central, del tern, és fèrtil i grana. De les altres dues no en resta sinó unes romanalles truncades que emmarquen la central, talment la parella de guardians d'una custòdia.
≡
≡
≡
≡
En primer terme i al mig hi veiem uns exemplars de Carex pendula Huds., planta habitual als ribatges que no acusen greus dèficits d'humitat edàfica, normalment a frec d'aigua, on el sòl és xop o sempre humit.
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
≡
Sigui quin sigui el tractament que s'hi faci, enxamparà la cugula ja desarticulada, amb les diàspores al terra.
≡
≡
Hi ha un blet semblant que no coneixem, Ch. multifidum L.
≡
≡
≡
≡
≡
Notes
(1) Resulta curiós, per dir-ho així, que un nucli històric s'agregui a un de modern.
(2) Vegeu la seva excel·lent monografia '1.Cereals. Les plantes cultivades'.
(3) N'hem vistos exemplars de més 3 m, bona talla per a un teròfit. A la pàgina 23 del número 28 de la revista de DEPANA 'L'Agró Negre' vam publicar-hi un breu text sobre aquesta planta. El podeu consultar en aquest enllaç .
(4) Tant és així que el biòleg Joan Pino, actual director del CREAF, fins i tot va descriure una associació nova, de les ribes del Llobregat i Besòs, de poblaments hipernitròfils dominats per aquesta composta asiàtica: 'Artemisio annuae-Conietum maculati'.
(5) D'un òrgan que té dentetes o pèls de tacte aspriu és diu que és escabre, escabrós.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
