Un culleró de ginebre

Un culleró de ginebre no és un tema de botànica, potser, però la qualitat de la fusta de les nostres plantes llenyoses és un aspecte més de la fitologia i de la nostra cultura.

El boixar estassat

Tallada arreu. Sector central del Moianès, entre la Costa Grossa i la Tuta. És una tallada vella, crec. Les tallades a mata rasa de vegades es fan per a guanyar pastures per a les vaques, tot i que la comarca no dona, ni de bon tros, per al vaquí extensiu.

Apunts a rajaploma de la falla Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

Després dels darrers capítols: de les flors del panical i de les fulles del roure híbrid, que tenien una mica d'ensunya, proposo avui aquest altre, de caire més passador: unes imatges, breument comentades, d'aquesta escabiosa blanca, que floreix a la segona meitat de l'any.

Quercus x firmurensis Hy al Moianès

Alguns temes embullosos demanen de fer, prèviament, tal devessall d'advertiments i reserves que ben aviat t'inclines, determinat, per evitar-los sense miraments, en bloc.

De la flor, la floració i el retorn a la individualitat del panical blau Echinops ritro L. subsp. ritro

Efectivament, un capítol és una inflorescència, però la planta que dona grups de capítols té, lògicament, inflorescències compostes: inflorescència d'inflorescències.

De lletugues, xicòires i sopiteses de masteguera

Som en ple estiu, un estiu xardorós, preocupant. Fa molt de temps que les herbes de camps i camins són ben seques, palloses.

Un prunyoner de fruit petit: Prunus ×fruticans Weihe

Tractant-se de plantes originades per ancestres que han intervingut en plantes que nosaltres hem domesticat, és normal que prevalgui la incertesa sobre les entitats taxonòmiques d'aquests Prunus.

No fa pas gaire vaig fer un petit treball comparatiu, entre la prunera domèstica P. domestica i l'aranyoner P. spinosa, que el lector interessat pot repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Una nova eina per a conèixer les gramínies

A mitjan d'aquest mes de juliol l'editorial JOLUBE, dirigida pel botànic José Luis Benito, ha publicat aquesta obra del botànic i especialista en poàcies -agrostòleg, dit en un mot no gaire popular- sevillà Carlos Romero.

Nòtula del romegueró de rostoll Rubus caesius L. o com viure en la clandestinitat

Els temes d'ecologia són difícils. En l'ecologia vegetal s'hi estudien tots els aspectes externs que concorren en la vida d'una planta, tant els relatius al medi físic, el clima, el sòl, la natura de la roca, etc., com els biòtics, l'edàfon, la flora, la fauna, els microorganismes... en definitiva el conjunt d'organismes que viuen en el mateix marc, tot establint-hi unes relacions que per a nosaltres resten, en general, força enfosquides.

Nòtula espermogràfica de la lletera falcada Euphorbia falcata L. subsp. falcata

Les plantes del gènere Euphorbia fan llavors que tenen alguns trets característics, en general ben coneguts. 

Aquests trets els veurem a l'inici d'aquest capítol, de forma succinta, a guisa d'introducció.
Aquesta nòtula és eminentment iconogràfica.

Notes de flora estival d'Ulldeter

No m'agrada gota d'anar a llocs freqüentats, però, certament, el circ d'Ulldeter té tot de trumfos, ben notables i atractius, que, tot seguit, assajo d'apuntar, a guisa d'introducció: la força del gneis i de les seves carenes esmolades; els matisos, insospitats, de la notable diversitat litològica; rierols ufanosos, mulladius molsuts i prats aigualosos o humits; el tapís enrasat de congestera, possiblement un dels tipus de vegetació de l'alta muntanya amb més caràcter, si es que tal cosa es pot dir, en una regió, en general, plena d'atraccions i de cops espectaculars.

Un clavellet català: Dianthus multiceps Costa & Willkomm

Un cop més, ens trobem amb una planta, avui un clavellet margener, que els botànics, científics, anomenen amb més d'un nom. Tant és. De noms n'anem més aviat sobrers, però, ça com lla, hi ha moltes més plantes, al món, que paraules al nostre magí, dit sigui a la carneriana. La vacil·lació... natural i garantida. I el garbuix que han generat les nostres clavellines silvestres, en la nomenclatura i la taxonomia botàniques, és descomunal.

Nòtula espermogràfica de Nigella damascena L.

A guisa d'aperitiu. Crec que som molts els que practiquem alguna mena de manualitat amb caràcter alleujador, diguem-ne terapèutic: les petites manualitats exigeixen atenció, de manera que quan les practiquem bandegem les altres coses, pensaments i cabòries que potser ens couen.

Microcnemum coralloides (Loscos & J. Pardo) Buen subsp. coralloides

En aquest capítol hi recolliré aquesta petita salicòrnia, el microcnèmum, de dos espais propers, la Valcarreta, del Vedat de Fraga (o Serreta Negra, comarca de Baix Cinca), i l'Amarga alta (comarca de Monegros), una salada o clota salina.

Knautia nevadensis (Szabó) Szabó

Retorn. La natura és cíclica. Les flors tornen, a manera de recordatoris. I puntualitzen el calendari. A aquesta escabiosa ja li vaig dedicar un capítol. El d'avui en serà el simple recordatori.

Cruciata glabra (L.) Ehrend. o com manollar l'aire

No sempre tens el lleure necessari per acostar-te, per a visurar.

Breu fitografia de la morella roquera Parietaria judaica L.

La morella és una planta molt comuna i abundant, pròpia de murs, runams, ruines, marges i camins. Avui veurem alguns aspectes d'aquest camèfit sufruticós nitròfil. Té un feix d'aspectes destacats, que avanço en epígrafs:

• Pubescència
• Adherència i glàndules
• Inflorescència
• Floració inconspícua
• Apunt d'antobiologia
• Poligàmia ginomonoica
• Proterogínia
• Planta explodiflora. Sismonàstia
• Anemofília
• Algunes reserves

Lianes o el triomf de la flexibilitat

M'adono que no està funcional l'enllaç inclós en un dels capítols dedicats a les lianes, de manera que en el d'avui hi transvaso el contingut d'aquell document.

Cada enfiladissa té el seu capteniment propi i, particularment, els seus mecanismes d'aferrada i de fermança. Si algú tingués la temptació de creure que de les plantes ja ho sabem tot o gairebé, pot comprovar, amb facilitat, que la forma de créixer de les lianes, en especial la sensibilitat dels brots en creixement, és un niu de temes variadíssims, força singulars i, en general, molt poc considerats, en la literatura botànica.

Un exemple de la malaptesa de les margues

A Catalunya la marga és una roca que marca el paisatge d'algunes comarques. Potser el paisatge margós més conegut sigui el d'Osona, les margues grises -o gris-blavenques- de la plana de Vic, amb els seus turons escampats, revoltats de talussos despullats i molt escorrancats (1), els anomenats badlands, en exòtica expressió que ha esdevingut, curiosament, molt usual.

Alyssum alyssoides vs. Alyssum collinum

Recentment he tingut la sort de fer la coneixença de dos experts botànics lleidatans, els professors Josep Antoni Conesa i Joan Pedrol, molt gentils i acollidors, amb qui, juntament amb la geòloga i investigadora del CSIC Carmen Castañeda, i també María Tierra -bon aptònim!-, una jove llicenciada en geologia, vam fer unes passejades per algunes de les excepcionals salades de Bujaraloz.