Andricus dentimitratus Rejtö (0): la galvana autumnal

Com sia que aquest espai restarà breument pausat, per uns dies, faig avui un avanç del proper capítol, el segon dels dedicats a la vespeta de les pipes del roure.

Alguns esbossos carpogràfics del llegum

Avui faig una nota de botànica, sobre el llegum com a fruit, exposada en articles breus.

El repàs dels conceptes elementals pot ser profitós i, d'altra banda, d'aquesta manera, a més, m'espolso la mica d'inquietud d'haver pres unes imatges que potser fins ara no havien trobat el lleure oportú per a poder desfogar-se.

Cop d'ull a les margues ausetanes i els tiralínies de l'herbafam

Les margues són ja un motiu habitual d'aquest espai sobre la nostra natura i els paisatges, com podeu veure, si us vaga, en els capítols aplegats en l'etiqueta corresponent.

Breu antologia de Daucus carota L. subsp. carota [incl. D. carota subsp. maritimus (Lam.) Batt.]

En el capítol floral d'avui, dedicat a la pastanaga silvestre Daucus carota L. subsp. carota, hi veurem la inflorescència, la florescència, la flor i l'antobiologia d'aquesta comuna apiàcia.

Apunts tardoestivals de Sant Llorenç del Munt

En el darrer dia de l'estiu voldria donar per acabada la meva diapausa estival, celebrant-ho fent un passeig per aquest massís, tot i que, de fet, el temps segueix ben estival, massa, o sigui molt càlid i sec.

Ara bé, certament, hi ha alguns llucs de la moderació de l'ambient, llucs que expressen molt bé algunes plantes que floreixen ara, al setembre i de cara a la tardor, que just ara encetem.

Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis, nou per a la flora del parc natural de Sant Llorenç del Munt

Floració de la brassicàcia herbàcia Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis. Nou per a la quadrícula i nou per a la flora del parc natural de Sant Llorenç.

Bosses de l'olm Tetraneura (Tetraneura) ulmi (Linnaeus, 1758)

Aquestes gales de l'olm són globoses, sacciformes,  una mica boterudes, d'un verd clar, ancorades a la làmina superior de les fulles de l'olm Ulmus minor Mill.

Un poblament de pintacoques Papaver somniferum L. subsp. somniferum

Capítol molt breu, per a recollir un poblament, molt vistent i ufanós, de la raça de cultiu del pintacoques o cascall.

Però què és aquesta pudor?

Aquest estiu he visitat diversos cops la plana de les Amargues -Monegros- i els barrancons tributaris del barranc de la Vallcorna -Valcuerna-, visites que em van servir per a bastir un capítol monogràfic, llarguerut, sobre la petita salicòrnia dita coralet Microcnemum coralloides, que el lector interessat podrà repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Andricus dentimitratus Rejtö (1): formació de les pipes del roure

En una gala hi concorren diversos elements, tals com: quina és la part del vegetal excitada i alterada; quin és l'organisme que la provoca i aprofita; i com és la gala, una part eminentment descriptiva, vaja, de les que t'obliguen a esmolar el llapis.

Un culleró de ginebre

Un culleró de ginebre no és un tema de botànica, potser, però la qualitat de la fusta de les nostres plantes llenyoses és un aspecte més de la fitologia i de la nostra cultura.

El boixar estassat

Tallada arreu. Sector central del Moianès, entre la Costa Grossa i la Tuta. És una tallada vella, crec. Les tallades a mata rasa de vegades es fan per a guanyar pastures per a les vaques, tot i que la comarca no dona, ni de bon tros, per al vaquí extensiu.

Apunts a rajaploma de la falla Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

Després dels darrers capítols: de les flors del panical i de les fulles del roure híbrid, que tenien una mica d'ensunya, proposo avui aquest altre, de caire més passador: unes imatges, breument comentades, d'aquesta escabiosa blanca, que floreix a la segona meitat de l'any.

Quercus x firmurensis Hy al Moianès

Alguns temes embullosos demanen de fer, prèviament, tal devessall d'advertiments i reserves que ben aviat t'inclines, determinat, per evitar-los sense miraments, en bloc.

De la flor, la floració i el retorn a la individualitat del panical blau Echinops ritro L. subsp. ritro

Efectivament, un capítol és una inflorescència, però la planta que dona grups de capítols té, lògicament, inflorescències compostes: inflorescència d'inflorescències.

De lletugues, xicòires i sopiteses de masteguera

Som en ple estiu, un estiu xardorós, preocupant. Fa molt de temps que les herbes de camps i camins són ben seques, palloses.

Un prunyoner de fruit petit: Prunus ×fruticans Weihe

Tractant-se de plantes originades per ancestres que han intervingut en plantes que nosaltres hem domesticat, és normal que prevalgui la incertesa sobre les entitats taxonòmiques d'aquests Prunus.

No fa pas gaire vaig fer un petit treball comparatiu, entre la prunera domèstica P. domestica i l'aranyoner P. spinosa, que el lector interessat pot repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Una nova eina per a conèixer les gramínies

A mitjan d'aquest mes de juliol l'editorial JOLUBE, dirigida pel botànic José Luis Benito, ha publicat aquesta obra del botànic i especialista en poàcies -agrostòleg, dit en un mot no gaire popular- sevillà Carlos Romero.

Nòtula del romegueró de rostoll Rubus caesius L. o com viure en la clandestinitat

Els temes d'ecologia són difícils. En l'ecologia vegetal s'hi estudien tots els aspectes externs que concorren en la vida d'una planta, tant els relatius al medi físic, el clima, el sòl, la natura de la roca, etc., com els biòtics, l'edàfon, la flora, la fauna, els microorganismes... en definitiva el conjunt d'organismes que viuen en el mateix marc, tot establint-hi unes relacions que per a nosaltres resten, en general, força enfosquides.

Nòtula espermogràfica de la lletera falcada Euphorbia falcata L. subsp. falcata

Les plantes del gènere Euphorbia fan llavors que tenen alguns trets característics, en general ben coneguts. 

Aquests trets els veurem a l'inici d'aquest capítol, de forma succinta, a guisa d'introducció.
Aquesta nòtula és eminentment iconogràfica.