11 d’agost de 2019

La ufana tardoral de l'alzinar

Estàvem esmorzant i ma mare ha fet, tot esbargint la mirada pel finestral:
"No hi ha manera de que plogui."
Afegint-hi, tot seguit, girant el cap cap a mi:
"Això és molt greu."

Creiem que no es pot dir millor i no ens esplaiarem sobre un tema tan delicat com aquest. Hi ha sequera general severa, mantinguda durant tot l'any, perquè les pluges caigudes han estat, en la majoria de llocs, irrellevants; i alguns valors alts de pluja corresponen a xàfecs violents, totalment inútils per atenuar la sequera.
La tardor passada, en canvi, va ser molt més plujosa de l'habitual, amb pluges mantingudes i valors relativament alts.


CRIPTOGÀMIA EMERGENT
El recull que portem avui és de la reviscolada de l'alzinar de la passada tardor. L'alzinar penombrós, quasi negre, sembla respirar tot de llum interior quan les molses s'estufen d'una verdor turgent i tendral; els bolets semblen coberts d'un bany de vernís, perfectament retallats damunt la virosta xopa, com la fruita d'un bodegó barroc damunt del fons negre del llenç; els líquens de les escorces, del color de la crema d'espàrrecs, s'estenen i s'ondulen com farbalans de gelatina; fongs i floridures blanques esquitxen el terra com esparracades de nata, com gitades siderals escassigallades... totes les joies del bosc, habitualment sobri i sever, s'omplen a caramull de vida, de color i de llum.


Sí, no hi ha dubte, per veure l'alzinar ben mudat i xamós, amb el fullatge rutilant i tot l'espectre del setí en la fosca verdor de les plantes de la selva mediterrània, cal viure'l quan s'ha amarat de l'aigua de les pluges autumnals i la fusta torna a sabar, a tota pressió, a nodrir els brots de tardor.

TARDOR FECUNDA
És la ufana de la selva mediterrània a la tardor, període normalment molt favorable, perquè és el període de més pluja -si més no a les comarques no allunyades del mar- i es combina amb la moderació tèrmica, quan el sol, embriac i desalenat de la gran volada estival, es va acotant, acotant...


Si voleu entrar en l'alzinar fosc i gairebé regalimós d'un sot del Vallès i badar-hi una mica ho podeu fer en aquest enllaç.
Hi veurem alguns bolets; molses i hepàtiques; el becut de la gla; la desclosa d'una gla d'alzina; glans verolades a l'arbre; un fong resupinat; uns esporogonis gràvids...

Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol