Recuperem la segona part d'un report urbà i suburbà dedicat a les plantes ruderals o sinantròpiques (n). Són totes aquelles plantes que viuen en el medi humanitzat i deshumanitzat, florents sobretot en tots aquells espais que no són netejats i vigilats amb zel permanent. La flora silvestre és incapaç de conviure amb nosaltres, però hi ha un bon estol de plantes que ens han festejat i acompanyat des de temps immemorials, sovint de forma tan discreta que gairebé no ens n'adonem.
Els blets Chenopodium són un exponent típic d'aquesta flora tan particular. No és estrany que pertanyin a la família de les quenopodiàcies, perquè moltes plantes d'aquesta família viuen en llocs amb inhabituals concentracions d'alguns elements. La darrera entrada del blog 'Flora Belalcazarensis', d'Emili Laguna, inclòs en la relació de 'blogs amics', recull diversos blets d'aquesta regió, en l'estil directe de l'autor.
 |
| Polycarpon tetraphyllum és un component d'una comunitat viària urbana pauciespecífica. A més, dona nom a una aliança de comunitats ruderals de sòls calcigats, descrita el 1975 pel botànic doblat d'alpinista Salvador Rivas-Martínez. Aquesta petita anual -camèfit?- de floració molt dilatada, com escau a aquest biotipus, ocupa petits i molt migrats espais; ens demanem si no tindrà més espai a la literatura botànica que no en el terreny. En el recull enllaçat hi veurem un detall de la planta força interessant. |
L'enllaç. Com en la primera part, recollim en aquesta segona part plantes principalment herbàcies que viuen als carrers i espais descurats, algunes molt comunes.
(n) La nomenclatura relativa a la tipificació de l'estatus de les plantes ruderals és diversa i complexa. Sanz Elorza i altres van publicar un molt interessant atles de les plantes al·lòctones que conté un apartat dedicat a aquest tema, si bé cal no oblidar que, essent moltes les plantes ruderals al·lòctones, també és important el conjunt de plantes ruderals autòctones.
Sabadell
Text i fotografies © Romà Rigol
