Les Llambardes (Torrelles de Foix). Alt Penedès. 18.8.2019.
Avui veurem els ceps de la varietat blanca montonega (1) i una vinya especial, de ceps revellits i quasi esgotats, arrelats en un muntelló de guix. També hi farem una ullada a algunes plantes camperoles i a un cecidi de la vinya. Caldrà, primer, situar-nos en el territori, perquè aquestes planes enlairades (2) no són gaire conegudes.
Vinyes de la plana de Cassanelles (Cases Noves de can Pardo. Mediona). Terrenys esbatanats i enlairats, amb les vores emboscades i el cel per horitzó. Encara hi ha algunes vinyes amb ceps en vas, relativament vells (3).
Catalunya té alguns territoris elevats que fan de trenca-aigües i de xarnera d’unitats geogràfiques més conegudes. Entre el Penedès i la rotunda clotada de l’Anoia, al nord-est, i el departament de Santa Coloma, al nord-oest, hi ha uns relleus fets a base d’alternances de materials tous (margues), propicis per al conreu, amb materials més durs i destacats, sobretot calcàries.
Són departaments allargassats en el sentit de la serralada, oberts però alhora mig ocults, com un amfiteatre. Al damunt de Font-Rubí i de Pontons hi ha unes
planes conreades de vinyes, de terres argiloses grasses, un terreny agrícola harmoniós, agençat amb endreç geomètric, termenejat per rengs de roures, perelloners, ametllers de marge, aranyoners i bardisses.
planes conreades de vinyes, de terres argiloses grasses, un terreny agrícola harmoniós, agençat amb endreç geomètric, termenejat per rengs de roures, perelloners, ametllers de marge, aranyoners i bardisses.
Varietat montonega a les Llambardes. Gotims plens, molt verds encara, quan les varietats primerenques aviat seran veremades. Observem-hi els dos braços -caps-, a banda i banda, encarats a la guia, i els gotims situats quasi al mateix nivell, treballada adaptació a la recollida mecanitzada.
Indument borrallós, araneós, resseguint-ne els camins de la xarxa vascular anastomosada, com una teranyina. Són fibres molt fines, arrissades i embullades, aplicades a la làmina.
Espectacular fructificació de Prunus spinosa. Aquest arbust té contraanyada, uns anys dona molt fruit i d'altres menys, poc o quasi gens. Aquest caràcter es coneix bé en aquesta espècie, perquè a Navarra es cultiva per fer-ne un licor, el pacharán. Però el de cultiu s'empelta damunt patró de prunera d'eixartar.
Una pomoidea -Maloideae o Pomoideae- nativa d'Europa. Tres imatges parcials d'un gran Perelloner Pyrus spinosa de la vora del camí. Fruits, els perellons, del color del verdet o courenc, semblant al de les serves, llargament pedunculats, semblants a una perutxa -piriforme- o una pometa -globulós-, amb les peces del calze al capdamunt, persistents, en forma de corona. La situació del calze i la concrescència del receptacle amb els carpels, típica dels fruits en pom, ens indiquen que l'ovari és ínfer. Fulles glabèrrimes, setinades, lanceolades, molt llargament peciolades, reunides en ramells, en braquiblasts molt abreujats.
Abundosa llucada de rabassa en aquest cep de cap de passada. Per la forma de la fulla creiem que el peu americà rellucat és la Vitis riparia.
Roures Quercus sp. al marge del camí. Som a prop de la capçalera del riu Foix.
Efecte melindro. Substrat argilós que reté l'aigua i la humitat. El terreny és molt bo i en donen fe els roures, arços i aurons escampats pels marges i camins. Aquestes capes impermeables vesen lateralment, flueixen per les vores i alimenten la difusa capçalera del riu Foix.
Gavarrera Rosa agrestis amb les gavarres verdes i els peduncles glabres. Les fulles estan pigades de glàndules vermelles estipitades.
Aquest cecidi dels rosers és comú i molt trobadís. Té forma de pilota cabelluda, de color verdenc, rosat, vermell o granat. El nucli és dur i té diverses cambres; els apèndixs filiformes són pinnats, ramificats. Evoquen els fil·loides estrets d'algunes molses. El causant d'aquesta grossa tumefacció filamentosa és una vespeta del grup dels cinípids: Diplolepis rosae.
L'article d'Antoni Vilarrúbia dedicat a aquest cecidi. Un altre nom linneà que ha passat avall. Per a accedir a la clàssica obra de l'entomòleg de Torrellebreta cerqueu-ne l'enllaç en aquest bloc, a l'etiqueta 'Vilarrúbia'.
El guix, una roca molla i mollar. A la regió hi ha alguns afloraments de guix, per exemple a la vall de Carme i a Santa Maria de Miralles. Més coneguts són els guixos de la Conca d'Òdena, a prop d'Igualada. És una roca que es reconeix a bell ull. Presenta tons diversos, rosadencs i de salmó, però destaca molt el de color blanc nivi. És engrunadís, s'esterrossa fàcilment i sovint té aspecte pulverulent. A la imatge de dalt hi veiem la manca de tremp, el tirat trencadís i la superfície polsosa. A la de baix, bloc fullós de color salmó i aspecte nacrat. El fulls de guix de llum eren una varietat de guix -alabastre- translúcida.
Ruac Ononis tridentata. Aquesta mata de fulla menuda és una lleguminosa gipsícola que sol aparèixer on hi ha guix amb marga o argila. Donat que l'illot de l'aflorament de guix és molt reduït, tenim aquí un bon exemple de com les plantes -les diàspores- s'escampen pertot i arrelen on troben l'espai i les condicions que ho fan possible. A la imatge de dalt s'hi pot veure, sobretot a l'extrem inferior, millor si s'amplia, l'indument de pèls glandulosos dels pedicels florals.
Enguany sí. Normalment se’ns passa l’estiu sense poder veure els ceps carregats de fruita, però enguany hi hem pensat i hem visitat, al temps de la fruita, una vella vinya, coneguda i particular, perquè és un grapat de ceps vells plantats damunt d’un muntell de guix. Ara bé, a hores d’ara la petita i marginal vinya es troba ja en plena decadència. Alguns ceps són morts; la majoria donen encara grans i llargs sarments en alguns dels braços, però sense raïm, fora de tres o quatre gotims que vam poder trobar, ben amagats entre les pampes. Tot sembla indicar que la vinya està abandonada i que, sense la cura dels pagesos, l’equilibrada gestió dels brots de la poda, aquests ceps revellits ja no donen fruita.
La vinya vella, de la varietat montonega o parellada, plantada en un muntelló de guix, margues i calcàries. Barraca aclofada al caient solà, bastida amb roca de guix, envoltada per alguns arbres, un ametller, algun pinetó novell i un roure.
Visió de la vinya i de la barraca, amb curiosa entrada apuntada. Sòl molt clar, enlluernant, amb aspecte de panellet de coco. La mateta grisa que clapeja el terra, molt abundant, és una forma de la Flor de Sant Joan Helichrysum stoechas, tota pigada de flors de color palla.
Magatzem a cel obert de fruits de Melgó Medicago sp. Les formigues tenen molta tirada a col·lectar aquesta mena de fruits, tant els espinescents com els que fan només espires.
Llucs de rabassa del peu d'eixartar Vitis rupestris, en un cep mort, si més no l'empelt de fruita. Les rabasses relluquen fins i tot en camps que han estat llaurats i es veuen nets i plans com una taula. Són els beneficis d'una clandestinitat que els manté exempts de les malures que afecten a les parts aèries.
Els ceps neulits s'ajacen i amb prou feines treuen alguns sarments amb pampes. Són les darreres llucades d'uns ceps col·lapsats de fusta morta que quasi no permet el flux de la saba.
L'Alfals Medicago sativa, planta farratgera molt cultivada i apreciada per les seves qualitats nutritives, viu en diversitat d'espais oberts.
La vinya dels tres gotims. Es troba al sud del turó de l'Horta i a l'est del riu Foix, molt a prop dels Molinots i de mas de Pontons. És un muntelló de guix perfectament isolat i en bona part envoltat per un camp de cultiu. Possiblement el rebaix provocat en el camp, per les tasques agrícoles de preparació de la terra, hagi contribuït a deixar el muntell de guix més enlairat. L'ametller és a tocar de la barraca. Quan sigui el temps de veremar hi haurà ametlles seques i dolces. Ara són ja molt dolces, tenen una tendror i una turgència admirables.
Closca dura i llavor dolça. Germà de la prunera, el cirerer i el presseguer, l'ametller no fa polpa, sinó un pelló ressec -exocarp- com el cuir, badadís, un pinyol -os, closca, clofolla... l'endocarp- duríssim i una ametlla -llavor- dolça, sens dubte, el més sorprenent de tot plegat. La varietat de la foto és rodonenca, excel·lent.
Roure del grup Quercus x cerrioides, arrelat al bony de guix.
Per a sorpreses aquest plançonet de Fraxinus angustifolia que ha sortit en el camp llaurat.
Germinació de la Capferrada groga Centaurea collina, una planta camperola.
Cípsela de la Capferrada groga. L'aqueni està comprimit lateralment, no duu bec i porta un plomalló enravenat.
Agulles a contrapèl. Els filaments enravenats del vil·là estan eriçats de fines agulles a tot el volt, revestiment que deu contribuir a l'ertesa del puput. Potser no serà de més apuntar que les cípseles de les compostes han explorat una complexa casuística de disseminació: tenuïtat per navegar per l'aire; fibril·les adherents per aferrar-se als animals i humans; agulles per facilitar la propulsió i l'autosembra...Notem que aquest tret s'assembla als denticles escabrosos de les poàcies.
Arvense que fa tornes. La Corretjola de camp Convolvulus arvensis és una planta rèptil capaç d'ocupar grans extensions de terra, mercès als rizomes ramificats i a la producció d'abundants gemmes soterrades. A més, les escapçades i la trituració dels rizomes no l'aturen, perquè les gemmes dorments es desvetllen i lluquen abundosament. Per tot plegat, se la reconeix com a planta agrícola que produeix infestacions molt perjudicials.
Tres gotims arraulits. El contrast entre aquests gotims amagats entre les pampes i els grossos de les primeres imatges és evident. Sí, van ser tres o quatre els gotims que vam comptar en els ceps d'aquesta vinya vella. Tenen l'aspecte de la fruita silvestre; no tenen res de l'opulència de les vinyes emparrades.
La fulla. Figura lleument lobulada en general, en alguns llucs més profundament segmentada; làmina més o menys pentagonal; dents grosses, cuspidades o ogivals, mucronades; sinus basal -'palier'- profund, tapat pels lòbuls basals, sovint encavalcats; indument en xarxa que amb la llum rasant fa l'efecte de ratlladura de coco.
Rellucada de rabassa americana d'empeltar. Fora interessant de veure a quina fondària neixen aquests llucs.
Braços destrempats i pampolades desmarxades. Encara tenen certa inèrcia vegetativa, però no pas per fruitar.
Varietat d’alçada (2). La varietat de vinya parellada es conrea en terrenys d’alçada, fa uns gotims molt grossos i molt densos, de gra gros i de pell gruixuda, i és de maduració tardana. Totes les vinyes observades, a prop de les Cases Noves de Can Pardo, a les Llambardes i al muntelló de guix, eren del mateix tipus (4), parellada o montonega. Desconeixem si es tracta de la mateixa varietat, si els noms són sinòmins, o bé la montonega és una varietat o tipus de la parellada.
Imatges d'aquests ceps decandits de la varietat montonega o parellada.
Notes i enllaços
(1) La varietat montonega (montona, montonec...) és la parellada, una de les tres típiques del Penedès, juntament amb el xarel·lo i el macabeu. No tenim clar si són ben bé sinònims o bé la montonega és una varietat o tipus de parellada. De vegades aquests equívocs no tenen altre fonament que la defensa d'un nom determinat. Sobre els noms de les varietats de vinya recomanem la consulta de la pàgina 'Terminologia de les varietats vitivinícoles'. O bé aquest diccionari d'ampelonímia catalana.
(2) En els referents penedesencs les vinyes situades a més de 400 m ja es consideren d'alçada. És en aquestes cotes que la parellada, vinya vigorosa, de gra de pell gruixuda i maduració lenta, hi té un bon rendiment. Si be aquesta varietat es conrea sobretot per elaborar xampany, barrejada amb les esmentades a la nota 1, alguns cellers fan vins 100% de parellada que tenen força estimació i acceptació.
(3) La productivitat minva amb els anys però les pràctiques de viticultura han anat canviant amb el temps. L'emparrat imposa una domesticació més severa, perquè es vol mantenir el brocal -la part superior del cep, amb les rames principals i la base dels sarments de renovació- sempre a la mateixa alçada, al nivell del fil de la primera guia. La proximitat dels talls de poda provoca concentració de fusta eixorca i més vulnerabilitat enfront de corcs i altres atacs. Ara algunes vinyes emparrades ja són arrencades als 25-30 anys; els ceps en vas, en canvi, poden tenir una vida de 60-70 anys amb bon rendiment. També convé remarcar que en altres temps els pagesos replantaven els ceps de forma gradual, per tal de mantenir sempre les vinyes en un estat de rendiment òptim -amb els murgons disposaven sempre de planter, això, és clar, abans de l'arribada del pugó ultraoceànic devastador.
(4) Volem agrair a Jordi Raventós la gentilesa d'haver-nos confirmat que aquesta és la varietat de les vinyes d'aquest recull. Raventós és el fundador del projecte Crowd Wine Penedès, l'elaboració d'un vi fet exclusivament de macabeu i amb participació econòmica de particulars, d'una vinya de les més velles de la zona, plantada el 1951, a la finca de Ca l'Escalló. El macabeu és de les primeres varietats que es veremen, justament en aquest temps o gairebé, a la primera meitat de setembre. La montonega d'aquest recull, en canvi, és la més tardana. Teniu més informació sobre aquests vins blancs en aquest enllaç.
(5) Un cop més anem a raure, en una consulta, a la pàgina de la delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural, pàgina molt completa i recomanable en tota mena de temes de la natura.
(3) La productivitat minva amb els anys però les pràctiques de viticultura han anat canviant amb el temps. L'emparrat imposa una domesticació més severa, perquè es vol mantenir el brocal -la part superior del cep, amb les rames principals i la base dels sarments de renovació- sempre a la mateixa alçada, al nivell del fil de la primera guia. La proximitat dels talls de poda provoca concentració de fusta eixorca i més vulnerabilitat enfront de corcs i altres atacs. Ara algunes vinyes emparrades ja són arrencades als 25-30 anys; els ceps en vas, en canvi, poden tenir una vida de 60-70 anys amb bon rendiment. També convé remarcar que en altres temps els pagesos replantaven els ceps de forma gradual, per tal de mantenir sempre les vinyes en un estat de rendiment òptim -amb els murgons disposaven sempre de planter, això, és clar, abans de l'arribada del pugó ultraoceànic devastador.
(4) Volem agrair a Jordi Raventós la gentilesa d'haver-nos confirmat que aquesta és la varietat de les vinyes d'aquest recull. Raventós és el fundador del projecte Crowd Wine Penedès, l'elaboració d'un vi fet exclusivament de macabeu i amb participació econòmica de particulars, d'una vinya de les més velles de la zona, plantada el 1951, a la finca de Ca l'Escalló. El macabeu és de les primeres varietats que es veremen, justament en aquest temps o gairebé, a la primera meitat de setembre. La montonega d'aquest recull, en canvi, és la més tardana. Teniu més informació sobre aquests vins blancs en aquest enllaç.
(5) Un cop més anem a raure, en una consulta, a la pàgina de la delegació del Bages de la Institució Catalana d'Història Natural, pàgina molt completa i recomanable en tota mena de temes de la natura.
Sabadell
Text i fotografies © Romà Rigol
