Colors mòrbids en fulles de Buxus sempervirens L.

Aquest capítol és un recull d'imatges de fulles del boix de colors diversos.

Naturalment, és normal que ens demanem sobre els motius de determinades coloracions.

Són qüestions massa delicades per a que jo pugui tractar-les.

I, com passa tan sovint, és versemblant que les causes dels diferents colors siguin de natura diversa. Alguns colors poden tenir origen morbós -patògens, en especial el fúngics-, d'altres mesològic, motivats per alguns factors ambientals.

Sobre això darrer, no serà sobrer de recordar que en els darrers mesos hi ha hagut algun aspecte climàtic força remarcable, en especial: episodis de dies força plujosos i humits; i episodis de dies i nits força freds, amb gebrades sovintejades.

Dit això, el capítol queda reduït a una mena de mostrari de colors morbosos del fullatge hivernal dels boixos del Pla del Boix, al sector central del Moianès.

Només mancaria afegir-hi que els boixos d'aquest espai són de rebrot, la reacció posterior a l'atac de les erugues que, per sort, podem veure en boixos i boixedes de moltes contrades. És sabut que les fulles noves i tendres solen ser més sensibles a sofrir afeccions.

Fulles blanques o ebúrnies. Naturalment, criden molt l'atenció, talment com si fossin flors. Hi ha alguns fongs que provoquen taques d'aquest estil, però les que veig a la xarxa són parcials, només afecten a part de les fulles. 

Ça com lla, és possible que siguin atacs d'alguns fongs que proliferen en temps humit. Per això destacava, al principi, que hi ha hagut episodis de dies força plujosos i mollerosos.

Tothom sap que les floridures i podridures floreixen amb l'aigua i la humitat. Les gotes de la pluja són, amb els impactes persistents, un vector de remoció i dispersió de les espores dels fongs.

De fongs que podrien ser causants d'aquesta anomalia he trobat Mycosphaerella i Volutella.

Pla del Boix. Moianès. És una zona pedrosa, amb roca calcària diferent de la més habitual a la comarca, que és del tipus de la calcarenita -gresenca.

Lignetum pasturat. El paisatge és força interessant, perquè hi concorren elements del carrascar, de la boixeda, de la garriga i de les rouredes seques.

S'hi pot observar: les tiges seques del boix, els esquelets testimonials del rosec de les erugues; la verda rebrotada dels boixos, calçant aquestes tiges testimonials; les botges grises de les argelagues i jonces; en segon terme, la garriga, que aproxima aquest tipus de vegetació a les garrigues amb boix prepirinenques; i, pigallant-ne el matoll, aquí i allà, unes taquetes blanques en els boixos, molt cridaneres, totes situades, invariablement, al som de les branques. Vegem-les tot seguit.

Relació de fongs associats al boix. 'Norfolk Fungus Stydy Group.'

Els fongs s'acarnissen més en les plantes dèbils. En els casos recollits aquí, les fulles blanques es troben sempre al som de les branques de rebrot.

Fulles de color de vori, de borró de cartellatge, de pelló d'ametlla, etc.

A ca magre tot són puces. Els boixos de color d'aram o rovell són comuns. Aquests tons afecten a extenses parts dels peus, que sovint en combinen els dos, els tons verds normals i els rovellats. Cal considerar sempre la possible concurrència d'elements de diferent natura, uns d'ambientals, que afecten la fisiologia, la vitalitat dels peus, i, damunt d'aquesta minva de la vigoria, l'afecció de micopatògens.

Fulles blanques o de color de vori, al som de les branques, afectades per alguna patologia fúngica.

La gradació cormàtica em va cridar força l'atenció. També és notable la diversitat dels tons verds. N'hi ha d'un punt blavís o grisenc; n'hi ha de color verd fosc, semblant al dels esclerofil·les mediterranis; d'altres tenen un verd gai, viu; i en les més tendrals, del som de les branques, n'hi ha moltes que viren als tons courencs o mangra.

Sembla que els fongs s'acarnissen, precisament, en les fulles tendrals, que tenen una baixa capacitat per subministrar energia i encara no han acabat de generar la cutina i les ceres hidròfobes protectores.

Rebrot amb el fullatge verd olivaci.

Observeu-hi, a les fulles, el pigallat clar, com de pasta de sèmola. Evoquen alguna de les imatges que he vist a la xarxa, de fulles atacades pel fong Pseudonectria, consignat a la llista de dalt.

En alguns casos es fa força evident, l'afecció per alguna malura, però sorprèn l'amplitud del ventall cromàtic del fullatge.

En la llengua comuna aquests tipus de malura s'anomenen ronyes. La forma llatina: scabies, ha tingut una notable rècula en la nomenclatura pròpia de la botànica, per exemple en els mots escabre, escabiosa, etc.

Aprofito per destacar: la qualitat glabre de la fulla del boix i el tirat tibat i planer, acollidor de les gotes de les boires i de la pluja.

Alguns d'aquests micopatògens acaben esfullant les branques, i d'altres n'hi ha, també, que neulen fins i tot els branquillons.

S'hi observa un puntejat caspós, suggeridor de malura fúngica.

Resum. Pla del Boix, al sector central del Moianès. Nadal, 25 de desembre de 2025. Fred esmolat i cels metàl·lics, entelats.

Molts o la majoria de boixos presenten coloracions especials. Són boixos de rebrot, que van sofrir l'atac de les erugues de la papallona del boix. A la tardor van donar noves lleves, d'aspecte summament sereny.

Les pluges, el temps humit i l'ambient mollerós dels darrers mesos de l'any haurien provocat, versemblantment, una exacerbada proliferació de fongs -ronyes- que neulen la vitalitat dels boixos, expressada en tons del fullatge anòmals, eburnis, mangra o courencs.

Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol Muxart