Un amic ens comunica que la revisió del gènere Quercus de Carlos Vicioso es pot consultar a la Biblioteca Digital del Real Jardín Botánico.
Nat a Calatayud el 1886, Vicioso, 'ayudante de montes', publica la seva monografia als 64 anys, el 1950.
Aquesta revisió és una obra de referència en aquest camp, com ho és la monografia en 8 volums 'Les chênes: monographie du genre Quercus', de la botànica francesa, especialitzada en l'estudi de les orquídies, Aimeé Antoinette Camus.
Retall de l'article dedicat a l'híbrid entre Quercus pubescens i Quercus canariensis. Els trets que s'hi consignen encaixen amb els del roure del sot de l'espai agrari de Gallecs, però això no vol dir que puguem saber quina és l'entitat taxonòmica d'aquesta forma de Q. pubescens de fulla llarga i nervis més nombrosos.
Ben mirat, això de que en un territori com el Barcelonès-Vallès hi convisquin aquests roures i l'anomenat Q. x cerrioides (l'allau nomenclatural converteix aquesta matèria en una crux botanicorum, per utilitzar l'expressió de Schwarz) és força curiós.
Mapa de distribució de Quercus pubescens, segons el Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya. Un exemple de corologia d'una espècie submediterrània. Noteu-hi la baixa intensitat de citacions en el corredor prelitoral, zona molt poblada i industrial, probablement poc o menys prospectada que altres pels botànics.
El Principat és un territori privilegiat, perquè hi contacten aquest roure submediterrani i el típicament ibèric Q. faginea. En aquest contacte hi ha l'origen de la crux botanicorum de Schwarz. Per acabar-ho d'amanir, tenim l'illot marítim del roure africà, genuïna expressió de temperància i oceanitat. I, certament, el Vallès els pot acollir a gairebé tots.
Sabadell
Text © Romà Rigol
