Fenomenologia i oportunitat

Haureu observat que les molses tenen un aspecte ben diferent segons l'estat d'hidratació. Les petites formes es defineixen perfectament quan la molsa està ben hidratada; els fil·loides s'estenen al màxim i el dibuix propi de cada espècie, repetitiu com les tesel·les d'un mosaic en les que fan coixinets, se'ns mostra aleshores meravellosament perfilat i definit.

Quan la humitat curteja, en canvi, la fesomia de les molses pot transfigurar-se fins a extrems sorprenents; en estat de dessecació es contrauen i s'empetiteixen tant que l'observació es fa, generalment, molt difícil. Un suggeriment a fer, doncs, als que ens iniciem en aquesta matèria, és centrar-nos en indrets especials o estacions d'alta humitat ambiental.

Un canal de reg de circulació quasi permanent -els canals es tanquen i netegen periódicament- és un indret festejat per les molses, situades a frec de l'aigua, sobretot si no són fortes les fluctuacions del nivell. En aquest lloc, a més, hi ha molses aquàtiques submergides -reòfiles-, enganxades a la solera del canal.

Durant l'hivern, el fons de vall de les valls encarades al nord poden ser espais apropiats per a l'observació de molses, sobretot si hi ha fenomens d'inversió tèrmica i bromes de fondalada recurrents, nocturnes o crepusculars. Algun autor utilitza un mot per expressar l'afinitat de les molses per l'aire humit: aerohigrofília. Quan el vam ensopegar per primer cop ja ens n'havíem empescat un de propi: nebulofília.

Les riberes són ideals per a l'observació de les molses i hepàtiques, sobretot a l'hivern, quan el sol, de camí tombat i d'escassa virtut, quasi no penetra per les valls, que es mantenen en un estat de frescor poc o molt estable, de nits i de dies. Socons i troncs copiosament banyats per l'aigua que s'escola per la capça, són l'estatge ideal per a moltes molses corticícoles -o epífites. Riera de Fuirosos. 6.12.2018.

Els pedrissos dels torrents amb aigua de circulació permanent, els llocs que reben les gotes de l'aiguabatre i molt especialment els degotalls de descàrrega de l'aigua que flueix per capes impermeables, són indrets molt apropiats per a les observacions, així com qualsevol espai sempre humit que es mantingui en foscor permanent, com ara replecs rocosos enfondits o racons selvàtics de topografia poc o molt enclaustrada.

Perfectament hidratades, les molses s'estufen i mostren una gran intensitat cromàtica, fosfòrica. Les roques també són estacions molt favorables, perquè ofereixen un qualitat valuosa: estabilitat. Les molses que hi viuen s'anomenen saxícoles.

Aquests espais poden oferir observacions ajustades als requeriments desitjats i fàcilment suscitaran una gran delectança en la contemplació d'aquestes encantadores plantes, sobretot si comptem amb algun petit ajut; però això son figues d'un altre paner, o sigui motiu per a un altre articlet.