En l'entrada anterior hi vèiem la fotografia d'un canaló per al reg d'unes hortes de Canyet -Santa Coloma de Gramenet.
A la solera d'aquest canaló hi ha una molsa d'aspecte gràcil, pentinada a tothora per l'aigua fluent.
D'aigües n'hi ha de moltes menes: les corrents; les abrivades; les de circulació lenta; les somes; les estancades; les exposades al sol, les salinoses, brutes... S'anomenen 'reòfiles' les molses que viuen en aigües corrents, com la que veurem en aquest articlet.
Hàbit. La mostra a la mà ens permet fer-nos càrrec de la talla i de l'hàbit -l'aire de la planta- d'aquesta molsa. Caul·loides blans, ramificats, reunits en feixets més aviat laxos que, pentinats per l'aigua, fan com blens fluixos -o la crinera frontal d'un cavall- aplicats a la solera del canaló, aparentment foscos, probablement per la pròpia ombra dels feixets. Notem-hi la bonica disposició dels fil·loides, obliqua respecte de l'eix -segons com quasi patents- i més aviat esponjada, deixant espais buits entre ells, com les plomes d'un ocell quan estofa el plomatge. Sembla que la immersió imposa, a més de la blanesa o passivitat natural, un hàbit lax i obert.
 |
| Fil·loides ovats o triangulars, acabats en punta allargada -acuminats-, tènues, translúcids, còncaus, en forma de barqueta. |
Fil·loides. Translúcids, febles, d'extrema tenuïtat. Són llargament apuntats, de base ample, més o menys truncada. S'estrenyen gradualment i acaben en punta aguda i allargada. El nervi és més gruixut i s'acaba una mica per sota de l'extrem.
 |
| Nervis aparentment poc marcats que no atenyen l'extrem de la làmina. |
Nom. Probablement es tracti d'Amblystegium riparium, però hi ha reserves al nivell específic i també sobre l'actual validesa del genèric.
