17 de juny de 2019

Amblystegium

En l'entrada anterior hi vèiem la fotografia d'un canaló per al reg d'unes hortes de Canyet -Santa Coloma de Gramenet.
A la solera d'aquest canaló hi ha una molsa d'aspecte gràcil, pentinada a tothora per l'aigua fluent.
D'aigües n'hi ha de moltes menes: les corrents; les abrivades; les de circulació lenta; les somes; les estancades; les exposades al sol, les salinoses, brutes... S'anomenen 'reòfiles' les molses que viuen en aigües corrents, com la que veurem en aquest articlet.


Hàbit. La mostra a la mà ens permet fer-nos càrrec de la talla i de l'hàbit -l'aire de la planta- d'aquesta molsa. Caul·loides blans, ramificats, reunits en feixets més aviat laxos que, pentinats per l'aigua, fan com blens fluixos -o la crinera frontal d'un cavall- aplicats a la solera del canaló, aparentment foscos, probablement per la pròpia ombra dels feixets.  Notem-hi la bonica disposició dels fil·loides, obliqua respecte de l'eix -segons com quasi patents- i més aviat esponjada, deixant espais buits entre ells, com les plomes d'un ocell quan estofa el plomatge. Sembla que la immersió imposa, a més de la blanesa o passivitat natural, un hàbit lax i obert.

Fil·loides ovats o triangulars, acabats en punta allargada -acuminats-, tènues, translúcids, còncaus, en forma de barqueta.

Fil·loides. Translúcids, febles, d'extrema tenuïtat. Són llargament apuntats, de base ample, més o menys truncada. S'estrenyen gradualment i acaben en punta aguda i allargada. El nervi és més gruixut i s'acaba una mica per sota de l'extrem.

Nervis aparentment poc marcats que no atenyen l'extrem de la làmina.
Nom. Probablement es tracti d'Amblystegium riparium, però hi ha reserves al nivell específic i també sobre l'actual validesa del genèric.