Són moltes les molses en forma de coixinet que tenen els fil·loides tan menuts que, vistos a bell ull, se'ns presenten com una taca verda homogènia o uniforme. Les tigetes -caul·loides- potser no fan ni 1 cm d'alçada i surten erectes i ben a tocar, com les serrades fibres d'una catifa. Formen aglevats més o menys compactes i humits, de terra o sorra fineta. A l'interior d'aquests aglevats hi solen haver alguns invertebrats, de vegades de fesomia ben espectacular, com, per exemple, els anomenats 'falsos escorpins' -aràcnids.
 |
| Microcosmos. Els nostres paisatges acullen, ben ocultes i mantingudes ben a resguard de l'aire i de la llum intensa, petites però profundes arrugues de tota mena, nínxols foscos on s'hi acotxen, amb admirable gerdor i blanesa, molses, hepàtiques, falgueretes i altres plantes. A la fotografia, grànuls de mida diversa, d'1 mm o menys, de color verd oliva, una mica lluents, de textura cohesiva i gelatinosa. Sembla que són cianobacteris del gènere Nostoc que viuen a l'empara d'un ambient extremament penombrós i força humit. Al voltant hi veiem una d'aquestes molses menudes i d'estructura força simple. Caul·loides erectes, ramificats pobrament al nivell inferior, colgat, de manera que aparenten ser simples; fil·loides semblants a ditets lllargs o lingüiformes, d'extrem obtús, una mica plegats a tot el llarg, una mica abraçadors a la base, disposats en espiral i una mica corbats cap a baix, com les llargues fulles d'una palmera. Són trets força comuns, amb tota mena de variants, en moltes molses, i sens dubte obeeixen a un aspecte característic de les molses: la necessitat de capturar la humitat ambiental i d'estotjar-la zelosament en l'aglevat terrós i sorrenc, recollint-la i conduint-la pels fil·loides com recullen i aboquen l'aigua els catúfols d'una sínia; sinó que, si en els catúfols l'aigua es movilitza exteriorment, en les molses, tot i mancar un veritable sistema conductor, hi ha una elemental transmissió de l'aigua, a mesura que les fulletes se'n van impregnant. Aquests col·leccionistes d'engrunes i polsim es creen, ells mateixos, el fonament que els sustenta. Per cert, la gelificació d'aquestes boletes també hi deu tenir a veure: guardar l'aigua com el tresor més preuat. |
