Els plantatges tenen un munt de característiques interessants: propietats medicinals reputades; una morfologia que ha motivat una permanent revisió, ara molt actual, de la posició que ocupen, en la sistemàtica vegetal; espècies escampades en ambients diversos; notable adaptabilitat a condicions peculiars, llocs salinosos, ruïnosos, pisonats, calcigats, pedrosos...
 |
| Les observacions s'han fet en exemplars arrelats en alguns testos de la nostra terrassa, a Barcelona. La remarca és interessant de fer en espècies de cicle variable, com en aquest cas. Això no obstant, també hem aprofitat material d'altres llocs -codolar de llera de riu-, sobretot fruits. Els ocells són el principal vector de difusió de les plantes en aquests llocs; disseminadors de fruits, llavors i propàguls. L'ornitofauna és canviant, segons les estacions. L'hivern és, amb diferència, l'època amb més visites d'ocells. Els més habituals són el pardal, culroig, el pitroig, el passabardisses, la merla i família -merlot i merloquins, segons l'anyada- i l'estornell. |
En el text que recollim hem fet atenció a alguns aspectes de la morfosi i el temperament -etologia vegetal- de Plantago major, hàbit, fulles, flors i fruits. Quan integrem observacions de diferents aspectes, ens introduïm en l'esbós de la manera de ser, el temperament d'una planta.
En aquest enllaç podeu accedir al document dedicat al plantatge gros en format de Word.
En aquest enllaç podeu accedir al document dedicat al plantatge gros en format de Word.
