10 de juny de 2019

Cursa a la vall de Núria

Ahir vam sentir aquesta notícia i aprofitarem per fer unes senzilles observacions, perquè, al capdavall, el nostre parer ja ha estat exposat, confiem que amb prou claredat, en la presentació d'aquesta secció.

La notícia es presentava amb entusiasme i amb caràcter quasi d'exaltació de la natura a l'alta muntanya. Presentar una activitat multitudinària a la vall de Núria com una forma de valorar la natura és exactament capgirar els termes dels fets. És, en definitiva, una subtil manera de fer veure, aprofitant l'excel·lent marc del paisatge de muntanya, que practicar activitats esportives col·lectives a la natura és positiu i plausible.

Quasi no gosem exposar el que opinem sobre això. Veure corredors pels cimals del Puigmal, en aquest terreny ja tan descarnat pels factors ambientals -tot i que els esquistos solen evolucionar prou bé-, és colpidor i fins i tot escandalós.

Hem de fer el capgirell
Ho hem expressat en altres llocs. Cal capgirar les percepcions que tenim en aquestes qüestions i reconèixer públicament que el medi natural no és l'apropiat per fer pràctiques esportives col·lectives, si el que es vol, és clar, és posar en pràctica de debó un mínim de respecte per la natura i anar una mica més enllà de tòpiques i copiosament magrejades declaracions que no fan res més que mantenir el caliu de la fornal de la fatuïtat i l'ostentació d'una mentalitat i consciència que, si tinguéssim de veritat, no caldria pas esventar.