29.3.19. La Salut. Sabadell. Vallès Occidental.
Tornem a la Salut per fer-hi unes comprovacions, perquè hi vam veure uns roures molt interessants que seran, més endavant, motiu central d'una fitografia. Enguany els anirem observant per fer-ne un recull, cosa que exigirà, és clar, fer-lo extensiu fins a la tardor, el temps de les glans; o poder no, poder caldrà esperar més, perquè aquests roures necessiten dos anys per completar la fruitada.
Mentrestant farem uns apunts sobre flors. Flors petites de Laurus; flors molt petites de Quercus; i flors (1) minúscules de Pinus.
Anemofília
Tornem a fer un repàs breu als atributs de les plantes anemòfiles: flors simples i menudes, sovint molt menudes; reunides en inflorescències denses, unisexuals; tendència a la monoècia -flors masculines i femenines en un mateix peu-, però també dioècia -sexes en peus separats, com en Salix (2).
L'aventura de la deshidratació
Els pins i els seus ancestres són protagonistes d'una revolució en la història de les plantes: la independència de les cèl·lules reproductives respecte del medi aquós. Conquerir el medi terrestre és elevar-se i conquerir també el medi aeri.
L'aventura de la deshidratació ha obert un enorme ventall de possibilitats; no endebades hi ha, per exemple, tot un seguit d'arbres, molt abundants a la flora de l'Europa mitjana, de famílies com les fagàcies, salicàcies (Populus), betulàcies, etc., que són igualment anemòfils però van aparèixer molt més tardanament que les gimnospermes.
Semblances i camins
Hi ha semblances entre els aments masculins dels pins i els de l'avellaner, per exemple; entre una pinyeta jove i la pinya d'un vern. El primer és un estròbil, mentre que la pinyeta del vern és un ament llenyós, portador de nombrosos aquenis que, com els pinyons, també són voleiadissos. S'arriba a formes semblants per vies diverses i en diferents períodes evolutius.
Dissemblances i complicitat
També interessa destacar-les: els aments dels pins no són pengívols i versàtils, com ho solen ser els dels bedolls, alzines, faigs, etc.
La complicitat amb l'aire exigeix lleugeresa, simplicitat i tenuïtat. I aquests atributs solen comportar, lògicament, inconspicuïtat.
Obertura per ventalloles
A la bibliografia hi trobareu, també, obertura per valves o dehiscència valvar (Pius Font adverteix, al famós diccionari, que evitem valvicida). Es tracta d'una obertura curiosa, il·lustrada, bé que sense gaire focus, a la fotografia de dalt. En els estams hi observem: el filament, de color blanc trencat; a mig aire del filament, unes expansions a manera d'orelletes, una parella de nectaris, de color de rovell d'ou passat per aigua; en les anteres hi veiem les cavitats acollidores del pol·len, ara ja buides, en forma de piragua; al capdamunt d'algunes anteres hi ha unes peces petites, cargolades, de color crema, com cofes. Com si es tractés d'una persiana valenciana, les valves que cobreixen les anteres es contrauen i s'enrotllen sobtosament, cap amunt, quan l'òrgan arriba a la maduresa, potser per una forta diferència de tensió en les cares. El cas evoca, per l'afinitat del funcionament, les valves dels fruits de les cardàmine. I així s'anomenen aquestes persianetes: valves o ventalles. L'hem allargat per pur esbargiment.
Apunt sobre la reproducció
Les valves cargolades de les anteres, de color groc clar, ens recorden molt a les anteres rebregades de Parietaria officinalis, després de rebentar, que també rebenten. Però la morella de paret esbargeix el pol·len per l'aire. En les flors del llorer, també el pol·len surt propulsat amb força? Donat que les anteres són introrses -miren a l'interior de la flor, si més no les que hem pogut observar-, permet això empolsar als possibles visitants, recaptadors del nèctar?
Quan l'escenografia floral no és molt vistosa -de fet, aquí les flors són menudes però prou atractives-, hi pot haver, encara, altres reclams, dos pols de seducció, el perfum i el nèctar. I aquests pols d'atracció els trobem en el llorer. Les flors masculines ensumades fan una flaire dolcenca, de les de mena carregosa, embafadora. I els nectaris ja han estat consignats, aparionats i oposats, situats en el tram inferior dels filaments.
Reclam i excitació
Imaginem que, en certes hores del dia, potser en el llostre del captard, aquestes flors deuen amollar un perfum molt intens, un reclam que s'esbarria pel bosc com ho fa per l'aire el polsim del pi. Un reclam destinat a excitar un gran interès.
(1) És interessant veure com es concep la flor en els pins, en els tractats de botànica. En el tractat de Gola/Negri/Cappelletti s'anomena 'flor pol·linífera' a l'estròbil. Es pot parlar de flors ja en els pins?
(2) Salix és un gènere principalment entomòfil. Hi ha també anemogàmia marginal o secundària. Tenim una conversa per desenfornar, sobre això, que recuperarem aviat.
Report revisat i recuperat
el 29.6.2019, a Sabadell.
Text i fotografies: © Romà Rigol