Ara que és temps d'aprendre a valorar les coses com cal, de no perdre passada i d'aprofitar-ho tot, si convé fins el rasclum de la cassola, aprofitarem algunes imatges passades pels amics, en aquest cas de l'amic Albert Herrero, mestre d'escola a Al-Hoceima, al Marroc.
Ens va passar una fotografia d'una planta florida de bona talla, si no exuberant, la ceba marinera (1) Urginea maritima (L.) Baker.
Ens va passar una fotografia d'una planta florida de bona talla, si no exuberant, la ceba marinera (1) Urginea maritima (L.) Baker.
☰
Presentarem aquesta planta de forma breu i epigràfica: geòfit bulbós; propagació vegetativa; toxicitat; selecció negativa; fenologia (bulbosa histerant); planta sentinella, cultiu i autoctonia.
☰
Notem-hi: no hi ha lluc de fulles; el ceballot és gros i parcialment visible -epigeu; l'escap té color violat. L'espiga encara s'està desplegant i la cama, llarga i ondulant com unes xurriaques, acabarà sent verdenca.
☰
Geòfit bulbós. La ceba és grossa o molt grossa, de entre 6 i 15 cm de mitjana, segons 'Flora Iberica'. Sembla que no són pas rars els bulbs que fan un pam o quasi -mida cap de nadó. Aquests bulbs poden brotar en foscor absoluta. Hi ha documentats casos de bulbs florits a l'interior del bagul d'un explorador, en una expedició naval.
Un bulb és un brot soterrat extremament contret -braquiblast-, en forma de gemma gegant, format per fulles esquamoses -catafil·les- i suculentes superposades. El bulb és la part vegetativa persistent. Dona tres menes de brots: foliars, florals i caulinars (grifolls, bulbs fills o bulbils).
☰
Propagació vegetativa. És l'estil de les bulboses, la combinació de reproducció i multiplicació vegetativa. Els bulbs fan petits bulbs -bulbils- que donen plantes veïnes independents, de manera que la planta fa grups de bulbs concentrats. En la fase vegetativa, aquests aplecs de bulbs poden donar grossos manats de fulles arramadades.
☰
Toxicitat. La ceba marinera és metzinosa, conté glucòsids, sobretot al bulb. A més, té substancies mocalloses irritants, d'acció repulsiva.
☰
La selecció negativa. Amb aquesta expressió, potser llicenciosa, fem referència a les conseqüències, en el poblament vegetal, de la pastura recurrent. En llocs pasturats de temps reculats les plantes de major palatabilitat -agradables i nutritives- acaben extingint-se o gairebé. Les que hi poden prosperar són plantes que, per motius diversos, el bestiar no sol gosar ni tocar. Pot ser per ser d'extrema enterquesa, per tenir espines i agullons, o per posseir substàncies repugnants, aromàtiques o tòxiques.
☰
☰
Fenologia (2). Urginea és una planta histerant, floreix abans de fullar (3). Aquí comencem en el moment de la foliació, a darreries o inici d'any. La foliació és hivernal i vernal. S'acaba abans de l'estiu. A l'estiu no hi ha vegetació -estivació o descans estival. Després de l'estiu el bulb dona l'escap amb les flors. En aquest moment i segons l'autor del treball enllaçat a la nota (2), els bulbs poden portar bulbils que donaran fillols o dividir-se en dues parts que acaben separant-se.
D'aquesta manera, el cicle vital d' Urginea té tres fases: foliació hiverno-vernal, estivació o descans estival i floració post-estival.
☰
Planta protectora, cultiu i autoctonia. Són moltes les fonts que parlen de cultiu de la ceba marinera. En aquest sentit, la nota de 'Flora Catalana' és interessant: "Hàbitat: cultivada i subespontània". D'aquesta nota se'n podria deduir que a casa nostra no es considera autòcton. Però també és interessant constatar que no apareix a la llista de Sáez i Aymerich, al seu checklist de plantes al·lòctones catalanes.
Així doncs, es pot concloure que no deu ser pas fàcil determinar sense reserves en quines àrees es pot considerar espontani, autòcton. Sembla que hi ha tendència a considerar autòctones les poblacions del migjorn català, del camp de Tarragona a l'Ebre.
Quin interès podia tenir el cultiu de la ceba marinera? Possiblement com a planta protectora o sentinella. El bulb s'havia utilitzat com a raticida. Diuen que se sembrava a l'entorn dels figuerars, per l'activitat fungicida i microbicida i perquè té substàncies repel·lents que foragiten rossegaires com rates i ratolins. Animals fitòfags grossos, com ara senglars o grues, tampoc no les toquen.
A més i per la llei de la selecció negativa, les excavacions dels talpons, que tampoc no volen saber-ne res, afavoreixen el filloleig i l'expansió de les cebes.
Ens trobaríem amb un cas, doncs, de planta utilitzada des d'antic per a protegir alguns cultius i, per tant, de corologia lligada a determinats usos de l'agre, possiblement en gran part ja extints. Caldria afegir-hi, probablement, el costum que hi ha, entre jardiners i afeccionats a la jardineria, de fer circular i regalar bulbs adormits, com si fossin caixes de sorpreses.
En fi, això ja se sap, amistançar-se amb poderosos té riscos...
☰
Notes
(1) Aquest nom, ceba marinera, no és recollit al corpus de fitonímia catalana, on sí que hi consta ceba marina. No és pas una ocurrència nostra; li vam sentir dir a un pagès del Port de Tortosa, del costat del Montsià (vall del Pastor).
(2) Aquest resum el fem a partir de la informació trobada en aquest treball: 'Aportaciones al conocimiento de Urginea maritima (L.) Baker'. L'esquema dels possibles fluxos d'energia el fem, doncs, seguint aquesta informació. Per tant l'hem fet per deducció però sense cap coneixement directe.
Si en un faneròfit és visible la diferenciació entre el creixement vegetatiu i el procés generatiu, en els geòfits una part del vegetatiu és clandestina: d'una banda hi ha les fulles aèries visibles, de l'altra el creixement del bulb i la producció de gemmes vegetatives, processos ocults.
(3) Aquesta és, naturalment, una manera de dir-ho. Més aviat semblaria que hi ha floració postergada mitjançant estivació, fase de descans per a evitar les condicions estivals, desfavorables. Altres cops ja hem destacat la importància dels períodes equinoccials a la flora mediterrània.
☰
Sabadell
Text i il·lustració : ©️ Romà Rigol
