Cloenda del capítol dedicat a la flor d'ovari ínfer del codonyer, dedicada especialment a il·lustrar un moment de la formació del codony, la posició basal de l'ovari i l'origen extracarpel·lar o talàmic de la carn del fruit. Són dos punts, els darrers, que veurem breument.
☰
Posició basal de l'ovari ínfer. Ara encara es veu més bé, que l'ovari es troba per dessota del nivell de la resta d'antofil·les. O, dit d'una altra manera, el fruit està coronat pels sèpals i també pels estams, donat que encara no s'han desprès.
Aniran mustigant-se, sèpals i estams, mentre el fruit i el tàlem aniran creixent, fins a fer-se refetons i botits.
☰
La polpa d'origen talàmic. Com vam dir en el primer capítol, cal també que el tàlem sigui concrescent amb l'ovari, per a que l'ovari d'una flor sigui considerat ínfer.
☰
La polpa d'origen talàmic. Il·lustració d'un punt essencial en les flors inferovàriques: el tàlem embolcalla completament a l'ovari i és, en aquest cas, el que origina la polpa o carn del fruit.
El tall del tàlem s'oxida ràpidament, en contacte amb l'aire, tal com passa amb el codony. En aquest cas hi veiem 6 carpels, un més del que és més habitual. També s'hi veuen bé els dos rengs de sements, en cada lòcul. Notem-hi, també, com l'estructura poligonal de l'ovari transmet al fruit la figura lleument angulosa que tots coneixem.
☰
Proporcionalment, aquest fruit encara es veu més avançat, amb el tàlem més carnós. L'ovari ínfer el tenen les flors de moltes plantes, sinó que és precisament en aquests casos, de fruits suculents o carnosos, que resulten més vistents, mentre que en d'altres, per exemple els aquenis de les compostes Asteraceae o els diaquenis de les umbel·líferes Umbelliferae, el detall de la solidaritat del receptacle amb l'ovari es veu molt enfosquit per la talla, molt xica, i la magresa de les parts concurrents. Per això mateix la posició de les peces calicines, coronant l'ovari quan és ínfer, resulta tan orientatiu.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
