Dissabte 12 vam passejar amb un grup de l'ADENC, l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura, radicada a Sabadell. Sempre és molt plaent acompanyar persones atentes que mostren un gran interès en qualsevol aspecte de la natura.
Aprofitarem l'avinentesa per fer una ullada a alguns fruits de plantes de la família de les roses, tot fent-ne, primer, una introducció de caràcter general.
També veurem la cirereta d'aquest breu capítol, un fruit que justament a la primeria semblava una pruna -Prunus-; però no, va resultar ser un fruit carnós en pom -no en drupa-, d'un color ben desconcertant. És el motiu generador de l'entrada d'avui.
▤
Poms, drupes i altres fruits
La tardor és, com sabeu, temps de fruits. Fem-ne la relació dels que vam veure dissabte passat: olives d' Olea europaea; figues i mamones de Ficus carica; cireres d'arboç d' Arbutus unedo; figues de moro d'Opuntia sp.; glans de Quercus coccifera, Q. ilex i Q. sp.; bagots de Vitis vinifera; codonys de Cydonia oblonga, subespontani; cireretes de pastor de Crataegus monogyna; ametlles de Prunus dulcis; lledons de Celtis australis; aranyons de Prunus spinosa; gavarres de Rosa sp.; i serves de Sorbus domestica. Sorbus, Rosa, Prunus, Crataegus i Cydonia són rosàcies. Uns fan poms; d'altres fan drupes; d'altres fan fruits especials, com les gavarres dels rosers.
▤
Pomoidées i prunoidées
Aquest grups són fàcilment distingibles, si considerem els fruits que fan. Les pomoidées (=pomàcies) fan fruit en pom, alguns tan coneguts com la pera o la poma. En fructicultura és la fruita de llavor. És caracteritzen per ser carnosos i tenir el cor entre membranós i coriaci, una mica com el paper de ceba.
Les prunoidées fan fruits en drupa, o sigui fruita d'os o de pinyol, com ara la cirera, el préssec, la pruna, el prunyoner o l'aranyó. Altres drupes conegudes són el lledó o l'oliva, d'altres famílies.
▤
Pomoidées i prunoidées
Aquest grups són fàcilment distingibles, si considerem els fruits que fan. Les pomoidées (=pomàcies) fan fruit en pom, alguns tan coneguts com la pera o la poma. En fructicultura és la fruita de llavor. És caracteritzen per ser carnosos i tenir el cor entre membranós i coriaci, una mica com el paper de ceba.
Les prunoidées fan fruits en drupa, o sigui fruita d'os o de pinyol, com ara la cirera, el préssec, la pruna, el prunyoner o l'aranyó. Altres drupes conegudes són el lledó o l'oliva, d'altres famílies.
▤
Els poms
El nom botànic de fruit en 'pom' prové del llatí pomum, fruit (1). El nostre mot 'poma', femení de pom, també el recull Pius Font. Fan fruit en pom, entre d'altres, l'Arç blanc Crataegus, el Codonyer Cydonia, la Moixera Sorbus torminalis, la Servera Sorbus domestica i el Perelloner Pyrus spinosa, fruits que, tret del codony, veurem tot seguit.
▤
Poms i pomes. El cor de la poma, d'aspecte cartilaginós, és l'ovari madurat, el conjunt dels cinc carpels concrescents, amb les seves llavors al dedins. La carn o polpa de la poma és extracarpel·lar, és una part axial agregada a l'ovari; correspon al tàlem acrescut i carnós (sarcocarp). En fructicultura en diuen fruita de llavor o de pepida (2). La seccionada de la foto és una pometa d'una pomera feral, en procés de pansiment.
▤
Moixes d'una Moixera Sorbus torminalis. Hi veiem un tret dels fruits en pom: en ser l'ovari ínfer, les restes del calze, persistents, coronen el fruit.
▤
Perellons. El Perelloner Pyrus spinosa no és escàs en algunes comarques, com ara al Moianès. Ara bé, considerat autòcton del mediterrani i del sud-oest d'Àsia, aquesta mena de perutxer el trobem quasi sempre a les vores dels camins, de manera que possiblement es devia cultivar, potser com a peu d'empelt. En la majoria dels casos caldria considerar-lo com a subespontani. Vegeu-hi, igualment, les coronetes calicinals, al capdamunt dels perellons o perutxes, fruits llargament pedunculats i aplegats en pomells.
▤
Serves. Pomell de serves de Servera Sorbus domestica, encara verdes i totes pigades de lenticel·les fosques, un tret comú en fruits de les pomoidées (=pomàcies). Donat que Ruiz de la Torre és precís i ajustat a l'hora de puntualitzar aquests fruits, copiem del seu volum 'Flora Mayor':
"Frutos de 2,5-3 x 2-2,5 cm, piriformes o maliformes, con lenticelas, de color verde, amarillo o rojo en la madurez (la misma gama que puede verse en las manzanas de cultivo), cambiando a pardo, siena o sepia cuando pasado, estado en el que es comestible, ya que al madurar es fuertemente astringente, de carne dura y áspera y sabor agrio".
▤
Serves violades! Diu Ruiz de la Torre, del color de les serves: 'La misma gama que puede verse en las manzanas de cultivo". Heu vist mai pomes de color violeta? A la primeria crèiem que es tractava d'alguna mena de prunyons, però no, eren serves, serves aterrades i força madurades, de color porprenc, bordeus, morat o violat, les més madures del color dels aranyons i, com aquests, molt pruïnoses. Serves violades...no ho hem vist mai, abans, i és força desconcertant. Vilobí del Penedès. 12.10.2019.
▤
Prunyons. Passem a les drupes de les prunoidées, la fruita dolça, o aspre, de pinyol. El Prunyoner Prunus insititia té, per a alguns, categoria específica, mentre que per a altres botànics no és sinó una raça de la Prunera Prunus domestica. És natural que entre les plantes silvestres i les conreades hi hagi tot de formes de transició gradual, més encara si, com sembla ser en aquest cas, les de cultiu s'empelten en peus silvestres.
▤
Cireretes encara verdes de Llúcia (3) Prunus mahaleb, cirerer arbustiu silvestre que ha estat tradicionalment el peu d'empeltar els cirerers cultivats. Ho corrobora el nom 'peu del cirerer', recollit per Emili Laguna. No és estrany, doncs, que trobem llúcies en ambients diferents, en el medi rural i en el natural. En algunes plantacions de cirerers no prou vetllats hi podeu trobar alguns peus de llúcia rellucats.
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
Notes
(1) Pius Font Quer. Diccionario de botánica. Labor. 1993.
(2) Pepita no es considera correcte en català. 'Pepida' és la llavor del meló i de la síndria. Deriva del llatí pepo, meló.
(3) Aquest arbust potser sigui més conegut amb el nom de cirerer de guineu. El nom 'llúcia', sens dubte relatiu a Santa Llúcia, l'hem sentit d'algun punt del Baix Llobregat, on el cultiu de cirerers hi té implantació i importància. Consta en l'excel·lent volum 'Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana', recollit, però no documentat, pels informants i col·laboradors d'aquesta obra.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
