Com més va més sorprenents em semblen, alguns aspectes de les plantes. Certament, l'estil de vida dels vegetals es va revelant molt poc a poc i em sembla que tota una vida d'observacions no donaria sinó per a forjar-se, merament, una idea aproximativa.
Les mostres plegades, en capses i papers, es van empolsegant. S'imposa fer un endreç periòdic en les taules.
Vet aquí que plego, per a desar-la, la mostra d'aquesta gencianàcia, de la clota de Conill, i trobo, a la taula, una estesa de minúsculs granets, com fosca i granada polsina de carbó.
Això dona per a comentar un tret ben característic de les plantes dites anuals, de la divisió therophyta.
En l'estil de vida dels teròfits, tot s'orienta per a florir, fruitar i granar. Sovint fan moltes flors, moltíssims fruits i moltíssimes llavors. Són plantes molt llavoreres. Però hi ha més: són moltes les que solen donar lleves de fruits seguides, és a dir, van fent flors i fruits al llarg de bona part del seu cicle vital.
Descendència. Vet aquí que el mot proliferació és un derivat -com el mateix prolífic- del llatí prole, que equival a descendència.
Confio que la imatge del polsim de les llavoretes d'aquesta gencianàcia pugui ser un bon exemple de proliferació.
Ecologia de l'estil dels teròfits. Són plantes que completen el cicle vital en un període curt, de vegades molt curt. Per quin motiu aquesta curtedat?
Són molts els teròfits de tendència antropòfila -sinantròpics-, associats als nostres espais i a les nostres activitats.
La curtedat és apropiada en espais que canvien ràpidament -làbils-, sotmesos al sovinteig de tota mena d'intervencions i alteracions, com els propis dels espais agraris, urbans i suburbials.
Mes hi ha una altra relació que seria, em sembla, un vincle singularment afermat, molt ben establert: la relació de les herbes anuals amb la pastura i, per extensió, amb els camps i prats farratgers.
I aquí ha aflorat, com aflora el bolet al mig d'un camí, emergent i rebotit d'energia, un mot: resembra.
El bestiar -i considero en primer lloc la pastura d'ovins- estableix una complexa xarxa de vincles amb les herbes. Hi ha les llavors ingerides i després amollades, amb les femtes; hi ha les que, incloses en els fruits o bé ja escampades, viatgen a l'exterior, aferrades al pèl i als peus del bestiar; i també hi ha l'impacte encara més efectiu, l'afemat constant de les pastures, que pot fer que el sòl dels pastius sigui d'una complexa qualitat nutritiva i d'una notable fertilitat.
Dit d'una altra manera, la qualitat eminentment resembradora dels teròfits es veu encara més magnificada per l'acció difussora i fertilitzant dels ramats, sobretot en els espais afaiçonats pels pastors, és a dir, allà on la vegetació natural ha estat, de temps molt reculats, completament bandejada.
I, ça com lla, ja és prou conegut, que aquest tipus de patró: el patró d'ornamentació de cel·les de rusc, és relativament abundant, en les llavors.
Aquestes llavoretes reticulades fan entre 3 i 4 dècimes de mil·límetre.
Resum. Les plantes modernes -spermatophyta- han estat afaiçonades, en bona part, pels articulats de sis potes -insecta- i pels mamífers -mammalia-, junt amb d'altres classes d'animals.
Les herbes anuals nitròfiles i sinantròpiques sembla com si haguessin evolucionat amb l'herviboria intensiva, domèstica. Formigues i xais són cultivadors especialitzats. Nosaltres en seríem els aprenents, més aviat maldestres i superbs.
Al llarg d'aquest breu capítol ha planat, al meu magí, el record de l'insigne botànic Pere Montserrat, perquè el mataroní era un excepcional coneixedor de l'ecologia de les pastures i prats; ens ha llegat, sobre la matèria, un bon feix de textos i estudis.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
