Em plau cloure aquest més d'octubre amb una nota breu.
La grufada humana. Com a tocatardans -arribats a darrera hora-, nosaltres som uns imitadors. No tenim grufa, però la nostra maquinària pesant n'és l'expressió desmarxada. Emulem els senglars, que amb les seves grufades precipiten la combustió de la terra.Ara ja no tenim arades -almenys per aquí. Però en l'expedient del nostre sòl tot hi és documentat. En cada tros de terreny, en cada racó de bosc, boscana o prat, hi ha tots els llucs de la gratada mil·lenària de l'arada, la grufa de pues de ferro.
El bosc protector. Però els senyals són molts més i molt variats, per exemple el trepig -jo en dic pisonat- i l'afemat.
Els explotadors del bosc són el llamp, el foc, l'esllavissada, la solsida, la fotjada i... en darrer terme, el pèl!
El prat ve, com nosaltres, del bosc. El bosc crea el sòl i les herbes i tota la llarga carrandella de seguidors, fitòfags i omnívors.
Lloreret nat en buina. I no és l'únic. En el bosc hi pasturen els nostres fitòfags. Amb l'orina i les femtes, els fitòfags acceleren la degradació de la fullaca, l'aliment de la biota edàfica i, amb ella, la recuperació, en la superfície, dels nutrients evacuats.
Cultivadors de superfície. Les ovelles treballen en superfície, afinant el sòl amb l'aliança establerta amb els bacteris. Nosaltres som, com el senglar, fotjadors, precipitant la combustió i empentant les megafòrbies balafiadores.
El llegat. Sigui un bosc jove o centenari, és l'hereu d'un llegat molt antic, atresorat en el sòl. Aquest és el llegat que nosaltres hauríem de respectar. Potser hauríem de començar per deixar de rebentar el temps, farcint-lo de porqueria.
Voldria dir-ho, si per ventura en sapigués, amb claredat: deixem de maltractar la terra, deixem que la terra descansi una mica, aprenguem a treballar fi, de nou, i a deixar el camí lliure, per als que venen darrera, com fan els xais.
"Si queremos biodiversidad debemos fomentar la naturalidad, dejar que actúen las fuerzas naturales y además «con tiempo», el suficiente para reorganizar los sistemas."
Pere Montserrat. 1998.
Romà Rigol Muxart
El llegat. Sigui un bosc jove o centenari, és l'hereu d'un llegat molt antic, atresorat en el sòl. Aquest és el llegat que nosaltres hauríem de respectar. Potser hauríem de començar per deixar de rebentar el temps, farcint-lo de porqueria.
Voldria dir-ho, si per ventura en sapigués, amb claredat: deixem de maltractar la terra, deixem que la terra descansi una mica, aprenguem a treballar fi, de nou, i a deixar el camí lliure, per als que venen darrera, com fan els xais.
"Si queremos biodiversidad debemos fomentar la naturalidad, dejar que actúen las fuerzas naturales y además «con tiempo», el suficiente para reorganizar los sistemas."
Pere Montserrat. 1998.
Romà Rigol Muxart
