Avui veurem la flor del codonyer, preludi del botit i borrallut codony. A l'entremig hi ha la misteriosa trasmudança, la primordial gravidesa de l'ovari que voldríem recollir en una segona tramesa, atès que el codonyer ofereix un vistent, revingut exemple de flor d'ovari ínfer, però aquest tret es manifesta encara més bé en la flor fecundada.
☰
Cydonia oblonga Mill. Rosaceae. Subfamília Maloideae (Pomoideae), de plantes amb fruit en pom, com la poma, la pera o el perelló.
☰
Retorciment. Peces retorçades en la poncella, aparentment contorta. Flor situada a l'extrem d'un ram foliós d'internodis breus, on hi destaquen les estípules groguenques, que són semblants als sèpals foliacis.
☰
Què és l'hipant? L'afeccionat a la botànica o estudi de les plantes aviat s'adona que la terminologia botànica és una mica enrevessada, gràvida d'homonímies imperfectes o parcials i, de vegades, contradictòria. Aquí hi concorren quatre mots i quatre conceptes que ara assagem de perfilar, sempre amb l'ajut, entre d'altres, del 'Diccionario...' de Pius Font: tàlem; receptacle; hipant; ovari ínfer.
El tàlem i el receptacle. Les flors van implantades en una part engrossida o eixamplada del peduncle que les sosté, anomenada tàlem. Receptacle sol passar per sinònim de tàlem, però l'autor esmentat fa una puntualització important: el receptacle és l'eixamplament del peduncle floral d'una inflorescència en capítol o glomèrul, és a dir, aplec tancat de florelles que comparteixen una única base, com passa en Asteraceae i Dipsacaceae.
El matís deixa de semblar anecdòtic quan valorem que en el capítol hi ha unes determinades subunitats axials menors, és a dir, uns receptacles individuals, que acaben solidaritzant-se amb l'ovari ínfer propi de les compostes. En esguard de la consideració d'aquesta diferència, resulta congruent reservar el mot receptacle per al receptacle col·lectiu; i per al receptacle individual el mot tàlem. Així, el codonyer té tàlem, en forma de copa, perquè la flor és solitària, o, dit d'una altra manera, l'assentament duu només una flor.
L'hipant i l'ovari ínfer. L'hipant també ofereix un altre exemple de significat estricte acompanyat d'un altre de tolerant o més ampli. En sentit estricte l'hipant és el tàlem d'una flor inferovàrica, és a dir, el tàlem adnat o concrescent d'una flor epígina, o sigui d'una flor que duu el periant, corol·la i calze, en una posició superior a la de l'ovari. Així doncs, el codonyer fa hipant.
☰
Esquema bàsic de tipus talàmics, inspirat en el del 'Diccionario...' de Pius Font. A l'esquerra, flor assentada damunt d'un tàlem convex, amb l'ovari situat a un nivell superior al del punt d'inserció de la resta d'antofil·les, calze, corol·la i androceu. En el segon dibuix el tàlem és còncau i l'ovari es troba situat en part per dessota de la resta d'antofil·les i en part per damunt.
En el tercer dibuix el tàlem fa una copa fonda i l'ovari s'hi insereix totalment al dedins, lliure i independent del tàlem.
En el quart dibuix el tàlem és adnat amb l'ovari, que es troba situat per dessota del punt d'inserció d'estams, sèpals i pètals. Només quan l'ovari és adnat -connat, solidari, concrescent- amb el tàlem i es troba per dessota del nivell de la resta dels antofil·les, es diu que és ínfer; en el tercer dibuix l'ovari no es considera ínfer, donat que, malgrat trobar-se en posició inferior, és lliure, no adnat al tàlem.
☰
Pomoideae versus prunoideae. Al dibuix anterior, la part ratllada correspon al tàlem, part extrafloral, àpex modificat del peduncle floral que en les flors d'ovari ínfer -dibuix de la dreta- se solidaritza tan íntimament amb l'ovari que forma la major part del fruit que en resulta. Així, per exemple, la pela i la carn d'una pera, d'una poma o d'un codony són talàmiques, extraflorals, mentre que la polpa d'una pruna, d'una cirera o d'un aranyó, plantes de la mateixa família, és part de l'ovari transformat. A la fotografia hi veiem una poma tallada. La part corresponent a la transformació de l'ovari és la que solem rebutjar, les làmines cartàcies del cor de la poma. Es podria dir que les pomoidées Pomoideae -Maloideae- han assolit un nou llistó en la tendència a produir embolcalls protectors de l'embrió.
En canvi, pruneres, cirerers, prunyoners, etc., coneguts en terminologia de la fructicultura com a plantes de fruita de pinyol -Prunoideae-, que també fan copa talàmica, tenen l'ovari al seu interior però totalment lliure, individualitzat i independent, i tota ella, la copa talàmica, funciona aquí com un vas glandular, secretor de nèctar, com podeu veure en els capítols anteriors que tot seguit enllacem:
☰
Aparador i rerabotiga. Flors rosades que abans no acaben d'obrir-se tenen forma de copa rodona, una mica evocadora d'una tulipa. Flors en dos estatges, un de superior, obert, que exhibeix estils i estigmes, estams i nectaris; i un de clandestí, inferior, que allotja l'ovari, embolcat pel tàlem, que porta una capa de borra, atapeïda com el feltre.
☰
Esfulladissa. Feix d'estams amb les anteres marcides. Els pètals marcits acaben desprenent-se i deixen la flor desvestida. Els estams també perdran el suc i s'encongiran.
☰
Pètals amb un vora encavallada pel pètal veí, estretits a la base -ungla.
☰
Si dèiem que la flor té dos estatges, la seva evolució és oposada. La part superior és temporània, es mustiga i retreu; la inferior, la copa talàmica coronada pels sèpals foliacis, en canvi, és molt acrescent. Sèpals reflexes en la flor fecundada o marcida, amb les vores molt finament retallades, totes pigades de glàndules enrogides. A la base de la flor hi sol haver dues fulles oposades o suboposades, o bé un tern foliar, en aquest cas una més inferior que les altres. Cada pecíol duu una parella d'estípules aplicades a l'eix, semblants als sèpals foliacis; de vegades també una gèmmula axil·lar.
☰
Flor ja desvestida i l'altra marcint-se.
☰
Nectaris ocel·lats. A la base del feix d'estams hi ha cinc petits nectaris -a la imatge se'n veuen 3- en forma d'ocel. Com en d'altres rosàcies, Cydonia fa flor nectarífera i ofereix als pol·linitzadors, doncs, dos recursos valuosos, nèctar per enllepolir-los i pol·len abundant. Observem-hi com l'abrigall de l'hipant és tot ell enterament borrallut.
☰
Recompenses. Vagarro menjant pol·len, però en algun moment també semblava furonejar els nectaris.
☰
Flor inferovàrica, epígina. Una flor tan ventruda a la base suggereix que l'ovari és ínfer, molt enfondit i completament solidari amb el tàlem.
☰
Flor marcint-se, però sèpals foliacis persistents i acrescents.
☰
L'hipant. Flor seccionada longitudinalment. A la base de l'hipant el peduncle és eixamplat (punt gris), en forma de peçó. Aquest peçó presenta, en aquest estat, dos punts de debilitat o trencament net, per sota i per sobre del peçó; s'hi aprecia bé la bona gruixària del tàlem (punt blanc) acrescent que finalment dona lloc a la carn del codony; la paret de l'ovari (punt blau) és molt més prima; en aquest estat la llum de l'eix -arrossegat per la maltraça del tall- de l'ovari (punt taronja) és àmplia; els rengs de primordis seminals (punt groc clar) ocupen completament els lòculs de l'ovari.
☰
Borrim llevadís. La capa de borra de l'hipant és llevadissa. Es pot treure fàcilment, aficant la ungla. Sembla una constant de l'espècie, perquè també el dessobre de la fulla i el mateix fruit tenen, igualment, el borrim llevadís. L'hipant xollat té forma de gerreta -urcèol.
☰
Ovari i tàlem connats. En aquesta imatge es veu millor la paret de l'ovari -punt blau-, netament diferenciada del tàlem (punt groc), però un i altre són solidaris. Donat que l'estructura de la flor és pentagonal, en els talls longitudinals queda sempre només un lòcul al descobert i l'altre (punt blanc) entelat per l'hemilimbe carpel·lar.
☰
Sincarpi pentacarpel·lar. La secció transversal de la flor té la qualitat de revelar-ne molt bé l'estructura pentagonal. Són cinc carpels tancats i concrescents, amb els lòculs (punt groc) ocupats per dos rengs de primordis seminals. La línia de la paret de l'ovari (punts blancs) s'aprecia bé, així com la paret sucosa del tàlem (punt roig), que es transformarà en polpa acerba, amb nòduls petris, un cop acomplerta la fecundació i la maduració del fruit. Mirarem d'il·lustrar-ho en un segon lliurament, ja que, com diem sovint, flor i fruit són dos episodis d'un mateix procés generatiu.
☰
Sabadell
Text, esquema i fotografies: ©️ Romà Rigol
