17 de novembre del 2020

Gemmes martinenques de Rhododendron ferrugineum L.

"Me trobarás encar entre pentecosteres, pins y bàlechs d'aquelles serres."
Lliris. 1914. Martí Jampy. 

El tema d'avui enllaça amb el capítol anterior, però, contràriament a aquell, és concret i d'abast molt més breu.
En una passejada per Ulldeter, feta l'endemà de sant Martí, vam veure que els nerets Rhododendron ferrugineum L. duien abundants gemmes apicals, boniques gemmes o borrons de raïmets florals.
El neret floreix a l'estiu, de juliol (juny) a l'agost. En alguns llocs es coneix amb el nom de pentecostera, per coincidir la floració amb aquesta celebració. Martí Jampy, el prevere i poeta de Castell de Vernet, al Conflent, el coneixia amb aquest nom.
De l'aparició tardoral d'aquestes gemmes de brots generatius no en podem dir res que no sigui merament especulatiu. Ens limitarem, doncs, a observar-les amb una mica de detall.
Amb el títol d'aquest capítol hem volgut aprofitar el santoral per a puntualitzar la temporalitat d'aquestes gemmes, perquè ens sembla que el més destacable és precisament l'aparició extemporània, o sigui fora de temps, estranya expressió que ens evoca, inevitablement, les divines suspensions, somnioses, de la música de Mozart.
Fora de temps... no deixa de ser una apreciació convencional. Hi ha algun motiu per a creure que els borrons haurien de culminar, invariablement, en flors i fruits?
Rhododendron ferrugineum L. Família Ericaceae. Subfamília Rhododendroideae. Fulles, càpsules seques i gemma de brot floral. L'endemà de sant Martí. Circ d'Ulldeter. 12.11.2020.
La inflorescència del neret és un raïmet curt i ben arramadat. Les gemmes dels brots florals neixen sempre a l'extrem de les branques. D'aquesta manera, fa uns pomells de flors molt bonics i vistents.
Una planta lepidota. És un tret molt característic d'aquest arbust de muntanya. Les tiges, el revers de les fulles, els peduncles i algunes peces florals i fructíferes estan cobertes d'esquames que es veuen com un puntejat de minúsculs clotets.
Borró de brot floral amb les esquames parcialment encavallades. Els hipsofil·les inferiors tenen el pigallat de clotets glandulars propi de l'espècie, motivadors, segons sembla, d'aquella sentor especial que fan els neretars.
Secció longitudinal d'un borró. Hi veiem quatre rudiments florals. Hi ha diferents tipus d'hipsofil·les, els que emparen tot el conjunt i els que emparen cadascun dels rudiments florals, que són d'aspecte cotonós. Hi veiem els estams i, a les flors de la meitat dreta, dos pistils ampul·liformes.
Enretirats alguns dels hipsofil·les externs, aviat apareix el primer rudiment floral.
Rudiment floral. Les cinc peces corol·lines estan molt ben embolicades, de manera que, aparentment, només les dues externes no gaudeixen de l'empara d'una veïna. Hi ha una bractèola estreta, linear, amb sedetes fines al capdamunt. Al pedicel i, més escasses, a la part superior de la galta externa dels pètals, hi ha petites esquames circulars.
Florella primordial parcialment despullada dels pètals. 10 estams biseriats; els d'un grup amb els filaments més curts que els altres. Anteres dorsifixes.
Rudiment floral. S'hi veu el pistil, els estams i part de l'embolcall extern.
La família Ericaceae presenta diversitat de trets que ha motivat la concepció de diferents subfamílies, la dels nerets i azalees Rhododendroideae, la dels brucs Ericoideae, la de l'arbocer Arbutoideae, etc.
Si espongem el conjunt hi veiem la disposició racemiforme dels rudiments florals. Les bràctees superiors, el darrer embolcall perifloral, tenen un indument molt fi i lluent, com de setí, i algunes esquames esblaimades.
Resum. Vam trobar, a mitjan novembre, molts nerets amb borrons de brots generatius abundants, frescos. L'examen de detall mostra que les peces estan nodrides i xamoses.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol