Cecidis. De cecidis se'n fan a tota mena de vegetals; i en fan els insectes i àcars, però també nematodes i rotífers. També en provoquen microorganismes com ara virus, fongs o fitoplasmes.
En uns casos tenen formes ben definides; en d'altres no tant. Si són molt comuns els insectes que provoquen cecidis en inocular els ous en teixits vegetals vius, d'altres són simplement reaccions a punxades alimentàries.
Tampoc no tots són sempre relacions duals; hi ha molts insectes que són parasitats mentre s'estatgen a la cambra del cecidi. També cal considerar que l'habitacle és susceptible, un cop l'estadant en surt, de reutilitzacions posteriors, habituals en les formigues.
També pot passar que hi hagi causalitat combinada, doble o múltiple. En les malformacions de la ginesta, per exemple, hi participen àcars (gèn. Eriophyes) i els fitoplasmes que, estatjats al seu cos, aquests aràcnids transfereixen a les cèl·lules vegetals, els causants directes, possiblement, de les anomalies de creixement de la lleguminosa.
☰
"Las agallas o cecidias pueden ser definidas como 'estructuras anormales de partes de los tejidos u órganos de las plantas que se desarrollan por la reacción específica a la presencia o actividad de un organismo inductor' (planta o animal, frecuentemente un insecto) (Meyer, 1987; Shorthouse y Rohfritsch, 1992). Bajo la acción, ya sea nutricía, o bien de puesta del agente cecidógeno, se produce una reacción de la planta que incluye básicamente el desarrollo anormal o patológico de sus células, tejidos u órganos. El organismo inductor utiliza la estructura como un medio de procurarse nutrición especializada y cobijo frente al medio ambiente y enemigos naturales. Aunque en la naturaleza existen gran variedad de estructuras anormales de las plantas que son producidas por diversos animales y plantas, para ser consideradas agallas, deben ser producidas activamente por las plantas como resultado de una actividad anormal de crecimiento. El carácter fundamental de una agalla, que lo distingue de otras numerosas anormalidades que usualmente presentan las plantas, es que la reacción de la planta ante el ataque del organismo extraño incluye sin excepción fenómenos de hipertrofia (crecimiento anormal de las células) e hiperplaxia (multiplicación anormal de las células), asociados al proceso de crecimiento anormal."
José Luis Nieves-Aldrey. "Insectos que inducen la formación de agallas en las plantas: una fascinante interacción ecológica y evolutiva". Bol. S.E.A., nº 23 (1998): 3-12.
☰
Els cecidis dels roures. Són relacions ben establertes -coevolució- entre determinats tipus d'himenòpters i les diferents parts, vegetatives i generatives, de plantes del gènere Quercus. Aquests cecidis tenen, en general, les següents característiques:
- Formes definides, sovint vistents.
- A l'interior del cecidi els insectes hi fan part del seu cicle vital.
- En cadascuna de les diferents parts de la planta, fulla, pecíol, branquilló, flor, etc., s'hi originen cecidis específics, provocats per insectes específics.
☰
El grueso de las especies de cinípidos gallícolas se engloba en la tribu Cynipini. Todas las representadas en nuestra fauna (67 especies) están exclusivamente ligadas a especies de Quercus. La diversidad de las agallas producidas alcanza en este grupo su cota más alta; pueden tener una o múltiples cámaras larvales y las formas son muy variadas, predominando las esféricas, ovales, cilíndricas, lenticulares, fusiformes o más o menos pedunculadas. El tamaño varia considerablemente desde las que apenas tienen unos milímetros hasta las que superan los 4 centímetros de envergadura. Pueden ser de textura jugosa o duras y leñosas en la madurez; muchas presentan apéndices externos de forma y densidad variables, están provistas de pilosidad externa o tienen la superficie cubierta de secreciones viscosas. Algunas son caducas cuando alcanzan la madurez y el insecto emerge a partir de una larva que a pasado el invierno en el suelo en el interior de la agalla; otras permanecen en el árbol hasta la emergencia de los insectos y algunas incluso permanecen en él una vez que el cinípido productor las ha abandonado. Se forman a expensas de cualquier órgano y sus partes de la planta, tanto de las partes aéreas, tallos, hojas, yemas, amentos y glandes como de las subterráneas, estolones y raíces.
José Luis Nieves-Aldrey. "Insectos que inducen la formación de agallas en las plantas: una fascinante interacción evolutiva y ecológica". Bol. S.E.A., nº 23 (1998): 3-12.
☰
Cecidi trobat a prop de l'església de Sant Julià d'Úixols, al Moianès, per l'amic Cèsar Pedrocchi (31.10.2020). Tenen forma d'esfera, color ocre i superfície tota pigada de petits tubercles.
Sembla que en alguns llocs reben el nom de 'cireres d'arboç' (vegeu Vilarrúbia 1936), per la semblança amb aquest fruit.
Noteu-hi l'aspecte xamós del cecidi, quan la fulla ja és a terra i morta. En els cecidis més complexos hi ha teixits de nova creació de caràcter nutritiu, estimulats per l'acció de l'insecte cecidògen.
Possiblement es tracti de Cynips quercusfolii L., però com que n'hi ha de semblants, per exemple C. quercus Fourcroy, ho deixem en condicional.
☰
Retall de 'Les zoocecídies de les plantes de Catalunya', d'Antoni Vilarrúbia (1936), on aquest cecidi hi consta amb el nom Diplolepis. És molt notable que aquests cecidis presentin parts ben diferenciades tan semblants a les d'un fruit: la cambra larval és paral·lela a la llavor i proveïda, com aquesta, d'una paret endurida. La larva seria paral·lela, és clar, a l'embrió.
☰
Sabadell
Text: ©️ Romà Rigol
