No ens en vam adonar fins que anàvem de tornada cap a casa. És un fenomen ben conegut, consignat en tota mena de manuals dedicats a la botànica. Se sol designar amb el mot epizoocòria.
Agafar el tramvia al vol. Es tracta dels fruits enganxadissos o clavadissos que s'aferren o penetren en la superfície de tota llei d'agents mòbils, com ara la nostra roba, el pèl d'un animal, els guants o l'eina d'un jardiner, el plomatge d'un ocell o la roda d'un vehicle.
Dispersió. Qualsevol d'aquests agents o vectors pot actuar en la dispersió de fruits, accidental i aleatòria. Dispersió de fruits significa dispersió de plantes.
Un mecanisme molt comú. Avui veurem el mecanisme d'aferrada del fruit d'una planta al·lòctona molt comuna i estesa. I val a dir que es tracta d'un mecanisme que, amb moltes variants, podem trobar en moltíssims fruits i de plantes de les més variades famílies.
Rastelleres de punxes a contrapèl. Es tracta de dents, denticles, cerres, pèls, setes o espines, eminències fines i en punta, inserides fent un angle més o menys tancat, de manera que actuen com les dents o ganxos d'un arpó; la inserció en angle tancat n'afavoreix la penetració, alhora que n'impedeix l'enretirada o eixida, en venir les eminències a contrapèl.
Eficiència. És un mecanisme simple i senzill, d'una eficiència que pot ser espectacular i sorprenent. En la família de les gramínies, per exemple, hi ha gran quantitat de diàspores que foraden la roba -algunes fins i tot la pell dels herbívors- amb sorprenent facilitat, mercès, justament, a les rastelleres de petites eminències en punta, esbiaixades i silicificades.
Deixem aquí les generalitats i passem ara a veure el cas concret del fruit de Bidens frondosus L.
☰
Aquesta era la fila que feia la nostra camisa. Semblava com si haguéssim estat diana d'una arma de munició dispersa.
Com hi han anat a parar? Doncs perquè vam apartar la planta amb el cos, a ben segur. I sí, això és ben bé suficient per a que els fruits es clavin i s'hi ancorin amb relativa fermesa.
☰
Significat del mot Bidens. Es diu que significa dues dents, en al·lusió, és clar, a la parella d'apèndixs espinescents que coronen el fruit, però com que l'autor del gènere a 'Flora Iberica', M.B. Crespo, s'esplaia una mica sobre aquest punt i consigna les reserves d'algun autor sobre aquest significat, remetem l'interessat a aquesta font: 'Flora Iberica', volum XVI (III), pàgina 2114.
☰
Bidens frondosus L. (1) pertany a la família de les compostes (compositae=asteraceae). Forma part dels poblaments higròfils, sovint de gran talla, d'espais normalment molt humits però d'humitat fluctuant, com ara riberes, mulladius, sèquies, regalls, vorals de camps de reg, etc.
És una herba natural d'Amèrica del nord, introduïda modernament, invasora, comuna i en expansió.
☰
Les arestes o apèndixs espinescents constitueixen el mecanisme de disseminació del fruit.
☰
☰
La imatge mostra el detall probablement més interessant d'aquests fruits, atès que és el que fa possible l'aferrada i per tant la disseminació. Es tracta del conjunt de tricomes setacis retrorsos de les arestes. Com dèiem a l'inici, els tricomes tirats a contrapèl eviten que, un cop clavats, els fruits es desaferrin.
☰
Notes
(1) Pel que fa a la grafia o forma gramatical d'aquest nom, confiem en la revisió proposada per Sáez i Aymerich -Checklist of the vascular alien flora of Catalonia. Sembla que ha estat un clàssic tema de discussió.
(2) Les cípseles són els aquenis de les compostes, fruits secs no badadissos, monosperms, provinents d'un ovari ínfer, bicarpel·lar. Si són congruents o no amb el concepte d'aqueni és matèria subjecte al criteri i marge de tolerància de cada autor.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
