Vam veure una estassada local en un alzinar. Com que aquestes activitats tenen actualment un caràcter que es pot qualificar de marginal o residual, ens ha semblat d'interès recollir-ho en aquest espai, en un breu reportatge que vol documentar una estructura d'alzinar molt característica.
Bosc menut. És el tipus d'alzinar més abundant a Catalunya. El lector interessat en aspectes relatius a la gestió de l'alzinar pot trobar-ne informació en el nostre capítol 'Alzines populiformes'. En qualsevol cas, veurem aquí un exemple de bosc menut.
☰
Tipus d'alzinar. És un bosc tallat de soca -assocat, coronat- que és sotmès a una aclarida dels rebolls, de manera que es deixen només uns pocs fustals per soca, 2, 4 o més, segons el tipus de gestió. Si en cada torn es lleven tots els fustals, sempre creixen homogenis, però sembla que el més habitual era mantenir una rotació, procurant que sempre hi haguessin rebolls nous quan se'n treien els més grans.
☰
Gestions. Naturalment, la gestió tradicional requeria una cura i una vigilància que actualment no es coneix ni es practica. Ara les intervencions són escadusseres, de poca durada i en certa manera invertides respecte de les tradicionals, donat que ara es procura fer la treta de la fusta de més interès, mentre que abans es procurava, sobretot, eliminar els peus de poca vitalitat i de mala conformitat i el brancam renocat. En fi, es tractava de fer les intervencions destinades a mantenir els bosc en l'estat adequat per a fer les tallades i tretes periòdiques.
☰
Tasques de prevenció. Les tallades d'hivern també es fan amb l'objectiu de disminuir els riscos d'incendi forestal. Sembla que els serveis forestals de la Generalitat subvencionen les aclarides de bosc al voltant dels camins, en una franja de 4 m. Això té diversos aspectes positius, com ara la disminució del risc de foc en les zones en què el risc és més alt i el manteniment dels camins que possibiliten l'accessibilitat.
☰
Estassada del sotabosc. Les imatges revelen bé quin és el tipus d'intervenció que es fa: tallada d'alguns fustals i de les branques baixes d'alzina i tallada arreu del sotabosc, principalment brucs Erica arborea. Es fa la treta de la fusta d'alzina, del gruix d'un braç, i es deixa a bosc l'arbúcia en general, dels arbustos i branques esporgades.
☰
Tall vell d'una tallada anterior, ja una mica pellat.
☰
☰
Veureu que la major part dels nostres alzinars són de rebrot i duen diversos fustals per peu; també hi ha peus que no semblen de rebrot però que són d'un únic fustal de rebrot.
Ara bé, el bosquet d'alzines així menat produeix un gran estirament dels fustals i en general poca vitalitat dels peus, d'aspecte molt escardalenc o populiforme, tal com vam veure en el capítol enllaçat. Són alzines flaques, sense vigoria.
☰
Dues estructures diferenciades. Com es podria evitar? Potser es podria valorar si no caldria respectar l'estil natural de l'alzina de fer branques a poca alçada. La gran competència per la llum potser es podria rebaixar fent-hi aclarides, o sigui deixant-hi peus sense fustals i permetent, així, que les alzines pugessin més desfogades. És clar que això exigeix intervencions periòdiques, per eliminar-ne els rebolls. Som del parer que això, fer aclarides severes als alzinars menuts, tal vegada els podria regenerar, però no som tècnics...
L'estructura de l'alternativa es pot dibuixar en dues formes ben diferenciades: bosc clarer de peus desfogats amb mates de sol -recordeu les suredes amb brolla, de la Selva, per exemple- o bosc ple de peus espigats amb matoll d'ombra.
☰
☰
☰
El lignotuber suposem que correspon al que tradicionalment s'anomena soca. La soca del bruc s'exportava a Anglaterra. S'utilitzava per a la fàbrica de pipes. Calia descolgar, a cops de pic, la soca d'un bruc que no hagués estat tallat. Es tallaven brancs i arrels i es repelava bé la soca. Després es tornava a colgar, ja neta, més o menys rodonenca, de la mida d'un cap de nadó o més, i es deixava així durant un temps, per a evitar que se sobtés i malaguanyés.
Densa, molt revirada i resistent al petit foc del didalet de tabac, la fusta de la soca deu ser molt especial. En cas d'incendi queda socarrada per fora però intacte per dins. Es diu que els arbres i mates que fan lignotuber tenen una bona capacitat de recuperació en cas de focs devastadors.
Actualment ens hem perfeccionat en l'hàbit del desaprofitament i tot això és història. Vam plegar-ne algun tros, per a fer alguna cullera, com la de la fotografia. La fusta de tija és de bon treballar, homogènia i sense grops. A més és molt bonica. Clareta de color primer, després es torra amb la llum i es va enrojolant.
☰
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
