N'haureu vistos, possiblement, clapejant les escorces dels arbres. Són fongs sense forma definida, clapes de tons lluminosos, d'aspecte cotonós o esponjós, en algun cas com borbolls d'una gitada, cobrint variables extensions de fusta morta, branques caigudes, escorces d'arbres revellits, socons, esqueixos, escarrots estripats, nyucs podrits... Genèricament se'ls anomena fongs corticícoles o lignícoles. Són sapròfits, es nodreixen de matèria ja desanimada (epífits xilòfags). Poden pertànyer a famílies força diferenciades i sembla que han motivat, en la sistemàtica, nombroses revisions i transferències.
▤
Pulcherricium caeruleum. Bolet d'escorça blau. Sot de la Carda. Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental). 3.11.2019. Un cop més, trobem a la natura una espècie que havíem vist prèviament en imatges, el bolet d'escorça blau o bolet de soca blau. Les hifes s'han estès per dessota de les fulletes i les han soldat a l'escorça de la branca, tot creant el raconet o cauet apropiat per retenir al màxim la humitat ambiental, l'ingredient fonamental per a la vida de les floridures.
▤
Com a llecs en aquest matèria, destaquem el que ja havíem dit d'un altre fong d'escorça que veurem més avall. Aquests fongs d'escorça sense peu i sense barret, són indefinits? Són petites unitats que es repliquen sense límits precisos?
▤
Feltre molt fi. Aquest és l'aspecte peculiar d'aquest fong: un tapís ras, força homogeni, de fibres fines densament entrelligades, semblant a un feltre, de color blau cobalt molt intens, un color que és molt cridaner.
▤
Creixent indefinit. Fibres -hifes- d'una gran tenuïtat, a l'inici blanques, finament ramificades, poc embullades, després creixen en vertical i posteriorment augmenten en gruixària, es fan més atapeïdes i enllaçades; s'estenen apegades al substrat, ben arrapades, furonejant, cobrint i ocupant la superfície dels espais més escanyats i ocults, expressió cabal de l'estil de vida dels fongs. Amollar grans extensions de filaments damunt de matèria orgànica desanimada, per exemple d'una fulla ja seca, com en el cas de la imatge, una fulleta d'alzina; abocar-hi els ferments digestius i capturar totes les substàncies solubles, aquest és el resum del capteniment dels fongs. Es tracta d'un procés sempre obert, explorador, eficaç i ràpid, d'una transportabilitat òptima, semblant a la d'una mànega d'aigua, un estil aparentment indefinit, en esguard, si més no, de l'estructura definida i acabada pròpia dels animals. Amb l'extensió de la superfície de l'aparell filamentós augmenta la digestió i l'absorció de nutrients. D'aquesta manera, els fongs inverteixen la manera de fer, closa i definida, de l'animal; s'infiltren literalment a l'interior de la matèria que els forneix l'aliment, mentre que l'animal l'ha de cercar i engolir.
▤
Bocí de fulleta fet xixines. Hi veiem un bocí de fulla d'alzina que ha estat literalment xuclat pel fong blau, que hi ha deixat l'esquelet de la xarxa vascular pelat. És l'acció descomponedora dels fongs, una clau en la vida del bosc. L'arbre lliura constantment grans quantitats de fragments d'òrgans morts, per a alimentar les floridures. Perquè la vida vegetal és indefinida i es renova sense aturada. Tot cau al terra: flors, fulles, fruits, branques i peles. Els podem comparar, els fongs, amb les persones que, a les ciutats i només amb l'ajut d'una bici o una moto, traginen amunt i avall objectes i productes de tota mena. En general no mereixen gaire consideració, però fan teixit, són importants, o bàsics, per al manteniment de les funcions socials i econòmiques.
▤
Fong raduloide -odontoide- corticícola. Branca aterrada. Quintana de la Coma. Pastures, messes i rouredes. Moianès. 31TD622. 4.3.2018. Recuperem aquest bolet crustaci que, com vam poder comprovar, quan vam grapejar i rellucar fonts d'informació, és d'una matèria difícil, de taxonomia conflictiva i molt mal coneguda. Pertànyer a la classe dels bolets amb peu i barret és tota una distinció; però estar-ne mancat i tenir els òrgans esporífers simplement disposats en una crosta arrapada, no és pas gaire cridaner. Sospitem, per tant, un cop fetes algunes consultes, que si els bolets d'aquest grup no susciten gaires citacions deu ser, possiblement, perquè són poques les persones que els estudien.
▤
▤
En temes micològics no arribem ni a simple afeccionat; som només tafaners moderats, de vegades sense brida. Si la determinació de les plantes no és cosa de nens, la dels bolets... Ho comprovem bé en veure com la cautela ha germinat i arrelat en el comport dels micòlegs.
▤
Fong sèssil resupinat. Fins que no vam reparar, a suggeriment d'un amic, que aquestes agulles o pinacles s’assemblaven als basidis dels bolets d’agulles, de la família de les Hidnàcies, no vam ni tan sols sospitar de quina mena era aquest rar organisme corticícola en forma de crosta i eriçada de pinacles. Es tracta d’un fong crustaci i corticícola de vores fosques, com cremades, amb l’himeni blanc i d’aspecte de feltre o cotonós; basidis odontoides, en forma de pinacles cònics compostos, de color vermell de salmó a l’extrem. (No hi ha res com la meravella de veure una cosa per primer cop, perquè per un moment retrobem aquella joia colgada en el pou de la infantesa, quan les estrenes regalades venen a doll i encara no ens tenalla cap xarona inquietud per a comprendre. Comprendre? Tenim la impressió que això és, precisament, cosa d'infants. Els adults aprofundim, més aviat, el mestratge de la incomprensió.)
▤
Himeni. Diferents visions del cos fructífer del fong. A la primera foto de dalt, el costat dels basidis més blanc i cotonós. A sota, visió del costat de color salmó. És curiosíssim i sorprenent veure com canvia aquest fong segons la incidència de la llum. Hagués calgut observar-lo abans de l’arreplega per saber quin és el costat més il·luminat.
▤
La cerca ens ha dut a dues o tres espècies principals, sobretot Basidioradulum radula i Sistotrema raduloides. També Trechispora sp. Val a dir que la plurinímia i la sinonímia que afecta la taxonomia d'aquests fongs provoca tombs laberíntics molt marejadors. Ho diem en benefici de possibles interessats, perquè en les guies poden mancar-hi els sinònims o no constar-hi la totalitat dels coneguts. En molts dels diferents noms hi ha l'al·lusió a la ràdula, la raspa que tenen els mol·luscs a la boca, per a triturar les menges. Al·lusió ben escaient, donada la semblança, amb aquest òrgan, dels basidis odontoides d'aquests fongs.
Basidioradulum radula ha estat citat, a casa nostra, només de dues quadrícules UTM; de Sistotrema raduloides no en trobem rastres. No hi consta al BDBC, però l'esmentada plurinímia podria explicar que ens hagi pogut passar per alt.
▤
Tot seguit portem aquí els sinònims de les espècies referides segons el Mycobank Database. Com dèiem, per evitar confusions interessa considerar-los tots.
▤
Sabadell
Fotografies i textos: ©️ Romà Rigol
