25 de novembre de 2019

Estampes del Ter

La ribera del Ter, entre El Pasteral i La Cellera de Ter (La Selva). 23.11.2019
Fem avui un petit recull, res, només uns pocs flaixos, d'un passeig per la ribera del Ter, tot seguint un recorregut recollit en un fulletó de l'ajuntament de La Cellera.
Es tracta d'un passeig molt agradable que ens permet copsar el paisatge de la ribera, els arbres de vora riu, les arbredes, els prats de pastura, algun camp d'userda i alguna vena d'aigua artificial, una reguera i un vell canal industrial. És un recorregut ideal per a famílies i persones que volen evitar desnivells i caminades llargues. Al final d'aquesta entrada hi posarem una foto del fulletó, però comencem amb una imatge una mica pujada de color.


Reguera que corre a frec del camí de les Brugueres, al principi del recorregut.
Xuclar aigua oxigenada. Tot sembla indicar que aquestes arrels, d'un plàtan del passeig, han fet un gir cap amunt (vegeu-ho a la primera imatge de la parella), per sota de la reguera, i han emergit a l'exterior, a l'altra banda, tot clivellant i perforant el ciment i sucant les arrels a l'aigua, un detall que trobem sorprenent.
Els canals ofereixen un ambient d'unes condicions de poca fluctuació, aigua corrent, fluència i oxigenació regulars. Possiblement aquestes condicions tinguin a veure amb la presència d'algunes hepàtiques, arrapades a la part del canaló més propera a l'aigua. Tot seguit en veurem dues mostres, dues hepàtiques tal·loses (1). I també una alga roja -rodòfit- submergida.
No hi ha res com poder comptar amb uns amics, amb experiència i bagatge, que  ens ensenyen un munt de coses i detalls que a nosaltres ens passarien per alt o bé ens donen les guies per poder començar a conèixer-les. Devem a l'amic Cèsar Pedrocchi la puntualització taxonòmica de les dues hepàtiques i l'alga roja que ara veurem.

Marchantia polymorpha Linné. Habitat in Europa juxta aquas, locis umbrosis. Hepàtica comuna, determinada per l'amic Cèsar. Hepàtica tal·losa amb frondes carnoses, encavalcades, ondulades i  irregularment lobulades, de lluentor atenuada, finament pigallades de petits grànuls en tota la superfície. Els òrgans en forma d'escudella contenen propàguls capaços de donar noves frondes. S'anomenen conceptacles.

En la superfície s'hi veu la retícula poligonal i els porus aerífers, al centre de cada polígon. Aquests porus són anul·lars i tenen al centre una forma de creu que, segons ens diu en Cèsar, té valor taxonòmic.

Porus d'aire. Imatge que permet veure la forma de creu de l'obertura dels porus aerífers. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

Propàguls. Imatge de detall, presa directament a la ullera de la lupa estereoscòpica, d'un tarteret de propàguls lenticulars amuntegats al dedins del conceptacle, en forma d'escudella. Els propàguls tenen la vora molt finament puntejada; la vora del conceptacle és ciliada, amb pelets ungiculats, girats cap endins.

Pellia sp. Una altra hepàtica, d'aspecte semblant a l'anterior però més lobulada. Aquestes hepàtiques pertanyen a ordres diferents.

Alga roja incrustada a la solera de la reguera i damunt de les pedres submergides. Hildenbrandia sp.. La foto que obre la galeria és una visió de més a prop d'aquest rodòfit incrustat. En aquest gènere hi ha algunes algues marines molt comunes que poden clapejar de vermell intens, de sang, els còdols de les platges.

Un enfocament diferent permet veure poblaments de diatomées en la mostra recollida. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.
Fotografia de detall, al microscopi, de l'alga roja. Un cop més, trobem a la natura el 'patró de cel·les de rusc'. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.
Imparables. Infructescència de Solidago canadensis, asteràcia rizomatosa, provinent de Nord-Amèrica, que es troba, aparentment, en ple procés expansiu. A més de la capacitat per fer tornes, aquesta invasora té substàncies al·lelopàtiques -poliacetilens i diterpens (2)- que dificulten el creixement d'altres plantes. És un tret conegut d'altres asteràcies invasores, com ara en el gèneres Artemisia, Ambrosia, etc.

La ribera. El paisatge de la ribera és complex. Ho plantegem de forma esquemàtica, d'acord amb la poca dedicació esmerçada a copsar-la, en el nostre passeig, diferenciant-hi tres grups principals: la vegetació forestal natural residual, principalment salzes i verns, aquests molt més escassos; els nombrosos peus d'arbres de plantació naturalitzats, principalment robínies i pollancres; i les arbredes plantades, sobretot pollancredes i platanedes, sens dubte un dels segells més vistents i característics del paisatge vegetal de la comarca de La Selva. Cal destacar-hi, sobre aquest punt, el paper rellevant dels cúmuls de granets de sorra -sauló- dipositats a les planes fluvials, generadors d'uns substrat idoni per formar grans aqüífers.

El curs del riu, en sortir de les escanyades dels embassaments, es dilata, desfogat, per la plana d'al·luvions. Pel que fa a la vegetació aquàtica -hidrofítica-, hi destaquem els poblaments de llenties d'aigua, els de créixens i els claps d'espargani, herba de gran fullatge, molt vistent.

Vegetació potencial. Sospitem que el vern i la verneda serien, en estat natural, l'arbre i el bosc dominant a la ribera. A la foto, inflorescències masculines llarguerudes, encara tancades, i, darrera, més petites, les femenines, també encara per desenvolupar. La imatge és del mateix lloc però del 6 d'octubre d'enguany.
Sparganium erectum (possiblement subsp. neglectum). Aquest gènere inclou plantes submergides i flotants, estrictament aquàtiques -hidròfits-, comunes als estanys de muntanya, i plantes emergents, arrelades a l'aigua -helòfits-, com en aquest cas. La fulla és molt aquillada; el nervi fa, al revers, una cresta o ala molt marcada.

Pollancrons. Agrocybe. Aquests bolets de socons de pollancre van tenir, recentment, un petit racó propi en aquest blog. Us hi remetem en aquest enllaç. Tornem a destacar-ne dos punts, l'olor suau i el degradat del color del barret.

Esquema del recorregut fet per la ribera del Ter, en puntejat vermell, la 'Ruta per les ribes del Ter'. Si voleu més informació podeu consultar i contactar amb l'Aula de Natura 'El Meandre'.
Notes i enllaços
1. Són abundants els recursos per introduir-nos en aquesta matèria. Us en proposem un de bàsic, una introducció elemental, en aquest enllaç.  
2. Sobre aquest tema, les al·lelopaties, també hi ha força treballs a la xarxa, per exemple el que podeu trobar en aquest enllaç.

Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol