Els hipòxils són fongs que viuen a l'escorça -corticícoles- d'arbres morts o decandits i brancs aterrats. El nom del gènere: Hypoxylon, significa per sota de la fusta, que surt de dins de la fusta. Pertanyen a la família de les xilariàcies (del gènere Xylaria, el dels 'ditets de mort'); si més no sembla que aquest és el criteri sistemàtic clàssic.
Com revelen les imatges, tenen forma de berruga rebotida, són mats i tenen la superfície una mica irregular o gravada. Tenen tendència a solidaritzar-se i formar masses aglomerades. Aquests cossos fructífers són sòlids, no gens mollars; s'anomenen, en micologia, estroma. Al dedins hi pot haver un conjunt d'estructures en forma d'ampolla, disposades a la perifèria de la berruga, que allotgen els òrgans productors de les espores. Aquestes estructures tenen connexió amb l'exterior mitjançant porus, inapreciables a bell ull, per on el fong amolla les espores, a mercè de l'aire.
Les imatges són d'un torrent del Moianès, amb abundants arços blancs, pollancres i avellaners. 24.2.2019.
En el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya s'hi recullen quatre espècies d'hipòxils. D'aquests quatre n'hi ha tres: H. fragiforme, H. fuscum i H. howeanum, que tenen prou semblança amb el d'aquestes imatges.
▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol
