Hem dedicat altres capítols a aquesta mena de fongs tan curiosos, de manera que suggerim al lector amistós que desitgi veure'n més informació que miri els següents enllaços: 'El sot del riu Tort' i 'Prodigiosos fongs d'escorça'.
En qualsevol cas, no és una matèria que coneguem prou bé com per a que puguem sortir del camp de les generalitats que expressa el mateix títol d'aquesta entrada; però aquestes limitacions i la coneguda complexitat de la ciència de la micologia no ens han de portar pas a renunciar a recollir aquests interessants fongs que trobem aplicats a l'escorça de troncs i branques més o menys revellits, renocats o podrits.
≡
Introducció. Són molts i molt diversos els fongs i bolets que viuen a la fusta -lignícoles-, paràsits els que viuen en fusta viva, sapròfits els que ho fan en fusta morta. Els bolets de soca són probablement els més coneguts i a més solen ser força vistents. El fong d'aquest capítol té forma de crosta, aplicada a l'escorça d'un branc aterrat.
El lloc i l'ambient. Ribera de la riera de Vallfogona del Ripollès, a l'altura del vell Molí de les Tenes. Bosc de ribera mixt amb domini de l'avellanosa, com a bosquina baixa, i la verneda, com a bosc de ribera alt.
L'arna mortal. A la fotografia hi podeu veure algunes papallones del boix Cydalima mortes, entre la fulla seca d'avellaner i la branca i a la pedra de la cantonada superior esquerra. Se'n veuen a milers al sòl humit de la ribera (1).
≡
Fong efús. Es diu efús del fong - o liquen, etc- estès i de forma no clarament definida, amb l'aspecte d'un vessament o d'una gitada. Com que la part externa o visible del fong és la part fèrtil, al contrari del que veiem en els bolets típics, que la tenen a sota del barret, es diu que és un fong resupinat, o sigui invertit respecte d'un tipus que es pren com a referent.
≡
L'himenòfor. Aquesta part visible, fèrtil, és l'himenòfor o cos portador de l'himeni. L'himeni o capa fèrtil del fong està format per diferents tipus d'òrgans, segons la mena de bolet; òrgans que generen, contenen i lliuren les espores, a mercè de l'ambient.
Merulioide. Vista amb lupa aquesta superfície presenta un dibuix o ornamentació molt bonic, alveolat o laberíntic -merulioide-, amb una trama de crestes relligades que defineixen clotets circulars perfectes i d'altres, més abundants, irregulars, allargats o el·lipsoïdals, juntament amb d'altres de combinats o compostos, evocadors de la coalescència dels circs d'alta muntanya, quan, per erosió dels crestalls que els emmarquen, queden comunicats circs anteriorment ben individualitzats.
≡
Meruliopsis corium (Pers.) Ginns [= Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto] ?. El fong de les imatges té retirada amb aquesta espècie de la família Meruliaceae, de l'ordre Stereales.
≡
Notes
(1) Properament dedicarem un capítol extens a aquesta ribera: alguns llucs de l'Arrhenatherion i d'altres sobre el comport a la zona de les arnes del boix.
(2) Cal no oblidar que els fongs poden presentar un aspecte molt diferent, segons la fase o nivell de desenvolupament.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
El lloc i l'ambient. Ribera de la riera de Vallfogona del Ripollès, a l'altura del vell Molí de les Tenes. Bosc de ribera mixt amb domini de l'avellanosa, com a bosquina baixa, i la verneda, com a bosc de ribera alt.
L'arna mortal. A la fotografia hi podeu veure algunes papallones del boix Cydalima mortes, entre la fulla seca d'avellaner i la branca i a la pedra de la cantonada superior esquerra. Se'n veuen a milers al sòl humit de la ribera (1).
≡
≡
Té les vores blanquinoses i una mica aixecades (2). Vista la vora amb lupa té aspecte de feltre, densament fibril·lós o cotonós.
El color general es falb -color de lleó-, gradualment més pujat, de les vores a l'interior. La superfície és rugosa, corrugada o rebregada, una mica més elevada, aparentment de més gruix, a les parts centrals, que són una mica boterudes.
≡El color general es falb -color de lleó-, gradualment més pujat, de les vores a l'interior. La superfície és rugosa, corrugada o rebregada, una mica més elevada, aparentment de més gruix, a les parts centrals, que són una mica boterudes.
≡
≡
Notes
(1) Properament dedicarem un capítol extens a aquesta ribera: alguns llucs de l'Arrhenatherion i d'altres sobre el comport a la zona de les arnes del boix.
(2) Cal no oblidar que els fongs poden presentar un aspecte molt diferent, segons la fase o nivell de desenvolupament.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
