Algunes notes de morfologia de l'heliantem tacat Tuberaria guttata (L.) Fourr.

Ja són moltes, les visites fetes, enguany, del març al juny, als pradells de l'heliantem tacat. Del primer estadi vegetatiu, amb les fulles arranades a terra, al de la floració, passa un bon tall de temps. Són possiblement més de tres mesos, els que van des de l'aparició de les fulles basals de les primeres plantes a les darreres flors de maig o, fins i tot, del juny.

Introducció a l'antografia de la canyaferla Thapsia laciniata Rouy

Enfront de plantes amb flors que, aparentment, ens poden semblar poc definides o poc específiques, en esguard de la seva funció biològica, n'hi ha d'altres que tenen unes formes suggeridores d'un estil molt ben fixat. Representant l'avançada evolutiva de la subclasse de les ròsides Rosidae, les flors de les apiàcies llueixen vistents estilopodis nectarífers i reclouen completament els fruits, en un hipant talàmic incorporat a la diàspora.

Isoetes durieui Bory o la quotidiana destrucció de les espècies

El marc

Isoetes durieui Bory viu en determinats ambients de la serra de Marina; tot i que botànics com Moisès Guardiola han fet prospeccions que han permès detectar-ne la seva presència, en tractar-se d'una espècie difícil de copsar i tenint en el territori, a més, una dispersió més aviat difusa, presumiblement es podria concloure que en realitat no es coneix, o molt poc, la seva veritable implantació a la serra de Marina.

Un intercanvi inusual: pèls estaminals en el ginestó Osyris alba L.

En relació a les diferències en les flors diclines
Les plantes monoiques són relativament abundants; les dioiques, no rares, són, però, minoria. En tots aquests casos les flors són diclines: el gineceu es fa en unes flors i l’androceu en unes altres. En les plantes dioiques, com ara Rhamnus saxatilis, Salix, Taxus baccata, Pistacia lentiscus o Osyris alba, la separació entre les flors d’un i altre sexe és, lògicament, major.

Ufana vernal a la serra del Montsant

Fem un passeig, un grupet d'amics, que ens duu a l'ample carener de la serra, sortint del poblet de la Morera, fent el pas natural del grau (1) de la Grallera i pujant fins al pentinat, o escabellat, pi del Cugat, per a baixar, després, a l'esplèndid Clot del Cirer. Del clot pujàrem altra volta al carener, vers el sud, pel petit recorregut. Per aquest comellar rocós vam fer, repartit el petit grup pels tres regalls del vessant, una petita cerca, i després, un cop tramuntat de nou l'esbalandrat carener, vam anant tornant al poble, passant, primer, pel trau que salva els estreps de la formidable Cingla (2) Closa, i agafant, tot seguit, el camí de cintura que aprofita la franca acollida dels materials tendres, margues i argiles.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.

Observant el paisatge i les plantes dels Monegres

La primera qüestió que sorgeix, a l'hora de reportar les visites fetes a aquestes terres de l'Ebre, seria l'abast territorial dels Monegres, és a dir, si podem acceptar que, ultra les delimitacions físiques fixades per la divisió administrativa, podem parlar versemblantment d'una comarca natural dels Monegres.

Breu antografia de la farigola Thymus vulgaris L.

Resum. Quan trobem una timoneda -matoll de farigoles o timons- ben florida, tenim ocasió de veure que les mates en flor presenten un aspecte variable. L'aspecte varia o pot variar força, en funció de quins òrgans reproductius porten les flors de cada peu.

Magresa i petitesa mediterrànies: algunes flors de l'alzinar litoral

La natura cíclica. Els veterans sabem bé que les flors de les plantes puntualitzen el calendari, de manera que aquell esclat, il·lusió o emoció, que intensament vivim, associat a la trobada d'algunes flors, sol ser una reglopada d'emocions pretèrites; curiosament, aquestes regolfades emotives, que de cop semblen estalonar-nos, també tenen la virtut d'engreixar el sementer de les il·lusions merament pressentides, d'aquelles plantes i flors que despunten en la nostra imaginació i que, com la mà oferta, per alçar-nos, després d'una caiguda, ens tiben cap endavant, amb insospitable, plutònica energia.

D'un herbassar de l'ordre Chenopodietalia muralis Braun-Blanquet

Breu capítol orientat a reivindicar un tipus de vegetació que, en general, és poc apreciat o valorat.

No pretenc, amb això de reivindicar, defensar que es tracta de poblaments admirables; no, sinó que, simplement, com passa amb qualsevol tipus de vegetació, aquests poblaments mereixen atenció, que siguin coneguts, més encara considerant que sovint són l'estatge inicial de plantes noves o d'arribada recent.

☰