De vegades tinc la impressió -en realitat no passa d'això- que alguns temes ja són prou coneguts, per exemple la flor d'aquest lliri, que fa uns 5 anys ja va merèixer dos capítols en aquest espai.
En el primer capítol hi vaig descriure la forma d'emersió de la flor, ben curiosa, perquè primer l'espata l'embolca completament; també hi vaig destacar la carnositat de la base de l'espata en la poncella i la possible implicació en la nodrició de la flor, a la manera de la fulla bandera de les gramínies.
Un buçó per cofa. L'embolcall de l'espata, la protecció que fa de la poncella i la seva evolució és el tret recollit en el mateix títol del primer capítol, que podeu repescar, si us vaga, en aquest enllaç: Galanthus nivalis L. (1): l'esquinç del tel.
Antografia. El segon capítol és una antografia bàsica. Hi vaig fer una descripció de la flor, d'ovari ínfer: Galanthus nivalis L. (2): la flor.
Per a completar-ne el cicle encara em queden diversos punts importants: els estolons, el fruit i la llavor.
Com acostumo a dir, prenem moltes imatges de flors, mes la biologia de les plantes és, en general, poc coneguda.
El component animal és, sens dubte, molt rellevant: en la pol·linització -entomogàmia-, en la implantació -pastura, nitrofília- i en la disseminació -formigues.
El simpodi intermitent. L'estructura d'un avellaner, o d'un arç, és un simpodi, una rastellera d'artells de creixent estacional. En el lliri és el mateix o gairebé.
Si cada nou ram, dels moltíssims que fa la planta llenyosa, dona un conjunt de gemmes, la bulbosa en genera només una, una hipergemma, una nova cabeçola, dit simplement.
És l'artell -una, dues o tres tigetes arrossegadisses- i la gemma de l'any, que en l'herba, com la persona tímida, no tarda gaire en fer-se fonedissa, per enclaustració.
L'avellaner i l'arç donen cada temporada un fabulós eixam de flors i fruits. Les herbes han explorat els avantatges de la multiovulació. Cada flor dona un eixam de gèrmens i, a més, amb un regalet per a les formigues, les regidores de prats i boscos. Un altre exemple del fabulós èxit de la menudesa.
En la imatge s'hi veuen algunes plantes isolades. Cada peu és format per les fulles, el peu florífer -escap- i la flor, normalment única; però en general les plantes es veuen més o menys agrupades.
De grups n'hi ha de clars -laxs- i de força densos.
En els grups densos, de plantes eixides frec a frec, s'expressen els vincles familiars, la multiplicació dels bulbs.
Les plantes fillolen però també fruiten. El lliri fa una càpsula badadissa. Les llavors són col·lectades i dispersades per les formigues. També són escampades pel pas, la fonyada i la grufada de la fauna.
I cloc el capítol com els lliris, expressant la innovació permanent. Certament, encarava aquest capítol amb aquella apatia que ens produeix allò que creiem ja conegut; mes no, nous aspectes s'han desplegat, per primer cop, que a ben segur seran els grifolls d'unes altres innovacions, encara desconegudes.
Nota (1). Morgó o murgó, redolta soterrada, en castellà mugrón, del llatí mergus, mergo, que ha donat com a mínim dos ornitònims, el d'uns ànecs afonadors, dits becs de serra, i el català somorgollaire, derivat de somorgollar, mateix significat.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
