Algunes plantes de la Plana d'Ancosa (Anoia) (1)

L'anomenada Plana d'Ancosa és una típica crosta de calcàries i dolomies, incapaç de sostenir, en aquest estat, una vegetació forestal madura. La vegetació dominant és la garriga, el lignetum mediterrani més ben adaptat al terreny calcari rocós, permeable i fissurat. Hi ha també claps de carrasques aclofades, actualment florides, i retalls de vegetació forestal, allà on les capes argiloses, menys magres, poden mantenir més frescor al sòl.

La Plana d'Ancosa es troba al voral meridional de l'Anoia, ja afrontada a l'Alt Penedès i a l'Alt Camp. És un dels departaments (vegeu l'entrada 'Sant Joan de Mediona') enclaustrats a l'interior de la serralada prelitoral del sector central.

Un lluc de llum en una conqueta de roca

Cocó, cocona. Així s'anomenen les conques obertes a la roca que s'omplen amb l'aigua de la pluja. No és casualitat que aquests mots hagin arrelat en terrenys rocallosos, com ara els massissos de Garraf i del Port, dins l'àmbit del Principat.

Flor inferovàrica de codonyer Cydonia oblonga Miller (i 2)

Cloenda del capítol dedicat a la flor d'ovari ínfer del codonyer, dedicada especialment a il·lustrar un moment de la formació del codony, la posició basal de l'ovari i l'origen extracarpel·lar o talàmic de la carn del fruit. Són dos punts, els darrers, que veurem breument.

Rosmarinus officinalis L.: fruit, mixospermia i mirmecocòria

Hi ha un temps per a tot. Com sabeu, es diu que el romaní pot portar flors en qualsevol època de l'any, però val a dir que això no significa que cada peu de romaní tingui flors tot l'any. Hi ha un temps per a tot, també per a fruitar. El fruit del romaní és el tema d'avui que veurem desgranat en les parts anunciades en el títol: el fruit i alguna de les seves peculiaritats; la mixospermia, un caràcter que es pot considerar molt significatiu en la flora mediterrània; i la dispersió que en fan les formigues, fenomen interessant que ha estat, en realitat, el motiu provocador de la valoració dels altres. De passada recordem que, tractant-se de qüestions amb implicacions d'ecologia, mirarem de calçar-nos com cal, d'anar amb peus de plom.

Asparagàcies mollars o passar garsa per perdiu

Algunes plantes fan llucs tendrals ben diferents als ben desenvolupats. Són frescos, turgents i suculents; a més, estan mancats encara de fulles normals i per això es veuen tan diferents. Aquests llucs tendrals s'anomenen turions. En fan els esbarzers Rubus, el llúpol Humulus i altres plantes de les que fan tornes (en cast. cundidoras).

Flors de Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin

Llucs d'un any especial. No diríeu que enguany algunes plantes treuen les flors una mica fora del temps en què solen fer-ho?

Ante las dudas que parece tener Pau sobre Arenaria loscosii,...

Ante las dudas que parece tener Pau sobre la Arenaria loscosii, cuenta Loscos que con la Exsiccata regaló al botánico Teixidor una Arenaria sp. nv., “él me consultó o más bien le invité con objeto de que me dedicase esa planta, así lo hizo, lo mismo que Costa con Delphinium loscosii y Tremols con Cressa loscosii: todo con objeto de dar en cara a Miguel Colmeiro a quien predige hace 30 años que, llegaría un día en que el escarabajo haría rodar por la peña los huevos del águila altanera: Colmeiro en efecto desde entonces me mira sino con respeto, con miedo. Es la causa agrupar amigos dejando bien aislado a Colmeiro. Bien hace V. en creer mentira lo de Arenaria loscosii”.

'Flora Catalana' ofereix un nou curs d'introducció al coneixement dels briòfits

©️ César Pedrocchi Rius

'Flora Catalana' és un bon recurs, en línia, per a conèixer el catàleg de la nostra flora, però actualment aquesta associació és molt més que una pàgina web. És un projecte ambiciós orientat a aprofundir la implantació territorial i social del coneixement de les plantes, mitjançant una àmplia gama d'activitats i recursos i l'organització de grups locals, amb agendes pròpies. L'associació ofereix una agenda d'activitats de camp de tota mena, conferències, cursos, eines de coneixement, concursos i l'edició d'una revista digital.

Germinació de glans d'alzina Quercus ilex L.

Retornem a un tema que hem vist altres cops, possiblement perquè és difícil mantenir-se insensible a la visió de glans traient el germen al defora. En considerar el fenomen de la germinació de les glans de l'alzina venen de cop un ram de punts a tenir en compte, però volem simplificar-los, sobretot perquè és un fenomen subjecte a una gran variabilitat, d'acord amb el que vam veure en aquest article.

Una bruguera florida de bruc Erica arborea L.

En algunes clarianes forestals s'hi fan brugueres locals que resulten, quan els brucs estan florits, molt vistoses. Bruguera del Sot Sabater, a llevant del massís de Sant Llorenç (Vallès Occidental). 10.4.2021