Cocó, cocona. Així s'anomenen les conques obertes a la roca que s'omplen amb l'aigua de la pluja. No és casualitat que aquests mots hagin arrelat en terrenys rocallosos, com ara els massissos de Garraf i del Port, dins l'àmbit del Principat.
☰
Taques, crostes i conques. Hi ha plantes molt petites, d'uns pocs centímetres tan sols, que viuen una sola temporada. Un grapat magre de terra, de vegades només una mica de sorreta amb altres partícules, pot ser suficient per a la vida d'alguns teròfits.
Tenen, sovint, molta tolerància al diferent potencial dels espais que ocupen. Tant és així que una planta d'un lloc bo pot semblar-nos una espècie diferent a una forma de fam (1) de la mateixa espècie.
En el rocam massiu de conglomerats hi són apreciables, sovint, les taques de tonalitats grisenques, cinèries, també blavenques, dels cianobacteris. I tampoc no hi solen faltar les crostes rebregades de líquens gelatinosos foliacis deshidratats -Collema- que, precisament, tenen cianobacteris com a fotobionts. Són algunes de les taques negrenques de la fotografia -les altres són de molses xeròfites.
☰
Saxifraga tridactylites L. Saxifragaceae. Teròfit. Planta delicada. La de la imatge feia uns 5 cm. Ara bé, el nom del gènere no li escau gens, perquè l'arreleta d'aquesta saxífraga de tres dits poca capacitat deu tenir per a trencar pedres. És l'única saxífraga anual de la nostra flora.
Tota ella té pèls glandulosos i fulles de dues menes, simples les superiors, palmades i dividides en tres segments digitiformes les inferiors. De manera que sí, aquest nom: tridactylites, li és perfectament escaient. Com podeu veure, la conqueta està molt ben aprofitada. Fotografies del 24 d'abril.
☰
Nota
(1) Forma de hambre és una expressió que utilitzava sovint Pere Montserrat. Fa referència, és clar, a plantes escanyolides que vegeten en estacions desfavorables.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
