Fa goig comprovar que en aquestes activitats s'hi apleguen persones de condició i edat molt diversa, i vingudes de diferents llocs. 'Flora catalana' és una associació molt participativa que manté activitats de diversos tipus.
El catàleg de flora. Probablement siguem molts els que coneixem aquesta associació, en primer lloc, per la pàgina web de les plantes vasculars del nostre país.
Es tracta d'un recurs en línia que permet l'accés a les fitxes sintètiques de les plantes de la flora catalana, amb diferents cercadors que faciliten la rapidesa i l'agilitat sempre necessàries, en aquesta mena de consultes.
▤
Enllaços i cercadors de flora. Tots els coneixem, poc o molt; són diversos i alguns de qualitat excel·lent.
El recurs que creiem més valuós, sobretot pel seu potencial, és el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', concebut i dirigit pel botànic Xavier Font.
Aquest programa interactiu és el catàleg príncep de les espècies del territori català, però lamentablement ja fa algun temps que no té les dotacions pressupostàries mínimes que permetin mantenir les activitats de catalogació, revisió i actualització de forma prou crítica i ràpida.
Darrerament s'hi ha afegit al programa una pestanya dedicada a les novetats.
Es tracta d'un recurs en línia que permet l'accés a les fitxes sintètiques de les plantes de la flora catalana, amb diferents cercadors que faciliten la rapidesa i l'agilitat sempre necessàries, en aquesta mena de consultes.
▤
Enllaços i cercadors de flora. Tots els coneixem, poc o molt; són diversos i alguns de qualitat excel·lent.
El recurs que creiem més valuós, sobretot pel seu potencial, és el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', concebut i dirigit pel botànic Xavier Font.
Aquest programa interactiu és el catàleg príncep de les espècies del territori català, però lamentablement ja fa algun temps que no té les dotacions pressupostàries mínimes que permetin mantenir les activitats de catalogació, revisió i actualització de forma prou crítica i ràpida.
Darrerament s'hi ha afegit al programa una pestanya dedicada a les novetats.
L'enllaç del banc de dades és el següent:
'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya'.
Xavier Font prenent una imatge, a prop del Montsant, el maig de 2019. Professor del departament de botànica i micologia de la Universitat de Barcelona, Font és, també, programador i creador del BDBC.
▤
▤
Un enllaç per enllaçar. L'amic Josep Nuet és l'autor del blog 'Lliri de neu', enllaçat en aquest blog. A la pestanya 'enllaços', l'autor hi ha recollit una bona relació d'enllaços relacionats amb la flora i la vegetació. També us aconsellem que mireu, dins d'aquesta pestanya, l'epígraf 'Recursos digitals'.
Aquest epígraf remet a tota una sèrie d'enllaços botànics recollits pel botànic José Luis Benito, creador de 'JOLUBE Consultor Botánico y Editor' (blog) i de 'JOLUBE Consultor Botánico, Editor y Fotógrafo', pàgina web dedicada a l'edició i difusió de literatura botànica. Per als afeccionats i professionals de la botànica, Benito fa una tasca d'una vàlua inestimable.
Aquest epígraf remet a tota una sèrie d'enllaços botànics recollits pel botànic José Luis Benito, creador de 'JOLUBE Consultor Botánico y Editor' (blog) i de 'JOLUBE Consultor Botánico, Editor y Fotógrafo', pàgina web dedicada a l'edició i difusió de literatura botànica. Per als afeccionats i professionals de la botànica, Benito fa una tasca d'una vàlua inestimable.
▤
Enllaços i novetats de 'Flora catalana'. L'enllaç del web de 'Flora Catalana', "per a conèixer les plantes del nostre entorn i els seus usos", és el següent:
'Floracatalana.net/ La flora del nostre entorn'
Però darrerament l'associació ha creat una nova pàgina web: 'Floracatalana.cat'
En aquesta pàgina web el visitant pot comprovar com n'és d'ampli l'espectre de les activitats de l'associació. Ultra el catàleg de flora, fan cursos i xerrades; exposicions; editen la revista de botànica 'Milfulles'; relacionen i proposen itineraris botànics i tenen implantació diversa a les 'xarxes socials'.
Una associació molt participativa. Mereix especial destacat l'articulació social de l'associació, en grups locals, de denominació comarcal o toponímica, que s'organitzen de forma lliure, seguint unes pautes mínimes de l'associació. Aquests grups locals tenen la virtut de permetre aglutinar totes les persones interessades per les plantes, possibilitant la participació de tothom, en el grup o només en les activitats, sense la necessitat de fer llargs desplaçaments, sense haver de justificar cap classe de requisit o preparació ni exigir cap compromís.
En el nou web hi estan integrades totes les branques de l'associació, però hi veiem l'inconvenient, en comparació amb la versió anterior, de no tenir un accés directe al catàleg de flora.
▤
Pere Barnola, al centre de la foto, presa abans de inici de la passejada, és un promotor destacat de l'associació 'Flora catalana', singularment de la iconografia del catàleg de flora de la web i de la preparació del contingut i de les claus de determinació. Com dèiem a l'entrada anterior, dedicada a Herniaria alpina Chaix, creiem que sense el concurs de totes les persones que, vinculades o no als centres acadèmics, provinents de centres d'excursionisme, d'entitats ecologistes o de qualsevol altre camp, o, senzillament, a títol individual, estudien la flora del nostre entorn sense cap altra ambició que no sigui la de cultivar-ne i difondre'n el coneixement, la botànica catalana podria passar, de la magritud consuetidinària, a l'escanyoliment.
▤
1 de març de 2020. Riera de Riells (La Selva). Grup local del Baix Monseny, de 'Flora catalana'. Ens hi vam aplegar 33 persones. Del guiatge se'n van encarregar Josep Maria Panareda, Pere Barnola i Josep Gesti. Vam partir del restaurant 'Les Agudes', justament al límit superior de l'extensa plana al·luvial, saulonosa, de la riba esquerra de la riera de Riells-Breda, tributària de La Tordera.
A la riba hi ha els senyals de les revingudes de les pluges abundants del temporal del gener, que deixà a la zona entre 200 i 400 mm, a la conca alta, però no hi apreciem efectes gaire destructius, possiblement per l'alta capacitat de percolació dels cúmuls de desagregats de mida petita (sauló).
▤
Pere Barnola comentant les diferències en la posició dels fruits de les diferents morelles Solanum sp.
▤
Josep Maria Panareda és catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, actualment ja jubilat. És coautor, juntament amb Josep Nuet, de la 'Flora de Montserrat', important referent de la flora catalana. Panareda s'ha dedicat, especialment, a la cartografia de la vegetació i a la difusió de les ciències del paisatge. La seva intensa i apassionada participació en activitats divulgatives ha desvetllat l'interès pels fenomens naturals en moltes persones, sobretot per la seva capacitat per revelar insospitats vincles entre els diferents factors de la natura.
▤
L'emborratxacabres i el matapoll. Uns noms com aquests tenen la virtut de suscitar interès. L'emborratxacabres és una planta tànnica que s'utilitzava en el tractament de la pell (gremis assaonadors i blanquers). Per això en algunes comarques amb importants centres industrials, com ara al Bages, s'havia cultivat força, assolint, actualment, uns nivells de presència molt magnificats. El matapoll, com la majoria d'espècies de la família de les timeleàcies, conté toxines perilloses. En Panareda ens comenta que al Montseny era un costum col·locar collarets de branca de matapoll als gats, per a foragitar els polls, les llagastes i altres paràsits. La qualitat insecticida del matapoll sembla que era coneguda de molts llocs. S'utilitzava per a protegir l'aviram i el bestiar més gros, introduint rames de matapoll als jaços, corraleres, etc.
▤
Josep Gesti és doctorat en biologia i vinculat en qualitat de col·laborador amb projectes d'estudi de la vegetació del departament de ciències ambientals de la Universitat de Girona. Col·labora activament a 'Flora catalana', en l'elaboració de les claus determinatives, terminologia i fotografia. Gesti ens exposà de forma clara les característiques i forma d'ús de l'aplicació per a telèfons 'iNaturalist', molt útil per orientar-nos en la determinació de les plantes i per a guardar-ne dades automàticament, com ara la data de la imatge, les coordenades del lloc on ens trobem, etc. Ens adverteix que, com de costum, cal tenir algunes cauteles amb aquesta informació, sobretot la d'assegurar-nos que la resposta de l'aplicació rep la confirmació d'altres usuaris. Cal evitar que el mal ús d'aquesta o de semblants aplicacions pugui arribar a desvirtuar projectes d'estudi de flora.
▤
Estrenant-se com a usuaris de l'aplicació per a saber el nom de les plantes. Caldria no oblidar, però, que els noms de les plantes són pures convencions que diuen molt poc, en alguns casos no res, de la planta que ens ha cridat l'atenció (aquest és un coneixement que la canalla posseeix de forma instintiva i que, amb la maduració, es fa fonedís). En el marge de la foto, ben sollat, remogut i afemat, hi havia grans estenalls de melcoratge i calèndula.
▤
Cirerers florits i glàndules. L'abillament i la secreció formen part del procés que culmina en el fruit. En Panareda comenta que les fulles duen unes petites glàndules, a la part inferior, a frec del pecíol. Els òrgans glandulífers són habituals a les plantes; en duen els fruits i les dents i pèls de moltes fulles (pèls de moltes labiades, de les estípules de Prunus avium, dents de les fulles de P. mahaleb, de Viola alba, de Rhamnus sp., etc.). La mel d'alzina, per exemple, la fan les abelles amb la col·lecta d'un exsudat de les glans.
▤
Admirant uns suros vells i escorxats. La Selva ha estat una de les principals comarques sureres. El suro s'agrada dels sòls sorrencs i d'un clima subhumit. La vellúria i el decandiment és el destí d'uns arbres que, avesats a la vetlla i el zel dels bosquerols, actualment estan molt exposats a fitopatògens diversos.
▤
Exemplar d'una plantació de Pinus radiata D.Don. Les pinyes surten a la fusta vella, també al tronc. Se'n poden fer taulers llistonats, força valorats, i tota mena de subproductes. La silvicultura és un segell del paisatge de les valls del Montseny i de les planes selvatanes.
▤
Plantació de perxells de verns sense aparent marc de plantació. El vern suporta la negada, la immersió a l'aigua, sense malmetre's, qualitat imputrescible que la feia molt adient per a bastir , per exemple, catúfols de sínies o socs.
▤
Assajant l'aplicació per al telèfon mòbil. Ranunculus ficaria L. i Anemone nemorosa L., dues geòfites mesohigròfiles, de sòls humífers, forestals, ben a prop de l'aigua corrent.
▤
Consemblances foliars. Són cordades i més aviat obtuses les fulles de la gatassa, de la corona de rei i de les violes. Les de la corona de rei són blanes, grans i de color verd claret; les de la gatassa fosquegen, en alguns casos tenen màcules i són un punt setinades. Les de l'heura són igualment fosques i setinades, no cordades però igualment lates. Els lòbuls basals o aurícules permeten l'augment de la superfície receptora de l'aigua d'escolament de les capces. El pecíol canaliculat -per exemple, Viola alba- en facilita la recollida. Els llargs pecíols permeten evitar les noses de la fullaca caiguda al terra, branques, rocs, etc. Hi ha també una labiada, amb fulles cordades però dentades i una jerarquia nerviosa menys predominantment palmatinèrvia. En altres llocs hem apuntat que l'estructura palmatinèrvia es podria relacionar amb una millor capacitat d'articulació foliar (vegeu plantes nemorals i volubles com Rubus, Humulus, Vitis, Thamus, Smilax, etc).
▤
Deseiximent i discreció. Per a permetre l'òptim desplegament de l'ampli fullatge, l'avellaner es deslliura de la gran quantitat d'aments masculins, ara ja secs, retrets i decolorats. I les flors femenines? Doncs si les mireu veureu que es mantenen tan menudes i discretes com sempre i no donen cap indici extern de fecundació dels rudiments seminals. Sembla que hi ha, aquí i com passa en alguns pins, deturada de la germinació del gra de pol·len fecundant.
Ajornament de la fecundació. En aquest període, el de la maduració de les flors masculines aplegades en aments, surten les flors femenines, però es tracta d'unes flors incompletes, destinades, només, a fixar els grans de pol·len als estigmes. La germinació dels grans es detura en aquests òrgans i no poden pas assolir la seva finalitat encara, la fecundació dels rudiments seminals, perquè ni els ovaris ni els rudiments no s'han format encara, com es pot apreciar en aquesta imatge de detall de la secció longitudinal d'una flor femenina.
▤
Visió de la riera de Riells o, més avall, de Breda. Paisatge de ribera, cultural, que potser duria, deixat al seu lloure, verns, gatells i altres salzes productors de verducs, aprofitats fins a l'exhauriment en d'altres temps.
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
'Floracatalana.net/ La flora del nostre entorn'
Però darrerament l'associació ha creat una nova pàgina web: 'Floracatalana.cat'
En aquesta pàgina web el visitant pot comprovar com n'és d'ampli l'espectre de les activitats de l'associació. Ultra el catàleg de flora, fan cursos i xerrades; exposicions; editen la revista de botànica 'Milfulles'; relacionen i proposen itineraris botànics i tenen implantació diversa a les 'xarxes socials'.
Una associació molt participativa. Mereix especial destacat l'articulació social de l'associació, en grups locals, de denominació comarcal o toponímica, que s'organitzen de forma lliure, seguint unes pautes mínimes de l'associació. Aquests grups locals tenen la virtut de permetre aglutinar totes les persones interessades per les plantes, possibilitant la participació de tothom, en el grup o només en les activitats, sense la necessitat de fer llargs desplaçaments, sense haver de justificar cap classe de requisit o preparació ni exigir cap compromís.
En el nou web hi estan integrades totes les branques de l'associació, però hi veiem l'inconvenient, en comparació amb la versió anterior, de no tenir un accés directe al catàleg de flora.
▤
▤
1 de març de 2020. Riera de Riells (La Selva). Grup local del Baix Monseny, de 'Flora catalana'. Ens hi vam aplegar 33 persones. Del guiatge se'n van encarregar Josep Maria Panareda, Pere Barnola i Josep Gesti. Vam partir del restaurant 'Les Agudes', justament al límit superior de l'extensa plana al·luvial, saulonosa, de la riba esquerra de la riera de Riells-Breda, tributària de La Tordera.
A la riba hi ha els senyals de les revingudes de les pluges abundants del temporal del gener, que deixà a la zona entre 200 i 400 mm, a la conca alta, però no hi apreciem efectes gaire destructius, possiblement per l'alta capacitat de percolació dels cúmuls de desagregats de mida petita (sauló).
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
