Flors de Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin

Llucs d'un any especial. No diríeu que enguany algunes plantes treuen les flors una mica fora del temps en què solen fer-ho?

Ante las dudas que parece tener Pau sobre Arenaria loscosii,...

Ante las dudas que parece tener Pau sobre la Arenaria loscosii, cuenta Loscos que con la Exsiccata regaló al botánico Teixidor una Arenaria sp. nv., “él me consultó o más bien le invité con objeto de que me dedicase esa planta, así lo hizo, lo mismo que Costa con Delphinium loscosii y Tremols con Cressa loscosii: todo con objeto de dar en cara a Miguel Colmeiro a quien predige hace 30 años que, llegaría un día en que el escarabajo haría rodar por la peña los huevos del águila altanera: Colmeiro en efecto desde entonces me mira sino con respeto, con miedo. Es la causa agrupar amigos dejando bien aislado a Colmeiro. Bien hace V. en creer mentira lo de Arenaria loscosii”.

'Flora Catalana' ofereix un nou curs d'introducció al coneixement dels briòfits

©️ César Pedrocchi Rius

'Flora Catalana' és un bon recurs, en línia, per a conèixer el catàleg de la nostra flora, però actualment aquesta associació és molt més que una pàgina web. És un projecte ambiciós orientat a aprofundir la implantació territorial i social del coneixement de les plantes, mitjançant una àmplia gama d'activitats i recursos i l'organització de grups locals, amb agendes pròpies. L'associació ofereix una agenda d'activitats de camp de tota mena, conferències, cursos, eines de coneixement, concursos i l'edició d'una revista digital.

Germinació de glans d'alzina Quercus ilex L.

Retornem a un tema que hem vist altres cops, possiblement perquè és difícil mantenir-se insensible a la visió de glans traient el germen al defora. En considerar el fenomen de la germinació de les glans de l'alzina venen de cop un ram de punts a tenir en compte, però volem simplificar-los, sobretot perquè és un fenomen subjecte a una gran variabilitat, d'acord amb el que vam veure en aquest article.

Una bruguera florida de bruc Erica arborea L.

En algunes clarianes forestals s'hi fan brugueres locals que resulten, quan els brucs estan florits, molt vistoses. Bruguera del Sot Sabater, a llevant del massís de Sant Llorenç (Vallès Occidental). 10.4.2021

El fruit punyent de l'obriülls Tribulus terrestris L.

L'associació DEPANA, Lliga per la Defensa del Medi Natural, edita periòdicament la revista 'Agró Negre', on hi hem publicat algun text.

El capítol d'avui se centra en el fruit d'una planta que va ser el motiu d'un d'aquests texts; el podeu trobar en aquest enllaç, a la penúltima pàgina de la revista.

L'enllaç ens descarrega de la conveniència de fer-ne una introducció i ens permet, així, centrar-nos en les notables peculiaritats del fruit.

Gymnosporangium en Juniperus communis L.

Només l'hem vist en imatges, però les que recollim avui són fetes per l'amic Albert Molero. Moltes gràcies. Imatges que ens donaran peu a fer una breu aproximació a aquest fong i el seu grup, de biologia prou complexa, atès que així mateix ho reconeixen, precisament, els micòlegs. En terreny tan desconegut i rossoladís adoptem el mode succint, cautelós i epigràfic. Vagi per endavant que el fongs Gymnosporangium són paràsits, perjudicials, perillosos o letals per als hostes. 

Pulcherricium caeruleum (Lam.) Parmasto

Mereixia un lloc propi. Potser és perquè ens és molt desconegut, el vast i atractiu univers de les ciències micològiques, que volem portar de nou aquí, per segona vegada, aquest fong blau de l'escorça.

Si porta aquest nom, pulquèrrim, equivalent, sembla, a preciós, bellíssim, deu ser perquè no és pas fàcil mantenir-se insensible a l'efecte d'un blau tan intens, un color que a la natura no corre pas gaire.

I, com el primer cop, també aquest cobria l'escorça d'un branc aterrat al bosc. El lloc és la vall del Sot de la Roca, a l'est dels Cingles de Sant Sadurní o de Gallifa, al Vallès Occidental. 28.3.2021.

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (1)

Un rerepaís molt proper. Hi ha grans nuclis de concentració humana en espais limitats i petits nuclis de concentració en grans espais, sobretot en interfluvis que queden fora dels principals vials de pas. Ens agrada dir-ne departaments interiors, en al·lusió al fet que queden a l'interior dels marcs dibuixats per les venes que relliguen els centres d'activitat bulliciosa. Solen estar una mica més elevats i com que tot sovint estan mancats del reclam dels grans trumfos del paisatge, no solen ser espais gaire freqüentats.

Als relleus que fan l'esquena d'ase que afronta les comarques de l'Anoia i el Penedès hi ha tot un seguit de departaments interiors, com ara, per exemple, el de Sant Joan de Mediona, territori ondulat termenejat per modestos serradells, la clàssica combinació del vell i antic agre amb pinedes i altres boscos de vigoria i volada molt senzilles, per no dir esquifides. Potser ara, més que mai, és el moment d'aprendre a gustar aquests plats d'amenitat oculta, però d'evident harmonia. Com altres cops, hem deixat reposar un temps el report i així s'han desvetllat alguns llevats d'idees. El passeig el vam fer el 2 d'abril. 

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (i 2)

Havent reeixit molt espigat, el capítol de Sant Joan de Mediona, hem decidit fer-ne dall i redall. La segona passada la fem abans de fer el tomb de retorn; sol passar, les primeres hores són més grasses i els llucs es van aprimant, amb el caminar de les hores. El redall ens enxampa acotats, com de costum, guardant i retratant una planta de camp molt borralluda que duu un nom de ciència que valdria per 'llavor pètria camperola'.

Flor inferovàrica de codonyer Cydonia oblonga Mill. (1)

Avui veurem la flor del codonyer, preludi del botit i borrallut codony. A l'entremig hi ha la misteriosa trasmudança, la primordial gravidesa de l'ovari que voldríem recollir en una segona tramesa, atès que el codonyer ofereix un vistent, revingut exemple de flor d'ovari ínfer, però aquest tret es manifesta encara més bé en la flor fecundada.