14 d’abril de 2021

Pulcherricium caeruleum (Lam.) Parmasto

Mereixia un lloc propi. Potser és perquè ens és molt desconegut, el vast i atractiu univers de les ciències micològiques, que volem portar de nou aquí, per segona vegada, aquest fong blau de l'escorça.
Si porta aquest nom, pulquèrrim, equivalent, sembla, a preciós, bellíssim, deu ser perquè no és pas fàcil mantenir-se insensible a l'efecte d'un blau tan intens, un color que a la natura no corre pas gaire.
I, com el primer cop, també aquest cobria l'escorça d'un branc aterrat al bosc. El lloc és la vall del Sot de la Roca, a l'est dels Cingles de Sant Sadurní o de Gallifa, al Vallès Occidental. 28.3.2021.
Pulcherricium caeruleum (Lam.) Parmasto. Família de les corticiàcies Corticiaceae. Aquest fong es troba pigallant o cobrint l'escorça de branques caigudes, de gran diversitat d'arbres i ambients, en qualsevol estatge i tot l'any. Viu a l'escorça -corticícola-, a compte de matèria desanimada -sapròfit-.
Crosta laminar, de vegades finament pubèrula, vellutuda, que es forma per coalescència, ajuntament i unió, de petites taques rodones que es van confusionant. Aquesta crosta és el basidiocarp del fong (se sol anomenar cos fructífer o fructificacions), l'aparell que aplega els basidis, els òrgans productors d'espores.
Que el basidiocarp tingui aquest color blau tan intens és d'allò més distintiu, perquè no el té cap altre fong de la nostra micoflora.
L'acció dels ferments del fong fa xixines la matèria que el sosté i nodreix. L'aspecte i la intensitat cromàtica varia segons l'estat del fong i la humitat ambiental. Podeu veure'n més imatges en el capítol 'Prodigiosos fongs d'escorça'.
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol