Recull de notes fil·logràfiques de l'esbarzer comú Rubus ulmifolius Schott

Es recullen observacions sobre les fulles de Rubus ulmifolius, relatives a les formes, l'articulació i la disposició, en relació a les tiges.

Resum. L'esbarzer comú fa fulles de dues formes bàsiques: trifoliolades i pentafoliolades; però són molt comunes, també, les fulles amb els folíols basals pedats, amb un lòbul a la part externa de la làmina.

El jonc negre Schoenus nigricans L.: cop d'ull a l'espícula i l'aqueni

En l'anterior capítol vam veure un cas de fruit molt ben definit; en aquest d'avui hi recolliré el fruit de la ciperàcia que coneixem amb el nom de jonc negre. És un altre cas de forma tan evident que m'eximirà d'haver de fer descripcions llargues i puntualitzades. I val a dir que tampoc no entraria en el grup de fruits poc coneguts; perquè, tot i ser petit, aquest fruit resulta relativament vistent, pel brillo i el color blanc, i també força atractiu, per l'aspecte nacrat i polit.

Del fruit capsular i la llavor de Linum suffruticosum L. subsp. suffruticosum

L'arquitectura dels fruits, sobretot dels més petits, no sempre és prou ben coneguda i documentada; si, per ventura, en aquest espai podem contribuir a paliar aquests mancaments, podrem dar-nos per satisfets.

De la flor i el fruit de la trincola Gypsophila struthium Loefl. subsp. hispanica (Willk.) Ginés López

Capítol dedicat a il·lustrar i comentar elements del cicle generatiu de Gypsophila struthium subsp. hispanica: la flor i les seves parts; el fruit i les seves parts; i la llavor.

Ephedra distachya L. subsp. distachya, nou per al territori auso-segàrric

Capítol breu, corològic, per a reportar que es va trobar una mata vella de trompera, a la vall del Llobregós, al front septentrional de l'altiplà de la Segarra.

Limonium hibericum Erben: notes de les flors i dels fruits

S'observen i comenten alguns aspectes i detalls de les flors i dels fruits de Limonium hibericum Erben, així com d'altres relatius a les inflorescències. Hi ha força literatura sobre les flors i els grups que formen; mes dels fruits dels ensopegalls Limonium, en general, n'hi ha menys i més aviat escassa.

La banya del sègol Claviceps purpurea (Fr.) Tul. a la serra de la Marina

Com que l'essencial d'aquest fong entra en els camps de la micologia, la química i la medicina, que no conec, el d'avui serà un capítol fonamentalment il·lustrat i exposat de forma breu, articulada i epigràfica, procurant mantenir les reserves que aconsella la matèria.

Logfia gallica (L.) Coss. & Germ.: uns fructículs enclaustrats

En l'expressió de les plantes sovint hi ha, juntament amb els òrgans amostrats, d'altres que, contràriament, resten ocults; una flor mantinguda oculta, per exemple, pot escapar als riscos de la casuística de l'exposició a l'exterior, que en una flor que s'autopol·linitza pot ser avantatjós.

En els fruits també hi veiem fenòmens d'ocultació o, més abundantment, retenció: fruits que resten a les plantes, fins que es desintegren les parts que els porten i, d'aquesta manera, acaben caient als peus de la planta mare que els originà.

Breu carpografia de la canyaferla Thapsia laciniata Georges Rouy

En la família de la pastanaga i el fonoll: Apiaceae (Umbelliferae), el fruit és força característic i d'una estructura constant, per bé que presenta tot de variacions en el detall, en la figura i en la superfície.

Com sia que aquest fruit sol rebre diverses denominacions, relacionades amb els diferents aspectes que són considerats, anirà bé de fer-ne un repàs, al principi.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (4)

S'acaba la temporada. Avui recollim les plantes de maig o maig avançat. Els pradells de l'heliantem tacat comencen a groguejar, però encara h ha un bon esplet, d'algunes plantes de floració més tardana, com són ara les següents: Brachypodium retusum, Tolpis umbellata, Logfia gallica i Crepis capillaris, col·lectiu que aferma, encara més, el protagonisme que hi tenen, en aquests pradells, les plantes de la família Asteraceae.