Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 

Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.

L'aristel·la (2): els noms també fan tornes

Les plantes no són objectuals

Aprofitarem el cas de l'aristel·la per fer unes observacions. En el nostre dia a dia ens hi trobem molt sovint: les discrepàncies a l'hora de valorar una cosa qualsevol són degudes, també, perquè creiem centrar-nos en el mateix tema a valorar, però els seus límits no són precisos ni ben establerts per avançat.

Sembla que tampoc no és posible d' establir amb prou seguretat els límits de les espècies. Com si es tractés d'una molla, uns les estiren per tal de poder encabir-hi un ampli col·lectiu de formes, inspirats en un esperit sintètic centrat en valorar per damunt de tot el contingent d'elements compartits, comuns, constants. 

Font: El Almacén Libros- Catálogo Online. Comentari a la nota de baix.

A lluc de cuc

Si a la natura és habitual que la part sigui semblant al tot, ho prenem com a model en aquesta entrada que porta el nom del lloc que li dona acollida. Així com el pare es veu a si mateix, de cop, expressat i definit a la perfecció en un gest o mot dit pel seu fill, potser aquesta entrada d'avui podrà, a tall d'exemple, expressar el sentit del títol que encapçala aquest lloc.

Fig. 1

Ricinus (4): un impost de sucres

Si teniu a prop una mimosa Acacia dealbata, podreu observar-hi un òrgan petit però força interessant, que normalment, per la petitesa, ens passa desapercebut. Al nervi de les fulles, just on es troben els peciòluls de les pinnes, hi ha unes petites boletes o granets, amb un clotet al mig. Són nectaris, glàndules que en determinades condicions exsuden gotetes de nèctar.

Fragment d'inflorescència de ricí. En aquesta varietat vermella o sanguínia, els nectaris alineats, situats a la base dels pecíols, encara destaquen més que en les varietats verdes.

L'aristel·la (1): ecologia i morfologia

En aquest capítol hi veurem la morfologia d'una gramínia: Stipa bromoides. Les formes de les plantes d'aquest gènere són senzilles. Tot i que la primesa i la finesa són característiques constants en el gènere, les curioses formes de les espiguelles faciliten força l'examen i l'observació, també pel fet que, essent sempre monoflorals, es bandegen els dubtes que sol suscitar la presència de flors vestigials o incompletes.

Canotells curulls de catafil·les ressecs, agrupats densament en un braquiblast -rizoma- molt abreujat. En resulta una forma típicament fasciculada, homogènia, sense jerarquia, sense fillols secundaris. Hem marcat amb punts grocs quatre gemmes axil·lars.

Ricinus (3): l'invent de la txistera vasca

El ricí fa grans ramells de fruits espinescents. Al principi, la forma globosa del fruit no permet apreciar-hi bé els tres compartiments o carpels soldats. A mesura que s’asseca s'hi van diferenciant els solcs i aviat el pelló espinescent es contrau i s’esquinça en sis parts, dues per gallet, com s’aprecia en els dos fruits secs de la imatge. Un cop sec i ja sense l'embolcall del pelló, el fruit té forma de tres grills de mandarina enganxats. 

Fruits verds, fruits secs i peduncles testimonials de la caiguda d'altres, més avançats, amb els eixos placentaris penjants.

Ricinus (2): un nom molt carnisser i altres carnissers

El nom comú del ricí, com el científic Ricinus, prové del mateix mot llatí que significa paparra o llagasta, Ixodes ricinus, l’àcar de cos rodó i potes corbades que xucla la sang dels bens, gossos i, a voltes, de qui els tracta. L’homonímia es deu, possiblement, a la retirada entre l’àcar, quan està inflat i sadoll de sang, i la llavor, de forma bombada i fons de color de cacau clar.

Diuen que l'homonímia compartida pel ricí i la paparra es deu a la semblança entre l'animaló aferradís i la llavor.

Frullania dilatata

L'hepàtica foliosa Frullania dilatata té algunes característiques: és fàcilment recognoscible -tot i la petitesa-, és força comuna i també és molt trobadissa, que la fan molt apropiada per venir a aquesta secció. Fins i tot es fa sovint als oliverars, pigallant l'escorça de les oliveres.

Ricinus (1): conspicu i exuberant

Iniciem avui una petita carrandella de cinc –per ara- converses dedicades al ricí. Sabedors que el nostre estil de tirallongues farcides té alguns efectes inhibidors i qui sap si també indigestos, enfilem aquesta rècula de notes, no del tot escrites a rajaploma, amb l’ànim d’assajar de suscitar uns efectes ben diferents, és a dir, refrescants i estimulants com ho poden ser els grans de pebre del sarpat que de vegades aboquem al morter, quan ens disposem a picar-los, amb l’ajut de l’òrgan vegetal destinat a assolir la gravidesa de la fecunditat: el pistil, o sigui la mà de morter.

Ricinus communis. Euforbiàcia al·lòctona. Les plantes cultivades que deixen d'interessar-nos no es queden pas a casa, no, és clar. Riera de Sant Simó, Mataró (Maresme). 24.12.2016.

Ligustrum vulgare: fer tornes i fillolar

L'olivereta Ligustrum vulgare és un arbust prou conegut i comú. És una oleàcia que viu associada al Lignetum (fruticetum) submediterrani, a les bardisses, vores forestals, sots i espais forestals oberts, sempre damunt de sòls humits o frescos, capaços de retenir humitat.

FIGURA 1

Ens fixarem, en aquest breu apunt, en un aspecte prou interesant del creixent vegetatiu de l'olivereta. Avancem-ne unes paraules clau: arrels adventícies; fillols d'arrel; arrels que fan tornes (1).