Flors i fruits de jardí

Ens desplacem fins a Corbera de Llobregat (El Baix Llobregat), a fer una visita ràpida a una amiga. Acollits amb l'habitual esplendidesa, vam aprofitar per fer unes fotografies de les plantes del jardí, ara que hi ha una bona saó i llueixen ufanoses. Però només vam poder prendre'n fotografies d'algunes; aquest cop, doncs, vam fer com fan alguns turistes, més interessats en prendre imatges que no en observar directament l'entorn.
Si ho mirem bé, tenim, al voltant de les cases que tenen els seu tros o trosset de pati, tot de mostres de plantes que ens han acompanyat des dels primers llucs de la infantesa: roses, margarides, figues, bledes, préssecs, peres, taronges, enciams, maduixes, tomaqueres, mongeteres... formen el corpus vegetal forjat en la imaginació infantil i verolat en la més severa corporeïtat de la maduresa.
Ens limitem, doncs, a recollir unes imatges i uns noms. La botànica, l'estudi de les plantes i el moll d'aquest espai, és una altra cosa. Comprovem, un cop més, que d'allò que habitualment mengem en sabem ben poca cosa.
≡
Agraïments. Els amics Olga Barceló i Jordi Cebrián ens han dit els noms d'algunes plantes que no coneixem. Moltes gràcies. Però dels possibles errors comesos només en som responsables nosaltres.
≡
Relació d'espècies: Brugmansia x candida; Tropaeolum majus; Prunus persica; Gladiolus sp.; Diospyros kaki; Solanum tuberosum; Cucurbita pepo; Solanum melongena; Fragaria x ananassa; Capsicum annuum; Matthiola sp.; Spinacia oleracea; Beta vulgaris; Tanacetum parthenium; Campsis x tagliabuana; Lactuca sativa; Argyranthemum frutescens; Pyrus communis; Vitis vinifera; Prunus avium; Albuca bracteata; Ceratonia siliqua; Prunus dulcis; Dimorphoteca ecklonis; Zephyranthes carinata; Althaea rosea; Lantana camara; Aquilegia vulgaris; Canna indica; Hemerocallis fulva; Salvia officinalis.
≡

Trompetes Brugmansia x candida Pers. [=Datura x candida (Pers.) Pasq.] Se suposa que és híbrid de Brugmansia aurea Lagerh. i Brugmansia versicolor Lagerh. Solanaceae. Les plantes d'aquest gènere són arbrets o arbusts de fusta mollar, originaris dels Andes. A la imatge hi veiem, caigudes les trompes corol·lines, els calzes de color pàl·lid i els llargs filaments dels estils. La flor és una trompeta grossa, capbaixa, molt espectacular, que potser acull les ratapinyades, a l'àrea d'origen. 
≡

La caputxina Tropaeolum majus L. és una herba originària d'Amèrica del sud.
Les flors són llargament esperonades, apropiades per a insectes de trompa llarga, com ara el bufaforats Macroglossum, i per als colibrís, segons diuen. Tropaeolaceae.
≡

Presseguer Prunus persica (L.) Batsch. Originari de la Xina.
≡

Varietat de jardí de gladiol Gladiolus. Iridaceae.
≡

Caquier Diospyros kaki L.filius, originari de l'est d'Àsia. Ebanaceae, família de l'eben o banús. També se l'anomena palosanto, però cal tenir en compte dues coses, que aquest nom també s'aplica a altres Diospyros i que la veritable fusta de palo santo és d'arbres del gènere Guaiacum, de la família de les zigofil·làcies.
≡

Patatera Solanum tuberosum L. Amèrica del sud. És curiós el que es diu de la patatera, que va ser importada per exotisme i no va ser fins molt més tard, que es va fer popular el consum del tubercle.
≡

Carabassonera Cucurbita pepo L. var. oblonga auct. Originari d'Amèrica central o del sud. Cucurbitaceae. Es tracta d'una de les moltes varietats de carabassa o carabassera; els carabassons, però, es consumeixen en verd.
≡

Albarginiera Solanum melongena L. Originari de l'Àsia central, Pèrsia i Índia. Solanaceae.
≡

Maduixera o fraguera Fragaria x ananassa Duchesne, espècie híbrida: Fragaria chilonensis (L.) Duchesne x F. virginiana Duchesne, noms específics d'explícita filiació geogràfica. Els maduixots que mengem, doncs, són fruits de varietats del creuament de dues maduixeres americanes.
≡

Pebrotera Capsicum annuum L. Solanaceae. Originari d'Amèrica tropical. Sembla que la gran família dels pebrots, siguin verds, grocs, rojos, dolços, coents, punxeguts, boteruts, rabassuts, etc., corresponen, tots, a races o varietats de la mateixa espècie.
≡

Violer Matthiola sp. D'aquest gènere són alguns violers silvestres, d'altres de ruderals i de jardineria. Del marge al planter, del planter al jardí, d'aquest al marge i torna a començar la roda. Brassicaceae.
≡

Espinacs Spinacia oleracea L. florits. Amaranthaceae o Chenopodiaceae. Originari d'Àsia i Pèrsia. Exemplar masculí o femení? Sembla femení, però...massa apressats per saber-ho.
≡

Una altra quenopodiàcia, la remolatxa, una de les moltes varietats de Beta vulgaris L. Inflorescència llarga i prima, amb les flors inconspícues, en forma de corona tapada, típiques de la família.
≡

Botonets Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip. Asteraceae.
≡

Bignònia vermella Campsis x tagliabuana (Vis.) Rheder. Tractant-se d'un híbrid, no té altre origen que el mixt dels ancestres, dels Estats Units i de la Xina. Bignoniaceae, família de la catalpa i la xicranda. És molt vividora i pot emetre arrels adventícies aèries.
Rubrifília. No hi ha dubte, les flors roges tenen una gran tirada, desperten una gran adhesió cordial en moltes persones. Aquestes lianes són molt populars.
Observeu-hi, a la primera imatge del trio, el calze dentat i carnós, evocador del que fa la flor del magraner.
≡

Lactuca sativa L. Poder veure hortalisses de fulla portant el ram de flors és interessant, considerant que quasi sempre només en veiem el cabdell. Varietat clàssica d'enciam o lletuga, abundosament ramada. Potser és l'anomenat enciam llengua de bou o cua d'oreneta. Asteraceae.
≡

Margarida de colors Argyranthemum frutescens Sch. Bip. Originari de les Illes Canàries. Asteraceae.
≡

Varietat de pell roja de perera Pyrus communis L. Originari de l'est d'Europa i oest d'Àsia. Rosaceae.
≡

Els rosers ombregen el caminal.
≡

Som al temps de l'engreix del raïm. Vitis vinifera L. Vitaceae. Vam dedicar una conversa a les curioses flors de la vinya.
≡

El cirerer Prunus Avium L. dona uns esplets de categoria. Cireres de carn plena, saboroses, no molt dolces. Rosaceae.
≡

Probablement Albuca bracteata (Thunb.) J.C.Manning et Goldblatt. Asparagaceae.
≡

Garrofes verdes. Ceratonia siliqua L. Cesalpiniaceae.
≡

Ametller Prunus dulcis (Mill.) D.A.Webb. Rosaceae.
≡

Roser pitiminí. També vam fer una entrada sobre un roser xic-xic.
≡

Margarida del Cap o margalidera de botó blau Dimorphoteca (=Osteorpermum) ecklonis (DC.) Norl.. Originari de Sudàfrica.
≡

 Zephyranthes carinata Herb. Amaryllidaceae.
≡

Malva reial Althaea rosea (L.) Cav. Originari d'Àsia, apareix localment com a subespontani. Malvaceae.
≡

Lantana Lantana camara L. Verbenaceae. Originari de l'Amèrica tropical.
≡

Varietat de flor blanca d' Aquilegia vulgaris L. Ranunculaceae.
≡

Canya d'Índia Canna indica L. Cannaceae. Originari d'Amèrica del sud.
≡

Assutzena taronja Hemerocallis fulva (L.) L. Originari del Japó. Xanthorrhoeaceae. ≡

Sàlvia Salvia officinalis L. s.l. Hi ha subespècies i races diverses. Per a puntualitzar-ne la taxonomia caldria examinar-la bé. Lamiaceae.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol