L'obrador del picot i la simfonia dels murmuris

No gaire lluny d'un mas hi ha un gran perelloner i, al seu peu, un bon estenall de pinyes, en tan gran nombre que quasi hi estan apilonades.

Hi faig parada, una bella estona, per tal de comprovar un supòsit que, certament, no tardo gens a confirmar, alhora que, una estona després, en desmenteixo un altre.

Resum. El supòsit confirmat és que les pinyes les porta a l'arbre el picot, i que, un cop espicassades, les deixa caure al terra; el supòsit desmentit és que en mengi els pinyons. Ara, a l'hivern i de fa molt temps -per la pila de pinyes aterrades-, aquest picot garser no menja pinyons.

Abstract. Many cones of P. sylvestris are found at the base of a Pyrus spinosa. I observe that they are brought in by the Great Spotted Woodpecker and that it spends a great deal of time pecking at them. Then it drops them. They are always old cones that do not contain pine nuts.

El català és constructiu. En la nostra llengua el verb fer té valor de comodí. Quan anem tard diem que fem tard, que se'ns fa tard; d'una cosa molestosa diem que fa nosa; també diem fa goig; i fes-li un petó. Fins i tot els petons els construïm! Fer parada és una expressió de caçaires; no és pas el mateix que fer temps. Fer parada equival a plantar i restar a l'aguait. Per a l'observació de l'avifauna fer parada sovint va bé.

Resumen. Observo que un pico Dendrocopos major picotea sistemáticamente piñas de pino P. sylvestris. Compruebo que se trata siempre de piñas no seminíferas.

Encuentro gran cantidad de piñas al pie de un piruétano. Son piñas desechadas por el pico, que las trae a este árbol para ayudarse de sus espinas, para sujetarlas y así poder picotearlas.
Observadas, estas piñas, tras ser partidas a lo largo, junto a otras recogidas del suelo, en un entorno de pastizal arbolado, de roble marcescente y pino albar, compruebo que la mayoría no traen piñones.

En su lugar observo una pasta suculenta, granulosa, brillante, de color ámbar oscuro.

En algunas de esas piñas se observan unos pequeños cuerpos blanquecinos, erizados de escamas o plumeros, semejantes al de algunas cochinillas.

Son las envueltas de desarrollo de unas pequeñas larvas, grisáceas, esparcidamente cerdosas, con dos antenitas rollizas, dirigidas hacia los lados.

Dado que en las piñas desechadas no se encuentran piñones, ni tan siquiera trazas de haberlos tenido, sinó, en su lugar, esa papilla morbosa, o bien, en algunos casos, unas meras cáscaras vanas, de piñones hueros, es muy presumible que el pico recoja las piñas para rebuscar, en el interior de sus escamas, algunos insectos que en ellas tienen su desarrollo.

Estas observaciones no acreditan que el pico se alimente de piñones, sinó que el ave observada no repicotea las piñas para proveerse de ese alimento, puesto que sus semillas son podridas y solo llevan, a lo sumo, algunas cáscaras vanas.

Simfonia dels murmuris. Fer parada és una bella activitat. Afonar-se en la natura afina els sentits. Es percep la delicada simfonia dels murmuris, les moixaines de les remors, el mutis coral de les herbes concertades. El fred s'escola per dins dels dits dels peus. Piula la mallerenga. En el carener es redreça el ferreret i, tot de cop, es deixa caure. En la capça del pi negral se sent el tuit sec, en stacatto, del picot garser. Les espigues seques del fenal, aclarides per l'oreig, es belluguen una mica. Ara té les fulles ben verdes, més fines que un espasí, d'una linealitat quasi abstracte. L'esguard vagareja, ullprès, per la policromia bigarrrada dels líquens i briòfits del tronc que tinc a prop, per a desperfilar-me i no ser vist pel picot. Resto aquietat i enartat, per la bellesa de la simfonia dels murmuris.

El picot garser volta pels roures i els pins. No para, amunt i avall. El veig passar amb una pinya al bec.

Després també el veig portant un tros de branca amb una pinya. S'atura en un roure. Quan el pesco, amb els binocles, el veig en un forcall alt, ventant becarrades seguides a una pinya que hi ha encastat.

Sembla que, com fa el pica-soques amb les glans, el picot necessita fixar les pinyes, per a poder tustar-les bé. La pila de pinyes que hi ha a la base del perelloner són pinyes portades pel picot, que utilitza les espines per estacar-les. No és tant que les clavi com que les ataconi, passant les espines entre les escates i fermant-les amb una de les arpes.

Pinyes aterrades de pi rojal. El comport del picot deu ser ben definit. Sembla que estaca les pinyes preferentment per la base, perquè n'espicassa, sobretot, les escates de la meitat inferior, de la part afuada. I perquè, així, les pot espicassar a favor de becarrada, per l'extrem. Les escates de la part del peduncle també s'acaben obrint, amb el temps i l'exposició a l'ambient; però són més ben empegades. El picot no les picoteja.

Menja pinyons el picot? És possible. Si mireu aquest tema a la xarxa, hi trobareu molts espais que ho afirmen. Les notes d'aquest capítol no acrediten, ni tampoc desacrediten, que el picot mengi pinyons.

Naturalment, també jo, quan veia el picot espicassant les pinyes, vaig suposar-ho, que menjava pinyons. Però l'observació de les pinyes em va fer desmentir el supòsit i vaig fer un tomb, ben rodó.

Pinyes xarbotes. N'hauré esmitjades més de 40. Només cal un ganivet rústic i una maça. En les pinyes plegades al peu del perelloner no hi ha pinyons. Ni tan sols rastres. Hi hauré comptat un parell de pinyons en estat lletós, com a molt.

En les cavitats seminíferes hi ha una mena de pasta resinosa. D'altres cops, en general molt escassos, hi ha cloves buides de pinyons; però de pinyons no n'hi ha.

Per tant, aquest picot no hi cercaria pinyons, sinó insectes. La gran pila de pinyes suggereix que el picot les agafa, les porta a l'obrador, les fixa i les tusta, a la cerca d'insectes. Un cop picotejades i repassades, en cosa d'uns pocs minuts, les rebutja, deixant-les caure al terra, al peu de l'arbre que li fa d'obrador i de gos -mot que en el parlar dels bosquerols es referia als brancs relligats, a manera de tres peus, usats per fixar els troncs a xerracar.

El bastonet indica el punt on era clavada l'espina del perelloner que sostenia la pinya. Com es pot apreciar, aquest punt no resulta gens evident, i menys deu ser-ho, encara, en unes pinyes aterrades.

No pinyes amb pinyons. El comport és prou regular per a suposar que aquest picot en realitat no cerca pinyes amb pinyons, sinó pinyes que no en fan o no en duen, per si hi troba cuques o larves. I en la tria hi fa, certament, una discriminació, atès que no n'hi ha cap, de les pinyes aterrades, que sigui seminífera.

En les pinyes badades hi he vist diversos insectes, que veurem a les imatges, però val a dir que són més aviat escassos, en relació al nombre de pinyes badades. És clar, són les pinyes que el picot ja ha repassat.

Una pinya clavada en una espina del perelloner. Possiblement s'hi hagi clavat en caure, en ser rebutjada pel picot, quan devia estar situat en una branca de més amunt. Ho dic perquè els picots quasi sempre els veig pels troncs i branques de cert gruix.

Pinyes rebutjades pel picot, esmitjades, totes de cavitats podrides, no seminíferes. També han estat observades pinyes plegades pel bosc, per tal de fer-ne l'oportuna comparació. Feien, unes i altres, una fila tan semblant, que he suposat que podien, també, haver estat treballades pel picot.

Pila de pinyes aterrades, al peu d'un gros perelloner.

En algunes pinyes hi ha pinyons xarbots, de clova molt frèvola.

D'aquesta mena de larva n'he vistes algunes, però escasses.

Aquestes bosselles blanques, eriçades de crineres plomoses, són més trobadisses, en les pinyes badades, però tampoc no gaire abundants.

Sense focus, una cuca grisenca, al defora de les bosses.

Una altra imatge de la mateixa cuca.

Aquests només són uns exemples d'insectes trobats a l'interior de pinyes que ja han estat rebutjades pel picot i que, després, han estat esmitjades i observades.

El més destacable d'aquest capítol ocellívol ja ha estat dit: el picot tria sempre pinyes que no tenen pinyons.

Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol Muxart