Especialment cridaner resulta veure aquestes flors blanques sorgint d'un mantell de neu. Això suscita una barreja de sorpresa i admiració, pel que sembla una mostra de gosadia i ímpetu excepcionals. Però no hi ha motius per a creure que el fred hagi de ser advers o lesiu. Tot depèn del tarannà de cada planta. Els sembrats verdegen tímidament i algunes herbes de les riberes ja broten i relluquen.
Geòfits de florida precoç. No és pas una casualitat que moltes plantes de floració hivernal o molt precoç tinguin rebostos de reserves soterrades. Per posar un exemple, el comú Ranunculus ficaria (1) té un rizoma ramificat en forma de dits boteruts. Les mateixes violetes boscanes comencen ara a llucar, a compte d'uns sarcocaules menuts i claviformes.
Humitat protectora. Tampoc no ho és que aquestes plantes vagin associades a ambients humits i fins i tot mollerosos. La humitat actua de tampó del fred. Aquests espais no tenen la cruesa dels enlairats i oberts, sotmesos a gelades seques i ventades.
La biologia de Galanthus nivalis promet ser força interessant, en esguard d'algun aspecte que esperem exposar en altres capítols. El d'avui és el primer lliurament d'una sèrie que volem dedicar a aquesta bulbosa.
Avui la matèria és fàcil: la sortida de la flor, el procés de l'antesi. Veurem primer les parts de la planta i tot seguit la manera d'emergir la flor.
▤
LES PARTS EXTERNES DE LA PLANTA
▤
El lliri de neu mai no s'aparta d'un patró constant. És una planta ben definida. Potser l'aspecte que ofereix més variacions és el bulb, tema per a un altre dia.
Consta de sis parts principals: bulb; beina o catafil·le; escap o tija de flor; beina florífera, espata difil·la o bràctea doble coalescent (2); pedicel i flor.
Dibuix 'a': 1. beina o catafil·le membranós que embolcalla completament la base de la planta; 2. fulles ensiformes; 3. escap o tija florífera; 4. beina cilíndrica de l'espata; 5. espata o conjunt de dues bràctees concrescents; 6. poncella (3).
Dibuix 'b': 1. espata inferiorment vaginant, formada per dues bràctees que tenen l'eix verd i les làmines membranoses; 2. pedicel de la flor; 3. calze; 4. tèpals externs.
▤
Morfologia. El bulb consta d'una sèrie de catafil·les superposats, de dos tipus, grassos o secs. Hi ha un o dos catafil·les carnosos (Cc), engrossits, acumuladors de substàncies de reserva. El bulb està cobert per un catafil·le escariós o túnica (T.C), de color avellana. El brot sorgeix de la base del bulb. És verd a la part epigea; groc verdós a l'interior del bulb. La part basal del brot, l'escap (E) i les fulles (F), esta embolcada per una beina o catafil·le (C) membranós, semitranslúcid. Al capdamunt de l'escap hi ha la poncella, embolicada per l'espata (Es). Hi ha força diferència de gruix entre l'escap i el pedicel (P), perquè la base de l'espata (BEs) és engrossida, carnosa. Si l'espata empara físicament la poncella, suposem que aquesta part inferior, engrossida, pot participar en el nodriment i l'evolució de la flor i del pedicel, com passa en les gramínies (4).
▤
Brotada amb fillol. Les fulles broten primer. Hi ha dues fulles per bulb, fora que dugui un fillol, com en aquest cas es pot veure, d'una gemma axil·lar. Hem vist alguns fillols buits; duen fulles primes i llargues, però sense traces de portar res més.
▤
Protecció. Aquest brots rebotits ja porten les poncelles a l'interior, ben enclaustrades al dedins de tres embolcalls protectors: la beina externa; les fulles; i l'espata.
▤
Representació de l'estadi de brotada. No hem vist l'estadi anterior, la gemma i l'evolució de la flor primordial. Les fulles i la flor brollen realment d'una única gemma?
▤
Sortida de l'ariet. En la prefloració la poncella encapsulada té la forma d'una punta de llança engrossida. Pot funcionar com un ariet. Les dues bràctees concrescents, d'àpex una mica cucul·lat, conflueixen a l'extrem superior i tenen el nervi molt engrossit. Disposats a tot el llarg de les vores de la poncella amigdaliforme, els eixos engrossits de les bràctees són un reforç molt adient per a facilitar l'emergència de la planta, sobretot si, com sovint passa a muntanya, ha de perforar un llit de neu.
Tot el conjunt s'allarga i s'eleva. El creixement basal eleva fulles i escap; posteriorment creix i es desplega la flor, però en alguns casos la desclosa es produeix quan la planta encara és molt menuda. És sabut que moltes bulboses presenten un desenvolupament variable, segons anyada, estació i condicions mesològiques.
▤
A la primera imatge de la parella, esgrogueïment produït per fotjades de senglar. A la segona, poncelles eixint de l'espata en plantes encara molt petites.
▤
Tenuïtat. És tal la tenuïtat del tel de l'espata que passa fàcilment desapercebut. La finor i transparència d'aquesta membrana permet veure-hi les parts de la flor replegada, el pedicel, el calze i els tèpals embolicats. L'excentricitat de les bràctees en indica que la poncella ja comença a sortir, pel costat oposat.
▤
L'esquinç del tel. Imatges il·lustratives del moment de l'esquinç de l'espata. Es produeix en un costat i per dalt, per tal de possibilitar l'eixida de la poncella. S'hi observa que tan bon punt el cap de la poncella comença a sortir, la sobtosa distensió de les membranes de les bràctees provoca que s'acostin. Quan, finalment, s'arriba a la maduració de la flor, les bràctees queden paral·leles, aparellades, no oposades com quan emparen la poncella.
▤
Finalment, la flor ja ha sortit del clos entelat. Encara parcialment tapat per l'espata, el pedicel es colltorça. La flor és pèndula -nutant. Els tèpals encara s'han de desplegar, com veiem a la segona foto d'aquest capítol.
▤
Dades de les fotografies. Són del 19.1.20. Riba d'un torrent del Moianès. La població de lliris es troba en brotada incipient i inici de la floració. Els peus més avançats ja han desplegat els tèpals. La talla en general és moderada o baixa. La segona foto d'aquest recull és del 24 de febrer de l'any passat, del moment de plena floració, amb les flors i les fulles ja ben desplegades. Representa l'evolució de la planta, la curvatura general que va afectant, fins a quedar totalment ajaguda al terra, a la primavera avançada.
▤
Galanthus nivalis L. és una bulbosa de la família amaril·lidàcies, com els narcisos, també espatacis i capbaixos. Gènere monoespecífic a casa nostra.
És un tàxon eurosiberià, pirinenc i subpirinenc. Comú, però local, al quadrant nord-oriental del Principat.
▤
Notes
(1). Precisament ara entrem, també, en el període de floració d'aquest botó d'or.
Consta de sis parts principals: bulb; beina o catafil·le; escap o tija de flor; beina florífera, espata difil·la o bràctea doble coalescent (2); pedicel i flor.
Dibuix 'b': 1. espata inferiorment vaginant, formada per dues bràctees que tenen l'eix verd i les làmines membranoses; 2. pedicel de la flor; 3. calze; 4. tèpals externs.
▤
▤
▤
▤
▤
Tot el conjunt s'allarga i s'eleva. El creixement basal eleva fulles i escap; posteriorment creix i es desplega la flor, però en alguns casos la desclosa es produeix quan la planta encara és molt menuda. És sabut que moltes bulboses presenten un desenvolupament variable, segons anyada, estació i condicions mesològiques.
▤
▤
▤
▤
▤
Dades de les fotografies. Són del 19.1.20. Riba d'un torrent del Moianès. La població de lliris es troba en brotada incipient i inici de la floració. Els peus més avançats ja han desplegat els tèpals. La talla en general és moderada o baixa. La segona foto d'aquest recull és del 24 de febrer de l'any passat, del moment de plena floració, amb les flors i les fulles ja ben desplegades. Representa l'evolució de la planta, la curvatura general que va afectant, fins a quedar totalment ajaguda al terra, a la primavera avançada.
▤
És un tàxon eurosiberià, pirinenc i subpirinenc. Comú, però local, al quadrant nord-oriental del Principat.
▤
Notes
(1). Precisament ara entrem, també, en el període de floració d'aquest botó d'or.
(2). Mereix especial atenció la nomenclatura d'aquest òrgan especial. És una espata difil·la, perquè consta de dues bràctees confusionades. Però és interessant el mot espataci, recollit en el 'Diccionario...' de P. Font. A més de l'evident valor d'adjectiu, les espatàcies són, segons aquest autor, un "fragment del mètode natural linneà que comprèn els gèneres Leucoium, Galanthus, Narcissus, etc., inferovàrics i proveïts d'espata".
(3). El dibuix 'a' té un error que convé aclarir. La poncella en forma d'ametlla puja paral·lela, no travessera, a les cares de les fulles. Precisament una i altres encaixen perfectament, atesa la curvatura de les fulles. D'aquesta manera, fulles i bràctees tenen una disposició decussada, en plans travessers.
(4) Sembla que en el nodriment de les panolles, raïms i espigues de les gramínies hi té especial significació la fulla superior, dita fulla bandera en terminologia dels enginyers agrònoms.
▤
(3). El dibuix 'a' té un error que convé aclarir. La poncella en forma d'ametlla puja paral·lela, no travessera, a les cares de les fulles. Precisament una i altres encaixen perfectament, atesa la curvatura de les fulles. D'aquesta manera, fulles i bràctees tenen una disposició decussada, en plans travessers.
(4) Sembla que en el nodriment de les panolles, raïms i espigues de les gramínies hi té especial significació la fulla superior, dita fulla bandera en terminologia dels enginyers agrònoms.
▤
Sabadell
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol
Texts i fotografies: ©️ Romà Rigol
