Unes molsetes ruderals: eixams de mons formiguegen

...

I a on tu veus lo desert

eixams de mons formiguegen"

Plus Ultra

Jacint Verdaguer

☰

Aquests versos d'en Verdaguer (1) ens han semblat molt a propòsit per a encapçalar el capítol d'avui, dedicat a unes molsetes ruderals.

Farem avui unes ullades a un tema molt menut i no pas fàcil: uns tapissos de molses petites que clapegen el terra del terreny abandonat que vam veure en el capítol del camp de ravenisses i llevamans.

Helleborus foetidus L.: successió foliar

Normalment, quan comencem a observar i fixar-nos en les plantes, la presència de fulles diferents a les que ens semblen normals ens resulta poc o molt sorprenent i és fàcil que ens sentim inclinats a sospitar si no seran, aquestes divergències, capricis inescrutables (1).

Avui veurem un tema clàssic que tot sovint s'exemplifica, als tractats i manuals de botànica, amb el cas del marxívol Helleborus foetidus L.: la successió foliar (2).

Veureu que ens limitem a destacar alguns detalls morfològics, però cada dia se'ns va afermant amb més força una idea: observar és molt difícil; capir quasi impossible i la dificultat la millor sort.

Cheilanthes acrostica (Balbis) Todaro

Si la vegetació de les roques constitueix un dels patrimonis vegetals de més interès del massís de Sant Llorenç del Munt, la petita falguera rupícola Cheilanthes acrostica (Balb.) Tod. és, sens dubte, un dels elements més singulars d'aquests poblaments (1).

Melampsora pulcherrima (Bub.) Maire

Portem avui unes imatges d'un fong que altera el normal desenvolupament de Mercurialis annua L., principalment tiges i pecíols.

Aquesta entrada serà iconogràfica, perquè desconeixem la matèria.

Les imatges les vam prendre al mateix prat ruderal, de llevamà, ravenissa, etc., que vam veure al capítol anterior.

Els peus afectats per aquest fong paràsit eren relativament abundants. Les parts afectades s'inflen i recargolen, però la resta, no afectada, sembla mantenir una activitat vegetativa normal.

El lector interessat en aquest tema podrà trobar-ne informació en aquest enllaç: taxateca, de contingut prou suggeridor de la complexitat biològica d'aquests fongs.

Prat periurbà de llevamà, verònica, filamaria...

Per molt comuns que siguin els extensos prats de ravenissa, lluminosament espurnats de blanques flors, potser mai no deixaran de sorprendre'ns i de commoure'ns. Darem un cop d'ull al prat d'un retalló de terreny que ha quedat fora de l'abast del ciment, de l'asfalt i del pas de vehicles. Són espais reduïts que han quedat isolats en l'atrinxerada marginalitat, enmig de la desmarxada xarxa de carrers i edificis industrials.

Efectivament, sembla mentida que en llocs així i quan encara l'hivern és gran, hi hagi una floració d'herbes tan bella i harmoniosament parada com l'estesa de flors d'un jardí.

Triticum aestivum L.: blat renadiu

Blat granat al febrer. En una passejada al Puig de la Creu -Castellar del Vallès- vam trobar, en la mota partionera del camí, unes mates de blat amb les espigues granades. Espigues de blat granades al febrer!

El blat és una gramínia anual: tota la mata mor després de granar. Quan es fa la sega, a l'estiu, no deuen ser pas poques les granes que s'escapen de l'arreplega i queden escampades pel tros i pels marges, a mercè de ratolins, formigues esclafagranes, tudons i altres ocells.

També n'hi ha que en resten estàlvies, incòlumes, fins i tot de les invasives floridures fúngiques. Aquestes granes poden germinar i fructificar, molt abans que les de sembradura.

El torrent de Colobrers (i 3): brioflora dels degotalls

Avui passarem de grat de les notes de caire social de l'anterior capítol, temàtica d'una eixutesa feixuga, a la relluent, semprevirent i gerdíssima vegetació dels degotalls.

☰

Un ambient característic. A la natura hi ha ambients mal caracteritzats o, dit d'una altra manera, que no tenen unes determinades condicions ambientals dominants.

Els degotalls calcaris, en canvi, són ambients ben caracteritzats: l'aigua flueix molt lentament i va carregada de sals minerals que es van dipositant damunt de les superfícies d'escolament i de decantació.

El torrent de Colobrers (2): plans i observacions

En el capítol d'avui sobre el torrent de Colobrers hi fem algunes consideracions de caire social. Ho exposem de forma epigràfica. No és el camp i l'estil normal d'aquest blog. Ha estat inspirat en una constatació que tothom pot fer. El torrent de Colobrers es mereix alguna cosa més que ser un parc periurbà, perquè, deixant de banda les grapejades i estoloníferes tipologies que gasta el personal de l'administració, aquest torrent funciona ara com un parc periurbà.

El torrent de Colobrers (1): introducció geogràfica

El torrent de Colobrers és un lloc singular i molt popular. En aquest capítol hi farem una breu introducció geogràfica. En un altre volem fer-hi algunes consideracions de tipus social. També volem dedicar un espai al tema que ens sembla més sucós d'aquest espai, la vegetació briopteridofítica dels degotalls.

El visitant que veu per primer cop aquest lloc se sorprèn de l'encaixament i l'estretor del barranc, si més no el del tram inferior, així com de l'aspecte una mica feréstec de la vegetació, sobretot per les llargues cortines de lianes, embullades i fosques, que es depengen per les parets.

El torrent serpeja, sinuós, entre altes i verticals parets de sediments de tonalitats vermellenques, profusament entapissades de bardisses a les parts baixes, juntament amb vistosos claps de coixins de molses regalimoses, d'una verdor intensa, als racons més humits.

Cavalls i rabassola d'olivera Olea europaea L.

Aquest articlet d'avui potser és més del camp de l'agricultura que no del de la botànica. Possiblement no haguéssim considerat portar aquest punt a aquest espai si no haguéssim llegit el darrer article de Gil Tormes: 'La poda y la buena reputación', al seu blog 'Latín y botánica', sucós i saborós com solen ser els seus textos.

El mot cavall l'havíem sentit a casa. No eren pagesos, però sí de poble i de vila, del baix Llobregat. Desconeixem quin és l'àmbit del mot, però sospitem que sigui propi del parlar de l'Anoia, Llobregat, Penedès, Bages, etc, regió central del Principat que atresora alguns mots exclusius, com ara, per exemple, pèlag.

Però no navegarem per l'oceànic món de les paraules i el terrer. Limitem-nos a recordar que 'brot' és un mot que presenta un fabulós elenc d'equivalents i parents, entre els quals hi ha, és clar, el nostre 'lluc'. Un sol exemple més: pollís. Les terres ebrenques són riques en oliveres i els seus llauradors saben que se n'han de fer un tip, d'espollissar.