Blat granat al febrer. En una passejada al Puig de la Creu -Castellar del Vallès- vam trobar, en la mota partionera del camí, unes mates de blat amb les espigues granades. Espigues de blat granades al febrer!
El blat és una gramínia anual: tota la mata mor després de granar. Quan es fa la sega, a l'estiu, no deuen ser pas poques les granes que s'escapen de l'arreplega i queden escampades pel tros i pels marges, a mercè de ratolins, formigues esclafagranes, tudons i altres ocells.
També n'hi ha que en resten estàlvies, incòlumes, fins i tot de les invasives floridures fúngiques. Aquestes granes poden germinar i fructificar, molt abans que les de sembradura.
☰
Dues espigues de blat Triticum aestivum L. de renadiu. Blat granat al febrer. L'espiga del darrera és la del cappare i lògicament va més avançada. Amb la deshidratació les espiguetes s'eixamplen i les arestes es contreuen i van perdent dreturança. 6.2.21.
☰
Espiguetes alternes, dístiques, força botides, afuades per dalt, amb arestes. Tonalitat glaucescent i vies de les glumes molt marcades, d'un verd grisenc, combinació que evoca la coloració del plomatge del gafarró. Són moltes les varietats de blat i algunes són toselles. Vam veure'n alguns aspectes en el llarg capítol 'Espigues d'or a Gallecs'.
S'hi observen algunes arestes més curtes que les altres. En aquesta varietat de la imatge les espiguetes duen tres antecis o flòsculs, però el central o superior pot ser imperfecte o merament rudimentari -basitonia; són els que duen arestes més curtes.
☰
Fruit i bràctees. Detall d'un fruit de blat renadiu. La gluma (G) porta una aresta curta; el lemma (L) porta una llarga aresta (a) d'arrencada subapical i fa unes espatlletes a l'extrem, corresponents als nervis laterals, una mica emergents; la pàlea (P) és molt bombada i estructurada, a causa de l'armadura fortament bicarinada; la cariopsi (C) o fruit del blat, el gra, fa una tofa de pèls curts a l'extrem superior i té un solc ventral molt marcat.
☰
Cappare i fillols. Mata de blat renadiu en fase de filloleig: surten tot de fulles i fillols secundaris i encara no hi ha cap lluc de tiges o canyes. En realitat les canyes ara són merament esbossos o rudiments i el que aparenta ser-ne, de canyes, són les beines foliars superposades. Però a l'ull de l'esbós de la canya ja hi ha, també, l'esbós de l'espiga, de manera que els dos processos, foliació i floració, van paral·lels, sinó que del segon no n'hi ha traces externes fins que l'espiga emergeix. Vegem-ho tot seguit.
☰
Descoberta de l'esbós de l'espiga enclaustrada a l'ull del cappare o canya mare -brot principal-, a pocs centímetres del terra.
☰
Aquest esbós d'espiga, encara més petit -no arriba als 4 mm-, correspon a un fillol secundari o terciari. El creixement de l'espiga es fa a l'interior de les beines, a mesura que la canya s'estira i l'espiga va pujant, totalment embolcada pels tubs foliars. La maduració de totes les peces de la inflorescència, bràctees i flors, comença quan l'espiga aflora a l'exterior i s'exposa a la llum.
☰
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
