...
I a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen"
Plus Ultra
Jacint Verdaguer
☰
Aquests versos d'en Verdaguer (1) ens han semblat molt a propòsit per a encapçalar el capítol d'avui, dedicat a unes molsetes ruderals.
Farem avui unes ullades a un tema molt menut i no pas fàcil: uns tapissos de molses petites que clapegen el terra del terreny abandonat que vam veure en el capítol del camp de ravenisses i llevamans.
Pel que fa als noms, ens decidim a fer-ne un tractament amb reserves, per evitar rossolar en un terreny tan llisquívol, perquè no tenim el bagatge que ens permeti determinar amb mínima seguretat aquestes espècies; però, guardades a lluc de cuc i tal com es mostren, curulles de preciosos detalls, tampoc no volem pas renunciar a recollir-les.
Aquests tapissos de petites molses -també n'hi ha de menudíssimes- adaptades a viure en indrets canviants (2) contenen diverses espècies (3), però aquí només en veurem tres.
Com de costum, donem prioritat a les observacions i descripcions i per tant ens sentim plenament representats en l'esperit que Bubani va expressar així, en la citació que prenem de l'excel·lent blog de Gil Tormes 'Latín y botánica':
Rem herbariam non perficiunt nomina, sed observationes, et descriptiones accuratae.
Pietro Bubani
☰
Claps de petites molses acrocàrpiques (4) entre les herbes ruderals.
Quan ens hi apropem comencen a distingir-se uns tapissos més compactes que altres, diferents tonalitats de verd, diferents formes dels fil·loides, etc. Però el que sens dubte resulta més cridaner són les càpsules, quan n'hi ha, en molts casos sostingudes per pedicles llargueruts i prims, en d'altres immerses o abraçades pels fil·loides que, precisament per fer aquesta funció, s'anomenen periquecials. L'observació de les càpsules pot ajudar molt a conèixer les espècies.
Aquesta molsa es caracteritza per la compacitat dels tapissos que forma, la tonalitat verd-groguenca i els fil·loides ben estesos, d'extrem més aviat rodonenc.
Una altra visió de l'ambient. Hi ha pètals dels ametllers propers i fins i tot una flor sense obrir; ajuden a valorar la talla de les molses. Entre aquestes n'hi ha que, a diferència de les de la fotografia, ni tant sols es poden veure a bell ull.
Fil·loides manifestos, llargament oblongs o lingüiformes, amb l'extrem obtús i breument apiculat o mucronat. Vores no gaire diferenciades i nervi força visible, engrossit, sovint, no sempre, de tonalitat pujada, brunenca.
Visió lateral que permet distingir l'hàbit dreturer, les fulles en espiral i una implantació al sòl curta, aparentment feble, amb un aparell de radicel·les -rizoides- molt exigu, limitat a unes poques fibril·les. El sòl és un agregat de partícules heterogeni, agrumollat.
Cadascun dels peus aparenta ser independent dels veïns. Fan entre 5 i 6 mm.
Càpsula cilíndrica, llargament bequeruda. Les parts són les següents: seta o pedicle; urna; opercle o tapa bequeruda; caliptra o cogulla, fesa d'un costat, que cobreix l'opercle o rostre, romanalla enlairada de l'embolcall de l'esporogoni primordial.
Naixent els cauloides en veïnatge tan serrat, la molsa resulta densament cespitosa, com és llei en la família de les potiàcies Pottiaceae.
Gènere i espècie congruents (5): Barbula Hedw.; B. unguiculata Hedw.
Coixinet de molsa semblant a l'anterior, però amb trets ben diferenciats, sobretot la presència de càpsules rodones situades al nivell dels fil·loides.
Visió de detall que permet veure la càpsula globosa o esfèrica, amb un apicle (6) oblic al cim, com carabassa amb xeremina.
Rosades. Les molses clapegen, amb una verdor intensa, les petites tonsures del prat. Com una part important de les herbes mediterrànies, viuen en gran part a compte de les rosades d'hivern.
Fil·loides ben estesos, de vegades ben tibats, lanceolats, aguts, naviculars, fortament involuts -vores regirades cap amunt. Càpsula esfèrica aparentment sèssil, amb l'apicle oblic, que sembla coherent amb la resta. Sembla, doncs, que no hi ha opercle (6).
Fil·loides periquecials -els que emparen la càpsula- més llargs que els altres. Aquest tret podria tenir valor diagnòstic.
Gèneres i espècies congruents: Weissia Hedw.; W. levieri (Limpr.) Kindb.; W. longifolia Mitt. (7); Ephemerum Hampe.
És habitual que notem a faltar, en moltes imatges, el context on viuen els fongs, els líquens i els vegetals més menuts. Aquí mostrem una sèrie d'aproximació progressiva a la darrera molsa del recull, molt diferent de les anteriors. Guaiteu com les molses oportunistes clapegen les escasses tonsures del prat.
Talla petita, color verd-brunenc i fil·loides reunits en aplec bulbiforme o gemmiforme, una mica evocadors d'una carxofeta o, millor, del botó floral d'algunes compostes. S'hi veuen les càpsules immerses, esfèriques, una mica lluents, d'un bonic color courenc.
Una segona sèrie d'aproximació a la molseta gemmiforme. Els fil·loides són llargament acuminats i molt bombats, per tal de poder donar oportuna acollença a la càpsula que emparen.
Molseta boteruda amb els extrems dels fil·loides confluents, que deixaran veure, més tard, la càpsula que emparen. Sembla que la llargària de l'extrem és variable, simplement acuminat o filiforme.
Els fil·loides una mica separats deixen veure les capselles de color courenc o castany, apiculades, aparentment mancades d'opercle (clistocàrpiques, o sigui que lliuren les espores en descompondre's).
Noteu-hi la forma bombada, de barca, dels fil·loides. Recorden els becs badats dels polls en època de péixer. Són carenats i també s'assemblen a les bràctees de moltes gramínies.
Visió de detall que il·lustra la forma dels fil·loides, fortament carenats.
Capsella globosa, apiculada -no es veu a la imatge-, amb l'apicle perllongat en un pelet -segons hem vist en algun cas. Està dotada d'un petit pedicle o seta breu -subsèssil. Fil·loides molt bombats, de color rossenc.
Gèneres i espècie congruents. Tortula Hedw. (Phascum Hedw.); Acaulon Müll. Al.; Pterygoneurum Jur.; Tortula acaulon (With.) R.H. Zander (= Phascum cuspidatum Hedw.)
(1) El poema 'Plus Ultra' el podeu trobar, comentat, en aquest enllaç.
(2) En el títol del capítol les qualifiquem de ruderals, però comprovem que aquest mot no sol constar a les guies consultades.
(3) L'ull avesat del briòleg és capaç de detectar variacions que escapen a l'esguard normal dels no avesats.
(4) Distinció artificial -no té dimensió sistemàtica- entre les molses que, mantenint sempre els cauloides drets, fan l'esporòfit a l'extrem superior -molses acrocàrpiques-, i les que, tenint els cauloides estesos o inclinats, els fan als costats, no als extrems o àpex -molses pleurocàrpiques.
(5) Amb el mot 'congruent' volem indicar que hi veiem, al nostre lluc, algun o alguns ajustaments o encaixos i només això, entre l'espècie i la molsa reportada.
(6) Si no anem desorientats en aquesta molsa, la càpsula no presenta el barret o tapadora -opercle- llevadissa propi d'altres potiàcies i d'altres grups. No difon, per tant, les espores per dehiscència, sinó per solsida de la trama cel·lular, descomposició, d'alguna part de la càpsula. En aquest gènere hi ha espècies de càpsula amb tapadora o opercle, per tant dehiscents o estegocàrpiques; i altres no operculades, indehiscents, clistocàrpiques.
(7) Vegeu-ne unes boniques imatges, d'aquestes dues espècies, en aquest enllaç. Les nostres imatges s'avenen més amb W. levieri; en canvi, el periqueci i la manca d'opercle ens durien de dret a W. longifolia.
☰
Sabadell
Fotografies i textos: ©️ Romà Rigol
