Sant Llorenç del Munt, dinamisme i erosió (2)

Introduïm de forma epigràfica el segon lliurament d'aquesta sèrie dedicada al rocam i la vegetació de Sant Llorenç del Munt :

• Formigues dispersores
• Crostes a les roques
• Merda de bruixa
• Ròssecs d'activitats degradants
• Còdols poligènics
• Inclinació i dinamisme
• La Cargola de roca
• La Bengranada
• Fotjades
• Un volum de referència

Figura 1

Figura 1. Mirmecocòria. Dues formigues traginant diàspores de la Cargola de roca Erodium foetidum subsp. glandulosum, endèmica del massís, juntament amb d'altres que porten altres fruits. N'hem vistes moltes, en llocs diferents, de formigues amb llavors de cargoles.

Figura 2

Figura 2. Curadores del sòl. Una formiga traginant una llavor negra, aparentment de Marcet Dipcadi serotinum, una bulbosa molt abundant a les codines i terraprims del massís. En els boscos, als espais oberts, als erms... en tota mena de llocs el paper que hi fan les formigues és molt destacable, en especial en la dispersió de fruits i llavors. 

Ricinus (i 6): la torna

Si heu tingut la cortesia de seguir l'anterior capítol d'aquesta sèrie dedicada al ricí, potser recordareu que hi dèiem que no sabíem si les formigues de casa nostra poden traginar les grosses llavors del ricí.

En Xavier Espadaler ha tingut la gentilesa d'enviar-nos unes notes força interessants, que ens serviran per cloure aquest petit cicle.

Sant Llorenç del Munt, dinamisme i erosió (1)

Introducció

Els darrers mesos hem fet algunes passejades pel massís de Sant Llorenç del Munt i n'hem fet una bona arreplega d'estampes. En els relleus de conglomerats el rocam hi té un gran protagonisme. Aquest recull d'observacions és una aproximació al capteniment del rocam, més o menys eclèctic, i la decisiva influència que té en el mantell vegetal.

Bona part de la força i de l'atracció dels massissos de conglomerats rau en això, en el rocam emergent i escarit, suggeridor d'un essencialisme virtuós, elevat.

Els massissos de conglomerats: Sant Llorenç, Montserrat, Montsant, Montclar, etc., són eminentment rocosos. Bona part del relleu apareix despullat, sense cobertura vegetal o amb una cobertura molt migrada.

Es veu molt bé a les parts més elevades. En aquest fenomen, la manca de cobertura vegetal, hi intervenen diferents factors i en grau també diferent. Creiem que un factor molt decisiu és la compacitat del rocam.

Figura 1

Figura 1. Massís de Montserrat vist des de l'Alt Penedès. Cada tipus de conglomerat té unes característiques pròpies. El de Montserrat té un ciment fortament calcari i dona formes enèrgiques. És el relleu montserratí, digitiforme, també qualificat, encertadament, de relleu 'fúngic'.

Una caparreta australiana i l'arròs de pardal

13.7.2019. Obaga del puig Castellar. Montcada i Reixac. Vallès Occidental.

Breu recull estival de temes de l'obaga del Puig Castellar, a la serra de marina (1). Epígrafs:

• L'alocar
• Sistemàtica de Viburnum i Sambucus
• Vidalba en flor
• Fruits de gatmaimó
• L'arròs de pardal
• La caparreta australiana

L'Aloc Vitex agnus-castus i l'alocar. Aquest arbust de la família de les verbenàcies

El pet d'ase d'Il·líria

Els ramats afaiçonen el paisatge. Amb el pas recurrent del bestiar es produeix l'enrariment o la desaparició de les plantes de millor palatabilitat -terme pecuari-, les abellidores, les que els animals esbrosten amb més delectança.

Els xais novells no s'aparten gaire de l'esquellada. 6.4.2017

Aquesta mena de selecció negativa tendeix

La Mostassa de camp

Sinapis arvensis L.
Proposem un petit recorregut per la morfologia d’aquesta Mostassa silvestre (1) autòctona d'Europa. S'associa normalment a terres de cultiu, tal com anotà Linné: " Habitat in agris Europae".
Però nosaltres no l'hem trobada en cap agre, sinó al riu Ripoll, localment molt abundant, a l’altura del molí de l’Amat. l també l’hem vista en l'escocell d’un carrer del Bon Pastor, a Barcelona. És una herba grossa, exuberant (2), per la talla que assoleix i la de les fulles inferiors, molt vistents i feses en grans gallets.

Figura 1

Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 

Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.

L'aristel·la (2): els noms també fan tornes

Les plantes no són objectuals

Aprofitarem el cas de l'aristel·la per fer unes observacions. En el nostre dia a dia ens hi trobem molt sovint: les discrepàncies a l'hora de valorar una cosa qualsevol són degudes, també, perquè creiem centrar-nos en el mateix tema a valorar, però els seus límits no són precisos ni ben establerts per avançat.

Sembla que tampoc no és posible d' establir amb prou seguretat els límits de les espècies. Com si es tractés d'una molla, uns les estiren per tal de poder encabir-hi un ampli col·lectiu de formes, inspirats en un esperit sintètic centrat en valorar per damunt de tot el contingent d'elements compartits, comuns, constants. 

Font: El Almacén Libros- Catálogo Online. Comentari a la nota de baix.

A lluc de cuc

Si a la natura és habitual que la part sigui semblant al tot, ho prenem com a model en aquesta entrada que porta el nom del lloc que li dona acollida. Així com el pare es veu a si mateix, de cop, expressat i definit a la perfecció en un gest o mot dit pel seu fill, potser aquesta entrada d'avui podrà, a tall d'exemple, expressar el sentit del títol que encapçala aquest lloc.

Fig. 1

Ricinus (4): un impost de sucres

Si teniu a prop una mimosa Acacia dealbata, podreu observar-hi un òrgan petit però força interessant, que normalment, per la petitesa, ens passa desapercebut. Al nervi de les fulles, just on es troben els peciòluls de les pinnes, hi ha unes petites boletes o granets, amb un clotet al mig. Són nectaris, glàndules que en determinades condicions exsuden gotetes de nèctar.

Fragment d'inflorescència de ricí. En aquesta varietat vermella o sanguínia, els nectaris alineats, situats a la base dels pecíols, encara destaquen més que en les varietats verdes.