Camprodon-ermita de Sant Antoni i tornada pel Ritort. Ripollès. 26.8.2019.
Pugem a Camprodon quatre germans Rigol, dos terços del total. S'escau la curiosa circumstància que dos dies més tard hi puja l'amic Jordi Cebrián. Ja l'havíem fet plegats, aquest recorregut (1), perquè és frescal i molt agradable (2); per això el vam proposar als germans.
Terminologia d'interès botànic: borró; esquizocarp; cecidi; alcaloide.
Alguns gèneres: Buxus; Cydalima; Fraxinus; Eriophyes; Geranium; Tilia; Fagus; Odontites; Serratula; Polygonum; Lotus; Molinia.
⇩
Tanyeda de freixes. Aquests freixes tan espigats són tanys de peus assocats. Desconeixem l'ús que se'n fa, d'aquestes tanyedes. La fusta del freixe té propietats interessants, sobretot la combinació d'elasticitat i tenacitat, molt apreciada per fer objectes com ara juguets, estics o batolles. D'altra banda, al Ripollès hi ha una gran tradició d'aprofitament del freixe com a farratge de capça, en verd.
⇩
Val a dir que la crònica del Jordi al seu blog 'Fitoderia, flora catalana', consignat a la relació de blogs de la dreta, és més rica i exhaustiva que no la que avui us proposem. Forçosament hi surten alguns temes comuns, sobretot l'alarmant mort dels boixos. Com sia que vam tractar aquest lamentable tema en la crònica del Collsacabra, la reportem aquí enllaçada, per si fos del vostre interès.
⇩
Fullatge de Til·ler Tilia Platyphyllos. Al centre de la foto hi veiem un borró. Quan encara no s'ha marcit el fullatge de l'any ja es formen els rudimentaris esbossos dels rams de la següent temporada, amb condensada i hivernal forma de resistència.
⇩
Tora pirinenca Aconitum pyrenaicum, planta que conté uns alcaloides de gran toxicitat, capaç, en determinades condicions, de causar la mort d'una persona. Les herbes del gènere Aconitum no convé tocar-les; si ho fem cal després netejar-se les mans.
⇩
Apunt de geografia. La vall de Camprodon és de les més humides del Principat. Les dades recullen una mitjana anual d'uns 1100 mm, dels quals els caiguts a l'estiu són els de més volum, a conseqüència dels xàfecs intensos que solen caure algunes tardes, sobretot. Diem 'solen caure' conscients que potser tractem d'una normalitat a hores d'ara ja pretèrita. És sabut que els paisatges de l'anomenada 'dorsal pluviomètrica oriental', que va del Vidranès al Ripollès, poden mantenir-se ben verds en ple estiu; però darrerament ja són molts els anys que acusen un dèficit semblant als de les àrees mediterrànies. A la vall hi ha extensos prats de farratges i pastura; a les obagues hi ha boscos mixtos. A les altes valls del Ter el freixe de fulla gran hi té un gran protagonisme, als marges dels camps, cledes i boscos. El nostre camí passa precisament a frec de la tanyeda de freixes que hem vist abans.
⇩
El gerani nuat Geranium nodosum és un geòfit meso-higròfil de boscos frescals. Té una àrea de distribució de poca extensió. A la primera foto hi veiem, al marge inferior esquerra, els mericarps -les unitats d'un fruit compost que es desballesta en madurar, esquizocarp-, amb el bec ben cargolat.
⇩
Observant els boixos morts per les erugues de l'arna asiàtica Cydalima perspectalis. Tots quedem colpits, el primer cop que veiem els estralls de la plaga.
⇩
'Al burro flac tot són puces'. Possiblement la sequera hagi estat un agreujant afegit en aquesta plaga. I convé no oblidar que es creu que hi ha un fong -micosi- que va associat a l'activitat de les erugues. Podeu veure, en els boixos morts, branquetes espellades negres, suggeridores de micosi.
⇩
Voraces i filoses. A les teranyines hi queden en suspensió una gran quantitat de dejeccions de les erugues. Són canotets d'1-3 mm de llarg, amb restes vegetals compactades, semblants als estotjos dels tricòpters. A la imatge s'hi veu una eruga suspesa. Ara n'hi ha a dojo; baixen per fils de seda, potser per colgar-se i passar, soterrades, el període de trasmudar, segons hem llegit que fan. El resum: els boixos moren i es converteixen en carn, restes compactades semblants a minúsculs pèl·lets i fil, molt de fil, quilòmetres i quilòmetres de fils finíssims i ben tesats que pengen pertot i que només veiem quan tallen algun raig de llum que s'escola dins del bosc.
⇩
Exemplar de Faig Fagus sylvatica. Possiblement seria, amb el freixe, l'arbre dominant en aquesta obaga, si no fos que la fesomia ha estat del tot alterada, per tales i plantacions d'espècies exòtiques. En aquesta obaga hi ha faigs, roures, freixes, avellaners, boixos, erables, plàtans fals, cirers silvestres, bedolls...
⇩
Pujant a l'ermita. Tan bon punt el caient es fa més lluminós, per l'exposició, comencen a tenir-hi més extensió els prats i espais oberts. Som al coll herbat de Sant Antoni, a més de 1200 m, situat, com un jou, entre dos pujols germans, el de l'ermita, a ponent, i el de Sant Antoni Vell, a llevant.
⇩
Aplec germanívol. Aplegats al voltant de la bonica taula d'orientació que hi ha al pla de l'ermita de Sant Antoni, amb part dels Pirineus orientals de rerafons. Per orde de fornada: amb calça curta, Joan Salvador; amb samarreta groga, Albert; amb texans, Josep; amb camisa, Romà.
⇩
Infestacions d'àcars. Un cop més ens demanem sobre un fenomen que hem vist abans, tot sovint, però sense haver-nos-hi fixat prou o sense preguntar-nos de què es tracta. Són les inflorescències del Freixe Fraxinus excelsior convertides en rams de pilotetes seques, irregulars, de color granat o d'argila, molt semblants, en imatge que manllevem de l'entrada de la ICHN de la delegació del Bages, a minúscules coliflors. A l'entrada 'La vinya dels tres gotims' hi vam veure uns cecidis bonyeguts, a les fulles de la vinya, causats per àcars eriòfids; també són àcars eriòfids els que provoquen fil·lomania i fasciació (3) a la ginesta Spartium; el que provoca aquestes alteracions o cecidis a les flors del freixe és l'àcar Eriophyes fraxinivorus (4). Els arbres afectats tenen quasi totes les flors de la capça convertides en aquestes pilotetes, de manera que resulten d'allò més vistents.
⇩
La Fonollada o Denteguera de tardor Odontites vernus subsp. serotinus és abundant als prats humits del Pla de Bonaire.
⇩
La Banya de cabra Lotus corniculatus subsp. corniculatus també és abundant en aquests prats. Els llegums són prims i llargs, linears.
⇩
Epilobium hirsutum, planta d'indrets humits o molt humits, força comuna i abundant.
⇩
Dues imatges del Pebre d'aigua Polygonum hydropiper, també propi d'indrets força humits o xops. Si en tasteu les fulles veureu l'escaiença del nom específic hydropiper=pebre d'aigua; són força coents, també en estat sec.
⇩
Als plans de Bonaire hi ha alguns prats humits interessants, relacionables amb l'ordre Molinietalia coeruleae, sintàxon que recull les comunitats dels prats humits i les jonqueres de muntanya. Les plantes que hem vist més amunt: el pebre d'aigua, la banya de cabra, la fonollada o denteguera de tardor i l'epilobi hirsut, són totes, juntament amb les dues que veurem tot seguit, mostres d'aquests prats.
⇩
Serratula tinctoria. Capítols en forma d'esquella capgirada i llargueruda, amb les bràctees que de vegades agafen un to quasi negrenc, amb les vores finament piloses, blanques. Vistes amb detall, les bràctees mostren vies fosques a la meitat superior. Les fulles són ben curioses, perquè tant poden ser senceres, lanceolades, com segmentades -pinnatisectes- a la part o meitat inferior.
⇩
En primer terme el Pla de Bonaire; al darrera hi veiem part dels edificis de l'aturonada ermita de sant Antoni. Darrera del rètol del centre hi ha els clots molls i els prats xops o humits que acullen alguna espècie poc comuna.
⇩
Dues imatges de Molinia coerulea, gramínia molt dominant en aquests prats. A la inferior, panícula vinclada a l'antesi. Les anteres són llargament exsertes, de color magenta o porpra. A la foto de dalt, panícula fina, llargament linear, l'aspecte habitual d'aquesta gran gramínia higròfila.
⇩
⇩
⇩
⇩
Notes
1. Trobareu aquest recorregut al llibre 'Rutes a peu', de Josep Nuet, d'Edicions 62, publicat el 2001. Guia d'excursionisme ideal per a persones que es desplacen amb transport públic.
2. La darrera foto de la crònica del Jordi al seu blog, un camí amb bedolls al marge, il·lustra molt bé l'agradable bellesa dels paisatges de la zona.
3. Aquestes alteracions són profuses produccions de brots -fil·lomania- i conglutinació de tiges -fasciació.
4. Les consultes fetes sobre aquest cecidi no ens permeten tenir prou seguretat sobre la correcta nomenclatura de l'àcar, consignat, segons els llocs, amb altres noms.
Sabadell
Textos i fotos © Romà Rigol
