Capítol dedicat a l’amic Albert Molero.
Un amic que té la gentilesa de llegir algunes de les coses que publico em va dir que no les entenia i que hauria d’introduir un glossari per aclarir el significat d’alguns termes.
Però la cosa es va complicar quan un altre amic -i aquest altre no pas llec, precisament, en matèria de botànica- s’hi va afegir, en dir que també s’hi trobava, en casos de no poder capir el que escric.
En principi, crec que si un text o una obra no s’entén o no s’entén gaire, cal considerar, en primer terme, la incapacitat, malaptesa o incompetència de l’autor, en aquest cas jo mateix.
Per assajar de rectificar o de millorar, publico ara unes notes sobre alguns punts del capítol dedicat al fruit de boix que m’han semblat que podrien ser niu de confusions o dificultats de comprensió, juntament amb quatre notes prèvies, de morfologia general elemental.
Com gairebé sempre, les definicions que pugui aportar són d’elaboració pròpia, perquè no vull contribuir a engrossir els refregits estolonífers, però, com d’habitud, tinc per nord el diccionari de botànica de Pius Font, obra magistral que, sortosament, qualsevol afeccionat que tingui Internet pot consultar.
Sóc conscient del meu estil obscur o críptic, en bona part aombrat per la curolla de matisar i furonejar, excessivament, en els detalls, però encara no descarto del tot que pugui aspirar a practicar algun lluc de l’admirable virtut de la simplicitat.
Aquestes notes, de botànica morfològica elemental, s’orienten, doncs, en aquest sentit.
GINECEU. Mot compost: ‘casa o habitacle de la femella’. En botànica és l’òrgan reproductor femení.
OVARI. Part inferior del gineceu, normalment la de major volum, d’estructura més o menys globosa i tancada, que conté el primordi o primordis seminals, el gèrmens destinats, quan aquest o aquests són fecundats, a formar la llavor o llavors.
CARPEL. Cadascuna de les peces de l’estructura de l’ovari. En la figura 1 hi veiem un únic carpel, tancat, és a dir, amb les vores concrescents. Exemple: el llegum de les lleguminoses.
En la figura 2 hi veiem un ovari de dos carpels. Aquests carpels estan units per les seves vores, de manera que són dos carpels oberts. Exemple: les síliqües de les crucíferes o brassicàcies.
En la figura 3 hi ha tres carpels, però no estan units per les vores sinó que, trobant-se cadascun tancat sobre si mateix, estan units per les làmines carpel·lars -concrescència parietal. Exemple: Buxus (si en l'ovari no hi ha traces de les parets carpel·lars podria ser per reabsorció per metabolisme).
LÒCUL. Cavitat de l’ovari. En les figures 1 i 2 hi ha una sola cavitat o lòcul. En la figura 3 hi ha tres lòculs.
DEHISCÈNCIA. Procés pel qual un fruit, arribat a determinat punt de maduració, s’esquinça o trenca, en uns casos, que són molt abundants, només parcialment, però en d’altres enterament, resultant-ne, llavors, diverses parts individualitzades.
LES PARTS DELS FRUITS. Pius Font introdueix, a l’hora de tractar les parts dels fruits, la consideració de les parts d’una fulla, que són tres, un externa, una mitjana i la inferior.
L’epicarpi és la part més externa del fruit. En el cas d’un préssec, per exemple, seria la pela o pell.
En les imatges del capítol de la carpografia del boix s’hi pot veure, en les imatges de seccions de fruits, aquest fina capa externa, però, essent concrescent amb la mitjana, no presenta, aparentment, una diferenciació clarament individualitzada.
La capa mitjana sovint és la de més gruix; s’anomena mesocarpi. En el cas d’un préssec, per exemple, és la seva polpa.
La part interna és l’endocarpi. En el cas del préssec seria el pinyol o os.
En la figura 8 hi he esquematitzat les dehiscències septífraga i loculicida. En la primera es trenquen les parets internes dels carpels; en la segona, s'esmitgen els carpels, pel dors o nervi medial del carpel.
En la figura 9 hi he volgut representar un punt clau de la càpsula, quan s'obre: com que l'endocarpi -la valva de la fotografia que encapçala aquest capítol- és independent de la resta de la càpsula, quan s'esmitja, una part queda agafada, per dalt, a una de les valves de dehiscència, i l'altra part queda agafada a la valva veïna.
LES PARTS DEL FRUIT DEL BOIX. Epicarpi i mesocarpi es mantenen concrescents i formen el cos o estructura externa de la càpsula -del fruit.
L’ENDOCARPI DIFERENCIAT és clau en el fruit del boix. No cal fer-ne la descripció, atès que es mostra a la primera fotografia i, a més, en el capítol carpogràfic hi és recollit -vegeu-ne l’epígraf ‘les valves internes’.
EL LLANÇAMENT DE LA LLAVOR PER ‘PINÇAMENT’ HIPOTÈTIC. En les imatges 10 i 11 hi he insistit, en la meva hipòtesi. El plec basal de l’endocarpi, a manera de frontissa, no permetria que s’estiri, quan la càpsula es va obrint. La ‘barqueta’ acollidora de la llavor experimentaria un petit moviment d’escurçament o tancament que seria el mecanisme que provocaria l’eixida sobtosa de la llavor.
Els fenòmens fantasmals. En refereixo als processos naturals que no solem percebre, senzillament pel nostre 'estil' d'observació, centrat, principalment, en aspectes externs i estàtics, però normalment inhàbil o malapte per a copsar processos dinàmics.
Així, aquest procés de llançament de la llavor del fruit del boix no sembla pas gaire conegut. És 'fantasmal' perquè a la natura deu passar de forma progressiva i quasi imperceptible, silenciosament.
Així doncs, cal considerar que el nostre estil, bàsicament formalista, és força limitat i no ens permet, en general, estar gaire preparats per a comprendre els fenòmens de la natura.
Però aquests fenòmens són vitals i ocorren en tot moment. Pensem, per exemple en les fulles d'un esbarzer i els seus moviments, relacionats amb el metabolisme: són articulades i al llarg del dia van girant i movent-se, encarant-se al sol o bé plegant-se, segons les necessitats.
